Pasqual I
| sant Pasqual I | |
|---|---|
 Pasqual I als peus de la Mare de Déu, mosaic del s. IX a Santa Maria in Domnica (Roma) |
|
| Papa | |
| Nom secular | Pascale Massimi |
| Naixement | Segona meitat del s. VIII Roma (Itàlia) |
| Defunció | 11 de febrer de 824 Roma (Itàlia) |
| Enterrat a | Potser S. Processo e Martiniano (Roma) (tomba perduda al s. XVI); s'havia cregut que havia estat enterrat a Santa Prassede (Roma) |
| Venerat en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | Antiga, s. IX |
| Festivitat | 11 de febrer |
| Iconografia | Com a papa |
Pasqual I |
|
|---|---|
 |
|
| Mosaic del Papa Pasqual I a la basílica de Santa Pràxedes de Roma | |
| Papat | 25 de febrer de 817–11 de febrer del 824 |
| Predecessor | Esteve IV |
| Successor | Eugeni II |
Sant Pasqual I ( Roma ? – íd. 11 de febrer del 824 ) fou Papa de l'Església catòlica des del 817 al 824.
Perteneixent a una família noble de la ciutat de Roma, en el moment de la seva elecció com a papa ocupava el càrrec de superior del monestir de Sant Esteve en Roma i, després de la seva consagració va rebre com a present del fill de Carlemany, Lluís I, els territoris de Còrsega i Sardenya i la confirmació, mitjançant el Pactum Ludovicianum, de las donacions fetes al papat en les dècades precedents per Pipí el Breu i Carlemany: Roma, Túscia, Perúgia, Campània, Tívoli, Exarcat de Rávena, Pentàpolis i Sabina, establint els límits del Estat de l'Església, dins dels quals el pontifici gaudia de plena sobirania.
Durant el seu pontificat va haver de fer front a la segona crisi iconoclasta que des de el 814 torna a aparèixer en Constantinoble, sota el mandat del emperador bizantí Lleó V de Bizanci, i que degut a les persecucions patides va provocar una important afluència de monges gregues a Roma, i que van trobar refugi en els monestirs, acabats de construir, de Santa Praxedis, Santa Cecília i Sant Sergi.
L'any 823 va coronar al fill de Lluís I, Lotari I, com emperador coregent amb el seu pare. Durant el seu pontificat, va realitzar el trasllat de mol tes relíquies de màrtirs a les esglésies i monestirs romans i va prestar ajuda als cristians de Palestina i Espanya en les seves lluites contra els musulmans.
Va morir a la ciutat de Roma l'11 de febrer del 824, en un moment en el qual els comissionats imperials enviats per Lluís I investigaven la mort de dos funcionaris papals, que, partidaris de la primacia de l'emperador sobre el papa en asumptes terrenals, havien estat assassinats per servents del sant pare. Pasqual I, que havia sigut acusat d'instigar les morts, va negar sota jurament qualsevol implicació però potser degut a aquest fet el poble romà es va negar a que fos enterrat a la Basílica de Sant Pere per la qual cosa les seves restes van ser enterrades en un altre lloc. La tradició havia cregut que eren a la capella de Sant Zenó de l'església de Santa Pràxedes, però investigacions posterior ho han desmentit. Sembla que va ser sebollit a Santi Processo e Martiniano, però l'oratori va ser traslladat al segle XVI i es van perdre les restes que hi havia.
| Precedit per: Esteve IV |
Papa 817 - 824 |
Succeït per: Eugeni II |
