Damas I

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Damas I Cross of the pope.svg
Papa de l'Església Catòlica
1 d'octubre de 36611 de desembre de 384
Saintdamasus.png
Emblem of the Papacy SE.svg
Dades personals
Nom Damas
Damasus (llatí)
Nascut vers 305
Hispània, Imperi Romà d'Occident
Mort 11 de desembre de 384
Roma, Imperi Romà d'Occident
Sant Damas
Papa i confessor
Enterrament San Lorenzo in Damaso (Roma); crani a Sant Pere del Vaticà; un braç a S. Tommaso in Parione (Roma)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 11 de desembre
Iconografia Com a Papa

Damas I (Hispània, 304 - Roma, 11 de desembre de 384) fou Papa de Roma de 366 a 384. Per la seva fama en la defensa de la fe en el Concili de Constantinoble III convocat pel Papa Agató rebé el sobrenom de “diamant de la fe” (Adamas pisteos) i el Concili de Calcedònia el nomenà «l'honra de Roma».[1]

Orígens[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses teories sobre el seu lloc de naixement. Hom ha apuntat com a llocs del seu origen Madrid, Tarragona, Guimarães,[2] Idanha-a-Velha (avui freguesia del municipi portuguès d'Idanha-a-Nova entre el Tajo i el Duero), [3] inclús Argelaguer (a l'Empordà). [1] En qualsevol cas no sembla haver-hi discussió sobre els seus orígens hispans. Sobre el seu origen a Argelaguer Torres i Amat addueix una obra d'un tal Pujades en que aquest refereix una llarga tradició en aquest poble que diu que la creu de l'església de Besalú procedia d'aquest poble i que havia arribat allí per donació del propi Damas a la seva terra natal. En època de Torres i Amat subsistia la tradició que la casa natal de Damas a Argelaguer era en un molí dit "Servant" en aquest poble.

Torres i Amat [1] citant la «Platina de vitis pontifica» diu que: «era espanyol fill d'un baró il·lustre anomenat Antoni que visqué en temps de Julià, que fou discípul d'Eubol i Libani; que fou molt instruït en la llengua grega i llatina; eloquentíssim i de memòria felicíssimna, liberal amb els seus amics i justíssim amb els seus súbdits.»

Papat[modifica | modifica el codi]

Torres i Amat segueix dient[4] que fou nomenat papa a 2 d'octubre de 366, durant el cisma d'Ursicí diaca essent cònsols Gracià i Flavius Dagalaiphus i succeint com a bisbe de Roma a Liberi. Sembla que Ursicí, que havia sigut diaca del difunt papa Liberi ordí un pla per injuriar al papa. Sobornant a dos diaques, dits Concordi i Calixt, que l'acusaren d'home deshonest i que havia comés adulteri. A raó d'aixó Damas convocà un concili de quaranta bisbes on es defensà públicament. Convençut de la calúmnia els acusadors foren expulsats de l'església.[2]

Durant el seu temps es celebrà el Primer Concili de Constantinoble per disposició de l'emperador Teodosi, compost de 150 bisbes, en el que fou deposat Macedoni, bisbe de Constantinoble per heretgia. [1] Va veure com el decret de Teodosi I Del fide Católica (emès el 27 de febrer de 380) declarava religió de l'Imperi Romà aquella doctrina que sant Pere havia predicat als romans i de la qual Damas era el seu cap suprem. També es celebrà en aquella època el concili d'Aquileia, en presència de sant Ambròs de Milà, que fou molt amic de Damas, a qui ajudà a desterrar els arrians de Milà, ja que en aquella època Justina, arriana i mare de l'emperador Valentinià II, exercia la regència per la minoria d'edat de Valentinià, havia afavorit l'establiment dels arrians a l'Imperi Romà d'Occident.

Erigí dues basíliques una de Sant Llorenç i una altra a la via Ardeatina de Roma. També consagrà i adornà amb marbres les catacumbes on estigueren els cossos dels apòstols sant Pere i sant Pau. Descobrí moltes sepultures de màrtirs i les adornà. Ordenà que els sacerdots de dia i de nit cantessin a l'església els salms de David, dividits en parts. Creà 62 bisbes, 30 preveres i 11 diaques. Damas mori l'11 de desembre del 384 essent cònsols Flavi Antemi i Flavi Anni Evagri. El seu cadàver fou sepultat a la basílica que erigí a la via Ardeatina i la cadira apostòlica estigué vacant un mes. [1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 194-2006 [Consulta: 11 de setembre de 2013]. 
  2. 2,0 2,1 Sayol y Ecevarría, José. La Leyenda de Oro para cada dia del año, Tomo III (en castellà). librería Española, 1853, p. 536-537 [Consulta: 11 de setembre de 2013]. 
  3. Pella y Forgas, José. Luis Tasso y Serra (impresor). Historia del Ampurdan (en castellà). Luis Tasso y Serra (impresor), 1883, p. 355 - 356 [Consulta: 11 de setembre de 2013]. 
  4. Torres i Amat (op. cit.) cita l'obra d'Onofre Panvinio a l'«Epitome Pontificum romanoru á S. Petro usque ad Paulum III» imprès a Venècia el 1557
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Damas I