Comtat de Clèveris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació del ducat de Clèveris

El comtat de Clèveris, que va esdevenir després ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany) al segle XV, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic. Estava situat a la zona del Rin, limitat al nord pel comtat de Zutphen, a l'est pel comtat de la Mark i els territoris episcopals de Colònia i de Munster, i al sud i a l'oest pel ducat de Gueldre. Abans del desenvolupament de Clèveris el comtat s'anomenava comtat de Toneburg.

Estava subdividit en tres districtes:

Història[modifica | modifica el codi]

El comtat apareix a partir del segle XI, a l'entorn del castell de Clèveris que havia estat destruïda pels normands al segle X però s'havia refet. L'emperador va donar el govern a Rutger o Roger, un exiliat procedent d'Antoign; el seu germà Conrad Flamens va rebre Wassenberg i fou l'avi del Conrad (II) Flamens nomenat comte de Gueldre el 1096. Entre els dos germans van governar l'antic comtat d'Hattuaria. Aquesta primera casa dels comtes de Clèveris es va extingir el 1368, i el comtat va passar als comtes de la Mark. El 1381 Engelbert de Clèveriss fundà la Companyia dels Bojos de Clèveris que hauria estat la font d'inspiració per a la creació de la Companyia de la Mare Boja de Dijon. El nou comtat de Clèveris-La Mark va ser transformat en ducat el 1417 per l'emperador Segimon. Més tard (1511), va quedar unit amb els ducats de Berg, i de Jülich i al comtat de Ravensberg. De 1538 a 1543, el Ducat de gueldre en va formar part. A la mort del duc Jean Guillem (1609), Clèveris, la Mark i Ravensberg van anar a parar a la Casa de Brandeburg, i la resta a casa de Neuburg dels Wittelsbach.

El 1701, l'elector de Brandeburg va esdevenir rei de Prúsia. Aquest regne va cedir a França la part a l'esquerra del Rin el 1795, i després, el 1805, la part a la riba dreta. Tornaren a Prússia el 1814.

Comtes de Clèveris[modifica | modifica el codi]

Casal de Clèveris[modifica | modifica el codi]

casat amb Ida de Lovaina
Fitxer:Armoiries Clèveris.svg
Armes dels ducs de Clèveris
casat amb Adelaida de Sulzbach († 1189)
casat amb Margarita d'Holanda
casada amb Matilde de Dinslaken († 1224), després el 1226 amb Hedwigis de Mísnia († 1249)
casat amb Adelaida de Heinsberg
casat el 1281 amb Margarita de Gueldre († 1287)
casat en segones noces amb Margarita d'Habsburg († 1333)
casat amb Adelaida de la Mark
casat en segones noces amb Matilde de Virnebourg
casat el 1308 amb Margarita de Gueldre († 1333)
casat en segones noces el 1340 amb Maria de Jülich
  • 1347-1368 : Joan († 1368), fill de Thierry VII i de Margarita d'Habsbourg
casat amb Matilde de Gueldre († 1384)

Casal de la Mark[modifica | modifica el codi]

A la mort del comte Joan, el comtat de Clèveris va passar a un cosí de nom Adolf:

Thierry VII i Margarita de Gueldre, pares de :
Margarita, casada el 1332 amb Adolf II, comte de la Mark, pares de :
Fitxer:Armoiries Clèveris-Marck.svg
Armoes dels ducs de Clèveris del casal de la Mark
casat el 1369 amb Marguarita de Jülich († 1425)

El 1417 el comtat de Clèveris fou erigit en ducat.

Ducs de Clèveris[modifica | modifica el codi]

Casals de la Mark[modifica | modifica el codi]

casat el 1400 a Agnès de Wittelsbach (1379 † 1401)
casat en segones noces el 1406 amb Maria de Borgonya (1393 † 1463)
casat el 1455 amb Elisabet de Nevers (1439 † 1483), hereva del comtat de Nevers
casat el 1489 amb Matilde de Hessen (1473 † 1505)
casat el 1510 amb Maria de Jülich, duquessa de Jülich i de Berg
  • 1539-1592 : Guillem (1516 † 1592), duc de Clèveris, de Jülich (Guillem IX) i de Berg (Guillem IV), fill
casat el 1546 amb Maria d'Àustria (1531 † 1581)
casat el 1585 amb Jacquelina de Baden (1558 † 1597)
casat en segones noces el 1599 amb Antonieta de Lorena (1568 † 1610)

Casal de Brandenburg-Hohenzollern[modifica | modifica el codi]

casat el 1594 amb Joan Segimon de Hohenzollern (1572 † 1619), elector de Brandeburg

El ducat fou agregat al principat de Brandenburg-Prússia qui el 1701 va esdevenir el Regne de Prússia.

Grans ducs de Berg i de Clèveris[modifica | modifica el codi]

El tractat de Presburg, signat el 27 de desembre de 1805, va reorganitzar Alemanya i Joaquim Murat va esdevenir (1806)gran duc de Berg i de de Clèveris.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Louis Charles Dezobry i Théodore Bachelet, Dictionnaire de Biographie et d'Histoire, París, 1863

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Coord.: 51° 47′ N, 6° 8′ E / 51.783,6.133