Comtat de Berg

El comtat de Berg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic. El 1380 fou elevat a ducat de Berg. Al segle XV formà part del cercle de Baix-Rin-Westfàlia. Les armes dels comtes i després ducs eren de plata amb lleó de gules amb cua forcada i creuada en aspa, armat, llenguat i coronat en or. El seu territori fou ocupat antigament pel poble dels ubis. Al segle XI es va convertir en comtat que després va passar a les cases de Limburg (1221), de Ravensberg (1348), de Juliers (1384), de Clèveris (1511), i als Wittelsbach del Palatinat-Neuburg (1632). El 1800 tenia uns 262.000 habitants i una superfície de 2.975 km² estant situat a la riba dreta del Rin entre Vest Recklinghausen, l'abadia d'Essen, l'abadia de Werden, el comtat de la Mark, el ducat de Westfàlia, l'electorat de Colònia, el principat de Moers i el ducat de Clèveris; a l'oest, les fronteres occidentals seguien el Rin amb poques excepcions (al nord, a l'altura del Ruhr, i al sud a Bad Honnef); a l'est, la frontera seguia mes o menys la línia Schwelm - Wipperfürth - Gummersbach; el conjunt forma els moderns districtes de Düsseldorf i de Cologne. Les viles principals eren Dusseldorf, Elberfeld i Barmen. Al final del 1805 va ser cedit a Napoleó que el va erigir (1806) en gran ducat per a Joaquim Murat. Al Congrés de Viena de 1815 fou cedit al regne de Prússia.

Comtes de Berg

Casa d'Altena

• ????-1132: Adolf I, casat amb Adelaida de Laufen
• 1132 - 1160: Adolf II, fill, casat amb Adelaida d'Arnsberg, casat en segones noces amb una filla d'Engelbert de Schwarzenberg
• 1160 - 1189: Engelbert I († 1189), fill (amb la segona esposa), casat amb Margarita de Gueldre
• 1189 - 1218: Adolf III († 1218), fill, casat amb Berta de Sayn
• 1218 - 1226: Engelbert II († 1226), germà arquebisbe de Colònia
• 1226 - 1247: Ermengarda († 1248), filla d'Adolf III, casada el 1217 amb Enric IV († 1247), duc de Limburg

Casa de Limburg

Armes dels comtes de Berg

• 1226 - 1247: EnricIV († 1247), duc de Limburg i de Berg, casat el 1217 amb Ermengarda de Berg († 1248)
• 1247 - 1259: Adolf IV (1220 - 1259), fill, casat el 1240 amb Margarita d'Hochstaden († 1314)
• 1259 - 1296: Adolf V († 1296), fill, casat amb Elisabet de Gueldre († 1313)
• 1296 - 1308: Guillem I († 1308), germà, casat amb Ermengarda de Clèveris († 1319)
• 1308 - 1348: Adolf VI († 1348), nebot, fill d'Enric de Berg, comte de Winteck, i d'Agnès de la Mark

casat amb Agnès de Clèveris

• 1348 - 1384: Margarita († 1384), germana, casada amb Otó († 1328) comte de Ravensberg

Casa de Ravensberg

• 1384 - 1389: Margarita († 1389), filla, casada el 1336 amb Gerard VI († 1360) duc de Juliers

El 1380 el comtat de Berg fou erigit en ducat.

Ducs de Berg

Casa de Juliers

• 1389 - 1408: Guillem II (1338 - 1408), fill, casat el 1363 amb Anna de Wittelsbach (1346 - 1415)
• 1408 - 1437: Adolf VII († 1437), duc de Berg i de Juliers (Adolf I), casat amb Iolanda de Bar († 1421), casat en segones noces el 1430 amb Elisabet de Baviera
• 1437 - 1475: Gerard I († 1475), duc de Berg i de Juliers (Gerard VII), nebot, fill de Guillem de Juliers (1382 - 1428) i d'Adelaida de Tecklenburg, casat el 1444 amb Sofia de Saxònia-Lauenburg († 1473)
• 1475 - 1511: Guillem III (1455 - 1511), duc de Berg i de Juliers (Guillem VIII), fill, casat el 1472 amb Elisabet de Nassau-Saarbrücken (1459 - 1479), casat en segones noces el 1481 amb Sibilla de Brandenburg (1467 - 1524)
• 1511 - 1543: Maria (1491 - 1543), filla (amb Sibilla de Brandenburg), casada el 1510 amb Joan III (1490 - 1539), duc de Clèveris

Segona casa de Clèveris o casa de La Mark

• 1511 - 1539: Joan III (1490 - 1539), duc de Juliers, de Berg i de Clèveris, casat el 1510 amb Maria de Juliers
• 1539 - 1592: Guillem IV (1516 - 1592), duc de Clèveris, de Juliers (Guillem IX) i de Berg, fill, casat el 1546 amb Maria d'Àustria (1531 - 1581)
• 1592 - 1609: Joan Guillem (1562 - 1609), fill, casat el 1585 amb Jacquelina de Baden (1558 - 1597), casat en segones noces el 1599 amb Antonieta de Lorena (1568 - 1610)
• 1609 - 1632: Anna (1552 - 1632), germana, casada el 1574 amb Felip Lluís (1547 - 1614), comte palatí de Neuburg

Casa de Wittelsbach

• 1609 - 1614: Felip Lluís (1547 - 1614), comte palatí de Neuburg, casat el 1574 amb Anna (1552 - 1632)
• 1632 - 1653: Wolfgang Guillem (1578 - 1653), fill
• 1653 - 1690: Felip Guillem (1615 - 1690), duc de Neuburg el 1666, elector palatí el 1685; fill
• 1690 - 1716: Joan Guillem Josep (1658 - 1716), fill
• 1716 - 1742: Carles Felip (1661 - 1742), germà
• 1742 - 1799: Carles Teodor (1724 - 1799), comte palatí de Sulzbach, elector de Baviera el 1777; cosí
• 1799 - 1806: Maximilià Josep (1756 - 1825), duc de Zweibrucken (Deux-Ponts) el 1795, regne de Baviera el 1806, cosí

Grans-ducs de Berg i de Clèveris

El tractat de Presburg, signat el 27de desembre de 1805, va reorganitzar Alemanya i Joaquim Murat va esdevenir grand-duc de Berg i de de Clèveris.

• 1806 - 1808: Joaquim Murat (1765 - 1815), mariscal de l'Imperi, rei de Nàpols de 1808 a 1814
• 1808 - 1809: Napoleó I
• 1809 - 1815: Napoleó Lluís Bonaparte conegut també com Lluís II d'Holanda
• 1815 : incorporat a Prússia

Vegeu també

• Comtat de Clèveris

Enllaços externs

• Edits de Juliers, Clèves, Berg, grand-duché de Berg, 1475-1815 (Coll. Scotti) en ligne