Anhalt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per als diferents significats vegeu Anhalt (desambiguació)
Mapa del ducat d'Anhalt (1861-1918).

Anhalt va ser un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic (després de 1806 ducat sobirà Alemanya), localitzat entre les muntanyes Harz i el riu Elba al centre d'Alemanya. Ara forma part de l'estat de Saxònia-Anhalt.

Història[modifica | modifica el codi]

Comtat d'Anhalt[modifica | modifica el codi]

Durant el segle IX, l'àrea va formar part del Ducat de Saxònia. El segle XII, va estar sota el govern d'Esicó (mort el 1059 o 1060). El seu fill va ser Adalbert II (mort el 1080) i el seu nét Otó el Ric sembla ser el primer a prendre el títol de comte d'Anhalt. Otó, també conegut com a comte de Ballenstedt, va ser el pare d'Albert l'Ós, comte d'Anhalt, que va conquerir el territori eslau de Brandeburgo. Quan Albert va morir el 1170, el seu fill Bernat, que va rebre el títol de duc de Saxònia el 1180, es va convertir en comte d'Anhalt. Bernat va morir el 1212, i Anhalt, ara separat de Saxònia, va passar a les mans del seu fill Enric I, que el 1218 va prendre el títol de príncep i va ser el veritable fundador de la casa principesca d'Anahlt. Enric I està inclòs entre els minnesängers pel Codex Manesse.

Prínceps d'Anhalt[modifica | modifica el codi]

A la mort d'Enric el 1252, els seus tres fills es van repartir el principat i van fundar, respectivament, les línies d'Aschersleben, Bernburg i Zerbst. La família governant a Aschersleben es va extingir el 1315, i aquest districte va ser subseqüentment incorporat al veí bisbat d'Halberstadt, dividint llavors el territori d'Anhalt-Bernburg en dues parts separades. L'últim príncep de la línia original d'Anhalt-Bernburg va morir el 1468 i les seves terres van ser heretades pels prínceps de l'única línia que romania, la d'Anhalt-Zerbst. El territori pertanyents a aquesta branca de la família havia estat dividits el 1396, i després de l'adquisició del domini de Bernburg pel príncep Jordi I es va fer una nova divisió de Zerbst (Zerbst i Dassau). A començaments del segle XVI, tanmateix, a causa de la mort o abdicació de diferents prínceps, la família s'havia reduït a dues branques, Anhalt-Köthen i Anhalt-Dessau (les dues sorgides d'Anhalt-Dessau el 1471).

Wolfgang d'Anhalt, anomenat el Confessor, que es va convertir en príncep d'Anhalt-Köthen el 1508, va ser el segon governant al món en introduir la Reforma Protestant al seu país. Va ser un dels signants de la Confessió d'Augsburg el 1530, i després de la batalla de Mühlberg el 1547 va ser posat sota Bano imperial i desposseït de les seves terres per l'emperador Carles V. Després de la pau de Passau el 1552 va recomprar el seu principat,[1] però com no tenia descendència va traspassar els dominis el 1562 als seus familiars, els prínceps d'Anhalt-Dessau. Ernest I (+ 1516) va deixar tres fills, Joan V, Jordi III i Joaquim, que van governar les seves terres conjuntament per molts anys, i que va afavorir la doctrina luterana, que es va convertir en dominant a Anhalt. Cap a 1546 els tres germans es van dividir el principat i van fundar les línies de Zerbst, Plötzkau i Dessau. Aquesta divisió, tanmateix, va ser només temporal, l'adquisició de Köthen, i una sèrie de morts entre els prínceps governants, van permetre a Joaquim Ernest, un fill de Joan V, unificar enterament Anhalt sota el seu regnat el 1570.

Mapa mostrant Anhalt el 1648.

Joaquim Ernest va morir el 1586, i els seus cinc fills van governar la terra conjuntament fins a 1603, quan a causa de la falta de primogenitura, Anhalt va ser novament dividida, i les línies de Dessau, Bernburg, Plötzkau, Zerbst i Köthen van ser refundades. El principat va ser devastat durant la guerra dels Trenta Anys, on en la part més primerenca d'aquest conflicte, Cristià I d'Anhalt-Bernburg va tenir una intervenció important. El 1635 es va assolir un acord entre alguns dels prínceps d'Anhalt, que va donar una certa autoritat al major d'entre els membres de la família, i que li permetia representar al principat en el seu conjunt. Aquest procedir probablement va ser a causa de la necessitat de mantenir una aparença d'unitat en vista de les pertorbacions de la política europea entre els estats.

Escut d'armes del ducat el 1703.[2]

El 1665, es va extingir la branca d'Anhalt-Köthen, i d'acord a un pacte de família aquest districte va ser heretat per Lebrecht, príncep d'Anhalt-Plötzkau, que va unir Plötzkau i Bernburg, i va prendre el títol de príncep d'Anhalt-Köthen. El mateix any els prínceps d'Anhalt van decidir que si s'extingia qualsevol de les branques de la família les terres serien repartides a parts iguals entre les restants branques de la família. Aquest acord va ser dut a terme després de la mort de Federic August, príncep d'Anhalt-Zerbst en 1793, i Zerbst va ser dividida entre els tres prínceps restants. Durant aquells anys la política dels diferents prínceps va ser marcada, possiblement intencionadament, per una considerable uniformitat. Una o dues vegades el calvinisme va ser afavorit per un príncep, però en general la casa va ser lleial a la doctrina de Martí Luter. El creixement de Prússia va proporcionar a Anhalt un formidable veí, i l'establiment de la primogenitura per totes les branques de la família van prevenir noves divisions del principat.

Ducats del segle XIX[modifica | modifica el codi]

Escut d'armes del Ducat d'Anhalt el segle XIX.

El 1806, Napoleón va elevar els restants estats d'Anhalt-Bernburg, Anhalt-Dessau i Anhalt-Köthen a la categoria de ducats; en aquest temps, Anhalt-Plötzkau i Anhalt-Zerbst havien deixat d'existir. Aquestos ducats van ser unificats el 1863, a causa de l'extinció de les línies de Köthen i Bernburg. El nou ducat consistia de dues grans porcions de territori, Anhalt Oriental i Occidental, separades per la interposició de part de la província prussiana de Saxònia i cinc exclavaments envoltats per territori prussià: Alsleben, Mühlingen, Dornburg, Gödnitz i Tilkerode-Abberode. La porció oriental i major de totes del ducat estava envoltada pel districte prussià de Potsdam (a la província prussiana de Brandeburgo) i per Magdeburgo i Merseburg, pertanyents a la província prussiana de Saxònia. La porció occidental i més petita, també anomenada Ducat Superior o Ballenstedt, estava envoltada pels dos últims districtes així com pel Ducat de Brunswick-Lüneburg.

Com a estat unificat, la capital d'Anhalt era Dessau.

Junt amb la caiguda de totes les monarquies alemanyes, el ducat d'Anhalt va ser abolit el 1918-1919 durant la revolució que va succeir al final de la Primera Guerra Mundial. Va ser reemplaçat per l'Estat Lliure d'Anhalt dins de la República de Weimar. Després de la Segona Guerra Mundial, l'Estat Lliure va ser unit a parts de la província prussiana de Saxònia per formar Saxònia-Anhalt. Subseqüentment, Saxònia-Anhalt, dins la República Democràtica Alemanya, va ser dissolta el 1952, però va ser restablerta després de la reunificació alemanya el 1990, i des de llavors ha sigut un dels setze Estats Federats (bundesländer) d'Alemanya.

Geografia[modifica | modifica el codi]

A l'oest, el territori és ondulat i en l'extrem nord-oest, on forma part de les muntanyes Harz, muntanyós, sent el pic de Ramberg el més alt (579 m). Des de l'Harz el territori descendeix suaument fins al riu Saale; i entre aquest riu i l'Elba és particularment fèrtil. A l'est de l'Elba, el terreny és principalment pla i sorrenc, amb extens boscos de pins, intercalades zones pantanoses i riques pastures. L'Elba és el riu principal, interassecant la part més oriental de l'antic ducat d'est en oest, i en Rosslau desemboca el riu Mulde. És Saale és un riu navegable amb direcció nord en la part central del territori i rep el riu Fuhne per la seva dreta, i als rius Wipper i Bode per la seva esquerra.

El clima és generalment suau, encara que menys a les regions més elevades del sud-oest. L'àrea de l'antic ducat és de 2.300 km²; i la població el 1905 era de 328.007 habitants, amb una densitat de població de 909 hab./km²;.

Població[modifica | modifica el codi]

El territori estava dividit en els districtes de Dessau, Köthen, Zerbst, Bernburg i Ballenstedt, dels quals el de Bernburg era el més poblat, i el de Ballenstedt el que menys. Entre les ciutats, quatre, Dessau, Bernburg, Köthen i Zerbst, tenien una població que superava els 20.000 habitants. Els habitants de l'antic ducat, amb l'excepció de 12.000 catòlics romans i 1.700 jueus, pertanyien a l'Església Evangèlica de l'Estat d'Anhalt. L'autoritat eclesiàstica suprema era el consistori a Dessau; un sínode de 39 membres, elegits per sis anys, es reunia per deliberar sobre les matèries referents a l'organització de l'església. Els catòlics romans quedaven sota la jurisdicció de l'arquebisbat de Paderborn.

Constitució[modifica | modifica el codi]

El ducat, va ser declarat el 17 de setembre de 1859, en virtut d'una llei fonamental, com una monarquia constitucional. El duc, que portava la dignitat d'"Altesa" ostentava el poder executiu compartint el poder legislatiu amb els Estats. La dieta o landtag estava composta per trenta-sis membres, dels quals dos eren elegits pel duc, vuit eren representants de terratinents amb els majors impostos, dos d'entre classes més elevades de comerciants i de la indústria manufacturera, catorze entre electors de les ciutats i deu dels districtes rurals. Els representants eren elegits per sis anys mitjançant sufragi indirecte i ser majors de vint-i-cinc anys. El duc governava mitjançant un ministre d'estat, que era el cap de tots els departaments -finances, interior, educació, culte públic i estadístiques.

Governants d'Anhalt[modifica | modifica el codi]

Comtes d'Anhalt[modifica | modifica el codi]

  • Esico De Ballenstedt ? ??1059/1060, Primer comte d'Anhalt
  • Adalbert (fill) + 1080
  • Otó el Ric (Otó de Ballenstedt + 1123
  • Albert l'Ós, 1123-1170
  • Bernat I 1170-1212
  • Enric I, 1212-1252

Partició entre Anhalt-Aschersleben, Anhalt-Bernburg, i Anhalt-Zerbst el 1252.

A través de diverses subdivisions i reagrupacions van arribar a existir dotze línies, que foren:

El 1847 Köthen es va extingir i va passar a Dessau i el 1863 es va extingir Bernburg, passant també a Dessau, que llavors fou simplement el ducat d'Anhalt.

Ducs d'Anhalt, 1863-1918[modifica | modifica el codi]

  • Leopold IV, 1863–1871
  • Frederic I, 1871–1904
  • Federic II, 1904–1918
  • Eduard, 1918
  • Joaquim Ernest, 1918

Caps de la casa d'Anhalt des de 1918[modifica | modifica el codi]

  • Duc Joaquim Ernest, 1918–1947
  • Príncep Frederic, 1947–1963
  • Príncep Eduard, 1963–present
Les línies en que es va dividir la casa d'Anhalt

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kohlbaucsh. Historia de Alemania: Desde los tiempos más remotos hasta nuestros dias (en castellà). M. Álvarez, 1846, p.207. 
  2. Erneuertes und vermehrtes Wappenbuch.... Nürnberg: Adolph Johann Helmers, 1703, p. Part I Taula 8. 

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anhalt Modifica l'enllaç a Wikidata