County town

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una county town (en gaèlic irlandès Príomhbhaile Contae) és la "capital" d'un comtat del Regne Unit o d'Irlanda. Les county town són normalment la seu de les funcions administratives o judicials, o la ciutat principal d'un comtat. Finalment, el concepte d'una county town va ser separat del seu significat original d'administrador del comtat en el que es basa. De fet, moltes ciutats comtat són ciutats (city), però són conegudes com a ciutats (town) independentment de si l'estatus de ciutat es compleix o no. [1]

Cal tenir en compte que en l'est de Canadà i als Estats Units, el terme seu de comtat (county seat) és normalment usat per a la mateixa fi. No obstant això, en l'estat de Louisiana, s'usa el terme parish seat.

County towns abans de la reforma del segle XIX[modifica | modifica el codi]

Regne Unit[modifica | modifica el codi]

Comtats històrics d'Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Aquesta llista mostra les county towns abans de les reformes de 1889.

Comtat County town
Bedfordshire Bedford
Berkshire Abingdon
L'estiu de 1867 fou traslladada a Reading.
Aquesta decisió fou aprovada oficialment pel consell privat el 1869.[2]
Buckinghamshire Aylesbury ², tot i que el comtat després se l'anomenà Buckingham
Cambridgeshire Cambridge
Cheshire Chester
Cornualla (Gran Bretanya) Truro 3
Cumberland Carlisle 4
Derbyshire Derby
Devon Exeter
Dorset Dorchester
Comtat de Durham Durham
Essex Chelmsford
Gloucestershire Gloucester
Hampshire Winchester tot i que el comtat després és anomenat Southampton[3]
Herefordshire Hereford
Hertfordshire Hertford
Huntingdonshire Huntingdon
Kent Maidstone 5
Lancashire Lancaster, substituït per Preston, on el County Hall fou obert en 1882.6
Leicestershire Leicester
Lincolnshire Lincoln
Middlesex Brentford, Clerkenwell, la City de Londres o Westminster for different functions 7
Norfolk Norwich
Northamptonshire Northampton
Northumberland Alnwick 8
Nottinghamshire Nottingham 13
Oxfordshire Oxford
Rutland Oakham
Shropshire Shrewsbury
Somerset Taunton 9
Staffordshire Stafford
Suffolk Ipswich
Surrey Guildford 10
Sussex Chichester o Lewes 11
Warwickshire Warwick
Westmorland Appleby
Wiltshire Trowbridge 12 encara que el nom ara és Wilton
Worcestershire Worcester
Yorkshire York
  1. La seu fou traslladada a Reading, on hi eren la presó i el correccional; les corts d'estiu eren a Abingdon, amb seu al Palau de Bridewell. El cavallers del comtat foren nomenats a Reading i elegits a Abingdon.[4]
  2. Sir John Baldwin, cap de Justícia de les Súpliques Comuns, va provocar el seu trasllat a Aylesbury. Els cavallers del comtat continuaren elegits a Buckingham. La Encyclopædia Britannica de 1911 considerà Buckingham county town.[4]
  3. La cort comtal es troba a Bodmin, i la Britannica de 1911 considera Bodmin com a county town. Abans de 1835 fou Launceston.
  4. Els cavallers del comtat foren elegits a Cockermouth
  5. East Kent i West Kent tenien administracions separades fins al 1814, amb les sessions d'East Kent a Canterbury, i les de West Kent a Maidstone.
  6. El 1787 les Sessions Trimestrals de Lancashire decretaren que en un futur les sessions generals anyals tots els afers del comtat a Preston com a "lloc central del comtat." Els magistrats del Lonsdale Hundred refusaren acceptar la decisió, i només es trobarien a Lancaster. L'afer no es va solucionar fins a l'aprovació de la llei parlamentària (38 Geo.III c.58) que establí que els principals afers administratius del comtat podien ser traslladats només a Preston.[5]
  7. Els cavallers del comtat eren elegits a Brentford; les sessions de justícia de Middlesex tenien lloc a Clerkenwell; els judicis per a crims greus tenien lloc a l'Old Bailey davant dels regidors de la ciutat abans de la compareixença de inculpat de la presó de Newgate (que funcionava com la presó del comtat de Middlesex) si són declarats culpables, mentre que la Diputació tenia la seva seu al Middlesex Guildhall a Westminster des de la seva creació el 1889 fins a la seva abolició el 1965.[6]
  8. La posició d'Alnwick com a county town sembla basar-se en el castell que havia estat residència del duc de Northumberland, encara que els cavallers del comtat eren escollit també a la ciutat.[7] Tanmateix les Assizes del comtat eren principalment a Newcastle upon Tyne. El castell de Morpeth feia la funció de presó de Northumberland, i les garjoles hi foren construïdes el 1824.[8][9]
  9. Els cavallers del comtat eren elegits a Ilchester. Somerton esdevingué temporalment la county town a finals del segle XIII, quan la cort comtal i la presó del comtat foren traslladades a Ilchester.[10]
  10. Sota una llei de 1791 els jutges de pau del comtat de Surrey tenien el poder de constituir noves sessions i una presó del comtat a Newington adjacent al burg de Southwark i als suburbis de Londres.[11] Pel 1799 els edificis eren completats i l'administració del comtat hi tenia la seu fins al 1893.[12] Newington, o més acuradament Southwark sovint era descrita com a county town en un text escolar de 1828.[13]
  11. Horsham era descrita a vegades com a county town de Sussex per la presència de la presó del comtat i la celebració de sessions periòdiques d'assizes a la vila. Les darreres assizes van tenir-hi lloc en 1830, mentre que la presó fou tancada en 1845.[14]
  12. El consell comtat de Wiltshire afirma que Wiltshire "mai ha estat reconeguda com a county town". Wilton ha tingut la seu de les Sessions Trimestrals per a l'elecció dels cavallers del comtat fins al 1832. Els cavallers eren nomenats a Devizes.[15] Una gaseta de 1870 descriu "Salisbury i Devizes" com les "county towns".[16] L'Encyclopædia Britannica de 1911 anomena només Salisbury.
  13. Nottingham fou constituïda com a county corporate separat de Nottinghamshire en 1449. L'àrea contenia el Shire Hall però romania com a enclavament de Nottinghamshire.[17]

Comtats històrics d'Escòcia[modifica | modifica el codi]

Comtat County town
Aberdeenshire Aberdeen¹
Angus (o Forfarshire) Forfar
Argyll Lochgilphead (antigament Inveraray
Ayrshire Ayr
Banffshire Banff
Berwickshire Duns (antigament Berwick-upon-Tweed, antigament Greenlaw)
Bute Rothesay
Caithness Wick
Clackmannanshire Alloa (abans Clackmannan)
Cromartyshire Cromarty
Dumfriesshire Dumfries
Dunbartonshire Dumbarton
East Lothian (o Haddingtonshire) Haddington
Fife Cupar
Inverness-shire Inverness
Kincardineshire Stonehaven (antigament Kincardine - però no Kincardine-on-Forth)
Kinross-shire Kinross
Kirkcudbrightshire Kirkcudbright
Lanarkshire Lanark³
Midlothian (o Edinburghshire) Edinburgh4
Morayshire (o Elginshire) Elgin
Nairnshire Nairn
Orkney Kirkwall
Peeblesshire Peebles
Perthshire Perth
Renfrewshire Renfrew5
Ross-shire Dingwall (també la county town de Ross and Cromarty)
Roxburghshire Jedburgh (abans Roxburgh)6
Selkirkshire Selkirk
Shetland Lerwick
Stirlingshire Stirling
Sutherland Dornoch7
West Lothian (o Linlithgowshire) Linlithgow
Wigtownshire Wigtown8
  1. En 1900 Aberdeen esdevé una ciutat-comtat fora d'Aberdeenshire.
  2. Inveraray (seu del Duc d'Argyll) fou considerada county town fins al 1890, quan el consell del comtat d'Argyll va establir la seva seu a Lochgilphead.
  3. La seu del consell del comtat de Lanark County Council s'establí el 1890 a Glasgow. En 1893 Glasgow esdevé un comtat i va restar fora de l'àrea del consell. El consell comtal fou traslladat a Hamilton en 1964.[18]
  4. Edinburgh fou fet comtat i tret del comtat de Midlothian.
  5. La seu del consell comtal de Renfrew era a Paisley des de 1890.
  6. Newtown St Boswells era la seu administrativa del consell comtal establert de 1890.
  7. La seu del consell comtal de Sutherland era a Golspie des de 1890.
  8. Stranraer esdevingué seu administrativa del consell comtal de Wigtown en 1890, i sovint descrita com a "county town".

Comtats històrics de Gal·les[modifica | modifica el codi]

Aquesta llista mostra les county towns abans de les reformes de 1889.

Comtat County town
Anglesey Llangefni (abans Beaumaris)
Brecknockshire Brecon
Caernarfonshire Caernarfon
Cardiganshire Cardigan
Carmarthenshire Carmarthen
Denbighshire Ruthin (abans Denbigh)
Flintshire Mold (abans Flint)
Glamorgan Cardiff
Merionethshire Dolgellau
Montgomeryshire Montgomery
Monmouthshire ¹ Monmouth ¹
Pembrokeshire Haverfordwest (abans Pembroke)
Radnorshire Presteigne (abans New Radnor)
  1. Entre 1536 i 1974 Monmouthshire fou inclòs dins d'Anglaterra pels successius governs anglesos i britànics per a algunes qüestions administratives i legals. Sempre considerat culturalment i eclesiàstica com a part de Gal·les, particularment pels gal·lesos, quan fou introduïda la nova legislació local en 1974 fou inclòs al País de Gal·les de manera inequív0ca. El comtat fou anomenat Monmouth, però la cort del sheriff era alternativament a Monmouth i Newport.

Comtats d'Irlanda del Nord[modifica | modifica el codi]

Comtat County town
Comtat d'Antrim Antrim
Comtat d'Armagh Armagh
Comtat de Down Downpatrick
Comtat de Fermanagh Enniskillen
Comtat de Derry Coleraine
Comtat de Tyrone Omagh

Note – Malgrat que Belfast és la capital d'Irlanda del Nord, no és la county town de cap comtat. El Gran Belfast ocupa dos comtats (Antrim i Down).

República d'Irlanda[modifica | modifica el codi]

Comtat County town
Comtat de Carlow Carlow
Comtat de Cavan Cavan
Comtat de Clare Ennis
Comtat de Cork Cork
Comtat de Donegal Lifford
Comtat de Dublín Dublín
Dún Laoghaire-Rathdown Dún Laoghaire *
Fingal Swords *
Comtat de Galway Galway
Comtat de Kerry Tralee
Comtat de Kildare Naas
Comtat de Kilkenny Kilkenny
Comtat de Laois (abans Queen's County) Portlaoise (abans Maryborough)
Comtat de Leitrim Carrick-on-Shannon
Comtat de Limerick Limerick
Comtat de Longford Longford
Comtat de Louth Dundalk
Comtat de Mayo Castlebar
Comtat de Meath Navan (abans Trim).
Comtat de Monaghan Monaghan
Tipperary Nord Nenagh des de 1898, abans Cashel ~
Comtat d'Offaly (antic King's County) Tullamore (des de 1835), originàriament Philipstown
Comtat de Roscommon Roscommon
Comtat de Sligo Sligo
Dublín Sud Tallaght *
Tipperary Sud Clonmel ~
Comtat de Waterford Dungarvan[19] (abans Waterford).
Comtat de Westmeath Mullingar
Comtat de Wexford Wexford
Comtat de Wicklow Wicklow

Nota:
'*' indica que el comtat fou creat després de les reformes de finals del segle XIX
'~' indica que el comtat fou creat a començaments del segle XIX

County towns després de les reformes del segle XIX[modifica | modifica el codi]

Amb la creació dels consells comtats electres en 1889 la localització de la seu administrativa, en alguns casos es va allunyar de la capital tradicional. D'altra banda, entre 1965 i 1974 hi hagué més canvis de fronteres a Anglaterra i Gal·les i els comtats administratius foren substituïts pels nous comtats metropolitans i no metropolitans. Les fronteresvan ser sotmeses a alteracions addicionals entre 1995 i 1998 pera a crear autoritats unitàries i foren restaurats alguns dels antics comtats i county towns. (Nota: no totes les seus són o van ser anomenades County Halls o Shire Halls p.ex.: la seu del Cumbria County Council s'anomena The Courts). Abans de 1974 moltes seus del comtat es trobaven a ciutats i viles que havien tingut estatut de county borough p.ex.: un borough fora de la jurisdicció del consell del comtat.

Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Consell del comtat Data Seu
Avon 1974 a 1996 Bristol
Bedfordshire 1889 a 2009 Bedford
Berkshire 1889 a 1998 Reading (county borough fins 1974)
Ciutat i comtat Bristol 1996 fins ara Bristol
Buckinghamshire 1889 ençà Aylesbury
Cambridgeshire 1889 a 1965
1974 ençà
Cambridge
Cambridgeshire and Isle of Ely 1965 a 1974 Cambridge
Cheshire 1889 a 2009 Chester
Cleveland 1974 a 1996 Middlesbrough
Cornualla (Gran Bretanya) 1889 ençà Truro
Cumberland 1889 a 1974 Carlisle (county borough des de 1914)
Cumbria 1974 ençà Carlisle
Derbyshire 1889 ençà Matlock (mogut des de Derby, county borough 1958)[20]
Devon 1889 ençà Exeter (county borough fins a 1974). En 1963 la Devon County Buildings Area fou transferida des del county borough d'Exeter al comtat administratiu de Devon, del qual en formà un enclavament fins a 1974.[21]
Dorset 1889 ençà Dorchester
Durham 1889 ençà Durham
Essex 1889 ençà Chelmsford
Gloucestershire 1889 ençà Gloucester (county borough fins a 1974)
Gran Londres 1965 a 1986
2002 ençà
County Hall, Lambeth (Greater London Council)
City Hall, Southwark (Greater London Authority)
Gran Manchester 1974 a 1986 Manchester
Hampshire 1889 ençà Winchester
Herefordshire 1889 a 1974
1998 ençà
Hereford
Hereford i Worcester 1974 a 1998 Worcester
Hertfordshire 1889 ençà Hertford
Humberside 1974 a 1996 Beverley
Huntingdonshire 1889 a 1965 Huntingdon
Huntingdon i Peterborough 1965 a 1974 Huntingdon
Isle of Ely 1889 a 1965 March
Illa de Wight 1890 ençà Newport
Kent 1889 ençà Maidstone
Lancashire 1889 ençà Preston (county borough fins a 1974)
Leicestershire 1889 ençà Glenfield (traslladat del county borough de Leicester en 1967)
Lincolnshire, Parts of Lindsey 1889 a 1974 Lincoln (county borough)
Lincolnshire, Parts of Holland 1889 a 1974 Boston
Lincolnshire, Parts of Kesteven 1889 a 1974 Sleaford
Lincolnshire 1974 ençà Lincoln
Londres 1889 a 1965 Spring Gardens, Ciutat de Westminster fins a 1922, després County Hall a Lambeth.
Merseyside 1974 a 1986 Liverpool
Middlesex 1889 a 1965 Middlesex Guildhall a Westminster al Comtat de Londres
Norfolk 1889 ençà Norwich (county borough fins a 1974)
Northamptonshire 1889 ençà Northampton (county borough fins a 1974)
Northumberland 1889 ençà Newcastle upon Tyne 1889 – 1981[22]
Morpeth des de 1981[23]
Nottinghamshire 1889 ençà West Bridgford (traslladat del county borough de Nottingham en 1959)
Oxfordshire 1889 ençà Oxford (county borough fins a 1974)
Soke of Peterborough 1889 a 1965 Peterborough, encara que geogràficament considerat part de Northamptonshire
Rutland 1889 a 1974
1997 ençà
Oakham
Shropshire 1889 ençà Shrewsbury
Somerset 1889 ençà Taunton
Staffordshire 1889 ençà Stafford
East Suffolk 1889 a 1974 Ipswich (county borough)
West Suffolk 1889 a 1974 Bury
Suffolk 1974 ençà Ipswich
Surrey 1889 ençà Inner London Sessions House, Newington, fins a County Hall, Kingston upon Thames obert en 1893 (Kingston havia estat al Gran Londres des de 1965).[24]
East Sussex 1889 ençà Lewes
West Sussex 1889 ençà Chichester (originalment unida a Horsham)[14]
Tyne i Wear 1974 a 1986 Newcastle upon Tyne
Warwickshire 1889 ençà Warwick
West Midlands 1974 a 1986 Birmingham
Westmorland 1889 a 1974 Kendal
Wiltshire 1889 ençà Trowbridge
Worcestershire 1889 a 1974
1998 ençà
Worcester (county borough fins a 1974)
Yorkshire, East Riding 1889 a 1974
1996 ençà
Beverley (lmés tard seu de Humberside)
Yorkshire, North Riding 1889 a 1974 Northallerton
North Yorkshire 1974 ençà Northallerton
South Yorkshire 1974 a 1986 Barnsley
Yorkshire, West Riding 1889 a 1974 Wakefield (West Yorkshire) (county borough des de 1915)
West Yorkshire 1974 a 1986 Wakefield (West Yorkshire)

Gal·les[modifica | modifica el codi]

County council Data Seu
Anglesey 1889 a 1974
1996 ençà
Llangefni
Brecknockshire 1889 a 1974 Brecon
Caernarfonshire 1889 a 1974 Caernarfon
Carmarthenshire 1889 a 1974
1996 ençà
Carmarthen
Cardiganshire 1889 a 1974 Aberaeron
Clwyd 1974 a 1996 Mold
Denbighshire 1889 a 1974 Denbigh
Dyfed 1974 a 1996 Carmarthen
Flintshire 1889 to 1974 Mold
Glamorgan 1889 a 1974 Cardiff (county borough)
Gwent 1974 a 1996 Newport (1974–78), Cwmbran (1978–96)
Gwynedd 1974 a 1996 Caernarfon
Mid Glamorgan 1974 a 1996 Cardiff (extraterritorial)
Merionethshire 1889 a 1974 Dolgellau
Montgomeryshire 1889 a 1974 Welshpool
Monmouthshire 1889 a 1974 Newport (county borough des de 1891)
Pembrokeshire 1889 a 1974
1996 ençà
Haverfordwest
Radnorshire 1889 a 1974 Llandrindod Wells
Powys 1974 ençà Llandrindod Wells
South Glamorgan 1974 a 1996 Cardiff
West Glamorgan 1974 a 1996 Swansea

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. en anglès, els conceptes de town i city, encara que el seu significat és el mateix (ciutat), es diferencien per la seva grandària, sent town la de menor grandària
  2. «Berkshire Quarter Sessions». Jackson's Oxford Journal, 4 de juliol de 1868.
  3. http://www3.hants.gov.uk/index/your-area/localpages/names.htm
  4. 4,0 4,1 Samuel Lewis, A Topographical Dictionary of England, Vol. I, 1831
  5. Webb, Sidney; Webb, Beatrice. English Local Government from the Revolution to the Municipal Corporations Act: The Parish and the County. London: Longmans Green and Co., 1906, p. 432–433. 
  6. Justice in Eighteenth-Century Hackney (Process and Procedures), per Ruth Paley British History Online
  7. «''Alnwick (St. Mary and St. Michael)'', ''A Topographical Dictionary of England'' (1848), pp. 39-44, accedit el 26 de gener 2008». British-history.ac.uk, 2003-06-22.
  8. «''Morpeth (St. Mary)'', ''A Topographical Dictionary of England'' (1848), pp. 345-350, accedit el 26 de gener de 2008». British-history.ac.uk, 2003-06-22.
  9. «''Northiam - Nortoft'', ''A Topographical Dictionary of England'' (1848), pp. 433-439. URL: http://www.british-history.ac.uk/report.aspx?compid=51184. Data accés: 26 de gener de 2008». British-history.ac.uk, 2003-06-22.
  10. Somerton archaeological survey (Somerset County Council)
  11. «Southwark Prisons». Survey of London: volume 25: St George's Fields (The parishes of St. George the Martyr Southwark and St. Mary Newington), 1955.
  12. Edward Walford. «The Old Kent Road». Old and New London: Volume 6, 1878.
  13. Stewart, Alexander. A compendium of modern geography: with remarks on the physical peculiarities, productions of the various countries; Questions for Examination at the end of each Section; and Descriptive Tables. Oliver & Boyde, 1828. 
  14. 14,0 14,1 General history of Horsham - The town as county centre, Victoria County History of Sussex, Volume VI British History Online
  15. «Why is Trowbridge the county town of Wiltshire?», 2003-01-09.
  16. «Imperial Gazetteer of England and Wales: WILTS», 1872.
  17. Nicholson, A P. «Shire (County) Hall, Nottingham». Nottinghamshire History, 11 de novembre de 2007.
  18. Notícia a Edinburgh Gazette, 28 de febrer de 1964 quan el consell del comtat fou traslladat de Lanarkshire House, 191 Ingram Street, Glasgow C1 a County Buildings, Hamilton el 6 d'april de 1964
  19. «Waterford County Council-County Waterford in Context: Waterford County Council». Waterfordcoco.ie.
  20. Removal of County Headquarters, The Times, January 28, 1958
  21. Frederic A. Youngs, Guide to the Local Administrative Units of England, Vol.1: Southern England (Londres), 1979, p.83
  22. El Northumberland County Hall era situat en un enclavament de Northumberland (Moot Hall Precincts) al county borough de Newcastle 1889 - 1974; l'àrea esdevingué part del comtat de Tyne i Wear en 1974 i esdevingué extraterritorial
  23. County Hall traslladat a Morpeth el 21 d'abril de 1981 (vegeu la notícia al London Gazette núm. 48579, data 10 d'abril de 1981)
  24. Quan es plantejà la qüestió d'on havia d'estar el consell es van considerar sis ciutats: Epsom, Guildford, Kingston, Redhill, Surbiton i Wimbledon. The Times, 27 de març de 1890