Davyna
 Davyna | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Fórmula química | (Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(Cl₂,SO₄)₂ |
| Epònim | Humphry Davy |
| Localitat tipus | mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.09 |
| Dana | 76.2.5.5 |
| Heys | 17.10.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 12,705(4) Å; c = 5,368(3) Å; |
| Grup puntual | 6/m - dipiramidal |
| Grup espacial | space group P6₃ (en)  |
| Color | incolor, blanc |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,42 a 2,53 g/cm³ (mesurada); 2,50 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,515 a 1,519 nε = 1,519 a 1,522 |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1825 |
| Símbol | Dvy |
| Referències | [1] |
La davyna és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom en honor de Sir Humphry Davy (17 de desembre de 1778 - 29 de maig de 1829), químic anglès, el primer que va aïllar els elements: potassi, sodi, calci, estronci, bari, magnesi i bor.
Característiques[modifica]
La davyna és un silicat de fórmula química (Na,K)₆Ca₂(Al₆Si₆O₂₄)(Cl₂,SO₄)₂. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la davyna pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al mont Somma, situat al complex volcànic Somma-Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Ha estat descrita en altres indrets tant de la regió de Campània, com de les de Laci i Toscana. Fora d'Itàlia també ha estat descrita en diverses localitats alemanyes i a l'Egipte.