Haüyna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Haüyna

Haüyna del mont Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Classificació
Categoria tectosilicats
Fórmula química (Na, Ca)4-8(Al6Si6O24)(SO4,S,Cl)1-2
Nickel-Strunz 09.FB.10
Dana 76.2.3.3
Heys 17.10.4
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí dodecahedral o pseudo-octahedral
Estructura cristal·lina Z = 1; a = 9.08 - 9.13 Å
Simetria isomètrica hexotetrahedral
Massa molar 1,032.43 g
Color blau, verd, vermell, groc, gris, blanc
Macles comuns en {111}
Exfoliació perfecta
Fractura concoïdal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor vítria, grassa
Ratlla blanca, blavosa
Diafanitat transparent, translúcida
Gravetat específica 2,4 a 2,5
Densitat 2,4 a 2,5
Propietats òptiques isotròpica
Índex de refracció n = 1,494 a 1,509
Birefringència no
Pleocroisme no
Fluorescència pot mostrar fluorescència taronja a rosa sota llum ultraviolada d'ona llarga
Fusibilitat 4,5
Solubilitat gelatinitza en àcids
Referències [1]

La haüyna, hauyna o hauynita és un mineral de la classe dels tectosilicats. Va ser descoberta l'any 1807, i anomenada així per Tønnes Christian Bruun-Neergaard en honor del francès Abbé Rene Just Haüy (1743-1822), pare de la cristal·lografia. L'any 1868 va ser temporalment anomenada hauynita per James Dwight Dana. Pertany al grup sodalita de minerals.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La haüyna és una barreja complexa d'aluminosilicats de sodi i calci amb anions sulfats. Pot portar com a impuresa anions de clorur. Cristal·litza en el sistema isomètric formant normalment cristalls dodecahedrals o pseudo-octahedrals. La seva duresa és de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs, i la seva exfoliació és perfecta. Les varietats de colors més pàl·lid són fàcilment confoses amb la noseana, un altre mineral del grup sodalita.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Apareix en fonolites i en altres roques ígnies deficients en silici i riques en elements alcalins. Menys comunament també s'ha trobat en roques extrusivas sense nefelina. A Catalunya s'ha trobat haüyna en alguns volcans d'Olot, a la Garrotxa (Girona). Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: nefelina, leucita, andradita amb titani, mel·lilita, augita, sanidina, biotita, flogopita o apatita.

Latzurita, varietat de haüyna, sobre calcita, de l'Afganistan

Varietats[modifica | modifica el codi]

La latzurita és la única varietat de haüyna existent. La seva fórmula és Na6Ca2(Al6Si6O24)(SO4,S,S2, S3,Cl,OH)2, en la que sovint es troba una substitució menor de K per Na. Rep el seu nom del persa Lazhward, blau, també pel seu color blau fosc semblant a l'atzurita. La latzurita és el component blau de la pedra decorativa anomenada lapislàtzuli.[3]

La latzurita és un producte de metamorfisme de contacte de la pedra calcària, i en general s'associa amb la calcita, pirita, diòpsid, humita, forsterita, haüyna i moscovita. Altres minerals de color blau com el carbonat atzurita i el fosfat latzulita es poden confondre amb la latzurita, però es distingeixen fàcilment amb una revisió exhaustiva.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Haüyne» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  2. «Sodalite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  3. «Lazurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  4. Hurlbut, Cornelius S. and Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p. 459 ISBN 0-471-80580-7
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haüyna Modifica l'enllaç a Wikidata