Eberhard Keil

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bernhard Keil, Nens amb raïm, conservat al MNAC.
El venedor de llenya, Boston Museum of Fine Arts.

Eberhard o Bernhard Keil, també anomenat Keilhau i conegut a Itàlia com a Monsù Bernardo (1624-1687) va ser un pintor barroc danès deixeble de Rembrandt i establert a Itàlia des 1651 fins a la seva mort, on va destacar com a original pintor de gènere.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Helsingør i fill d'un pintor de la cort de Cristià IV de Dinamarca, Eberhard Keil va tenir com a primer mestre el pintor danès Maarten van Steenwinckel, al taller on va ser col·locat pel seu pare a l'edat de dotze anys. El 1642 es va traslladar a Amsterdam, entrant a treballar al taller de Rembrandt on va romandre fins al 1644.

Abans de passar a Itàlia va rebre alguns encàrrecs en diverses ciutats alemanyes, dedicat primordialment a la pintura d'altar. D'aquest gènere van ser també els primers encàrrecs que va obtenir a Venècia, on es conserva una tela dedicada a la Verge i Sant Elies a l'església dels carmelites, però serà a Bèrgam, dependent en aquell moment de la República de Venècia, on s'estableixi i rebi el major nombre d'encàrrecs, travant allà amistat amb el pintor Evaristo Baschenis.

Però no serà fins després d'establir-se Roma el 1656 i després de la trobada amb l'obra dels caravaggistes i els «bamboccianti» quan comenci a produir les seves obres més característiques, preludiades a Els jugadors (Museu Cívic de Pàdua), obra de caràcter popular pintada després de sortir de Venècia de camí cap a Roma, en un llarg recorregut que el va portar a passar per Ravenna i Ferrara, on va ser cridat a retratar a la reina Cristina de Suècia, convertida al catolicisme i -com ell- en viatge a Roma.

Filippo Baldinucci, que li va dedicar una de les seves Vite a la Notizie de' professori del disegno da Cimabue in qua, va posar l'accent en la conversió del mateix pintor al catolicisme i la seva profunda devoció després abjurar dels seus orígens protestants durant la seva estada romana, en la qual no li van faltar encàrrecs per a les esglésies de la ciutat.

Va morir a Roma el 3 de febrer de 1687 a causa d'una pleuresia que segons Baldinucci el va tenir afligit durant nou dies continus.

Obra[modifica | modifica el codi]

Els seus treballs més cèlebres, els quadres de temàtica popular, com ara les sèries dedicades a les quatre edats de l'home i els cinc sentits, resulten particularment originals. Serà, d'altra banda, gràcies a aquest llenguatge plural pel que va poder exercir una influència molt notable sobre altres pintors de gènere, com Salvator Rosa, Giacomo Ceruti i Antonio Amorosi, a qui van estar atribuïdes moltes de les obres de Monsù Bernardo abans dels estudis que li va dedicar Roberto Longhi, que van fer possible la recuperació de la seva figura.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Heimbürger, Mina, Bernardo Keilhau detto Monsù Bernardo, Roma, 1988.
  • Longhi, Roberto, Studi e ricerche sul sei e settecento, 1929-1970, Editore Sansoni, 1991.
  • Longhi, Roberto, Monsù Bernardo, en «La Critica d'Arte»,1938, pp. 121–130.
  • Salerno,Luigi, Nuovi studi su la natura morta italiana, Ugo Bozzi Editore, 1989.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eberhard Keil Modifica l'enllaç a Wikidata