Olite

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Erriberri)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Erriberri
Olite-Erriberri
Bandera d'Erriberri Escut d'Erriberri
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Erriberri
Municipi Navarra
Palau reial d'Eriberri
Palau reial d'Eriberri
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Tafalla
Merindad d'Olite
Predom. ling. castellà[1]
Superfície 83,20 km²
Altitud 388 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
3.875 hab.
46,57 hab/km²
Coordenades 42° 29′ N, 1° 39′ O / 42.483°N,1.650°O / 42.483; -1.650Coord.: 42° 29′ N, 1° 39′ O / 42.483°N,1.650°O / 42.483; -1.650
Distàncies 42 km de Pamplona
Dirigents:
• Alcalde:

Mª Carmen Ochoa Canela
(PSN)
Codi postal 31390
Web

Olite (cooficialment en basc Erriberri) és un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite. Es troba en la zona mitja de Navarra, a la vora del riu Zidacos. Limita amb els municipis de Tafalla, San Martín de Unx, Beire, Pitillas, Murillo el Cuende, Caparroso, Marcilla i Falces.

Demografia

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
3 106 3 109 3 101 3 130 3 183 3 244 3 265 3 356 3 435 3 494 3 509
Fonts: Erriberri i Institut d'Estadística de Navarra

Història

Per les restes arqueològiques es coneix que, en època imperial romana (s. I dC), un fort cinturó emmurallat defensava un petit altell en el qual més tard es fundaria la vila medieval. A més, al voltant del nucli urbà actual s'han trobat restes de viles romanes. Sant Isidor de Sevilla, en la seva Historia de regibus gothorum, ens oferix la primera referència escrita sobre Olite: segons el citat bisbe de Sevilla, el rei got Suintila va fundar la ciutat d'Oligicus en el 621 i la va tornar a fortificar per a plantar cara als vascons. Per un privilegi donat a Estella en l'any 1147, García Ramírez "El Restaurador", rei de Navarra, va atorgar a Olite el seu primer fur, el Fur dels francs d'Estella, donant-los per la mateixa ocasió terres de cultiu.

La promulgació del Fur va produir una ràpida expansió d'Olite. Com a instrument jurídic, va proporcionar a la població un exercici social propi (el terme municipal), jurisdicció privativa i notables avantatges fiscals, així com elements i quadres propis de govern de la vila. El 17 de març de 1266, a Saint Denis, Teobald II de Navarra concedeix Olite quinze dies de fira anual, com "les tenen els burgesos d'Estella", que començàel 1 de maig. Des d'aquest mateix any es van celebrar Corts a Olite. Al gener de 1302, Felip i Joana, reis de Navarra, en respondre a les peticions d'Olite, varien la data de la fira anual, assenyalaren el seu començament el 2 de novembre. Després de segles foscos, la vila de Olite va començar una etapa d'esplendor durant la Baixa Edat Mitjana, en ser triada com una de les seus favorites dels reis de Navarra. A partir del s. XV el rei Carles III "El Noble" i la seva esposa Elionor de Trastámara van començar la construcció de l'esplèndid Palau Reial de Navarra a Olite, reflex de la lluentor de tota una època.

És capital o cap de la Merindad del seu nom, creada per Carles III El Noble en 1407. Felip IV li concedeix el títol de ciutat en 1630. Des dels seus brillants moments en el s. XV i fins al s. XIX, Olite experimenta un eclipsi polític i un fort descens demogràfic. Al començament del s. XIX cal destacar els greus problemes dels comunals i l'interessant fenomen del cooperativisme agrari (a Olite es va fundar la primera cooperativa de Navarra i tercera d'Espanya).

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olite Modifica l'enllaç a Wikidata