Es Migjorn Gran

Es Migjorn Gran

Fitxer:Es Mitjorn Gran 120.gif
Localització
39° 56′ 43″ N, 4° 02′ 56″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Illes Balears
Província històrica	Illes Balears
Illa	Menorca
Capital	Es Migjorn Gran (en)
Població humana
Població	1.563 (2023) (48,84 hab./km²)
Gentilici	Migjorner, migjornera
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	32 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	115
Limita amb	Alaior Ferreries es Mercadal
Patrocini	Cristòfor de Lícia
Organització política
• Alcalde	Antonia Camps Florit
Identificador descriptiu
Codi postal	07749
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
Codi INE	07902
Lloc web	ajmigjorngran.org

Es Migjorn Gran, o el Migjorn Gran, és una població i municipi centro-meridional de Menorca. La paraula «migjorn» indica un punt cardinal però, a Menorca, també designa el conjunt de terres de l'illa que aboquen aigües a la seva costa meridional, des de Sant Climent al sud de Ciutadella.

Nuclis nous: Sant Tomàs

Història

El poble es formà durant la segona dominació britànica a partir de la capella de Sant Cristòfol, dins el lloc de Binicodrellet, que l'any 1769 edificà Cristòfol Barber i Ametller, en honor al seu sant patró. De 1912 a 1913 s'hi va publicar el quinzenal Llum Nova, una de les primeres butlletins en la llengua de l'illa. Fins a l'any 1988 encara el poble s'anomenava oficialment com l'església (San Cristobal). No fou fins al 1989 quan el poble adquirí el rang de municipi en segregar-se des Mercadal.

Economia

Les platges i cales del municipi des Migjorn Gran ocupen uns 2.250 metres quadrats, dels quals 900 pertanyen a la platja de sant Tomàs, on molt a prop hi ha una urbanització amb el mateix nom. Les activitats econòmiques predominants des Migjorn Gran són el turisme i la construcció, encara que també es troben en actiu algunes explotacions agràries. L'activitat turística, que suposa més del 50% del PIB de Menorca, té lloc entre els mesos d'abril i octubre.

Turisme

Vegeu també: Llista de monuments des Migjorn Gran

Es Migjorn és un poble tradicional menorquí, de carrers tranquils i cases blanques amb les finestres de fusta pintada de verd. Des del poble des Migjorn hom pot accedir a les platges de Binigaus, Sant Adeodat i Sant Tomàs. Al barranc de Binigaus està la impressionant Cova des Coloms. D'altra banda, el terme municipal des Migjorn Gran ha mantingut un gran nombre de restes arqueològiques del neolític, com la Sala Hipòstila de Binigaus Nou (popularment, el Galliner de Madona), els Talaiots de Binicodrell, el jaciment arqueològic de Santa Mònica, Sa Cova des Coloms (popularment, Sa Catedral) i especialment el poblat de Sant Agustí Vell.

Cultura popular

Una de les llegendes més famoses d'Es Migjorn Gran és la de "Sa dona de penya marbre qui seu". Diu la llegenda que era una geganta enamorada d'un gegant de la tribu enemiga. Quan els pares d'ell l'hi donaren mort tirant-lo des d'un barranc, el dolor la convertí en pedra. Abans de ser destruïda per un raig, la pedra semblava realment una dama asseguda. I asseguren que a les nits de vent sortien d'ella uns sons, semblants a laments.

Festes

Festes des Migjorn Gran en 2015, en honor a sant Cristòfol de ses Corregudes.

• Sant Cristòfol des sant: és la festa litúrgia del patró del poble que se celebra el 10 de juliol. El matí se celebra una eucaristia solemne i després al capvespre, es fa una processó del sant pels carrers del poble i, un cop acabada, es beneeixen els vehicles davant l'església parroquial, ja que Sant Cristòfol és advocat dels conductors. La festa acaba amb degustació de pastissets i gin al carrer que porta el nom del sant.

• Sant Cristòfol de ses Corregudes: és la festa popular i major del poble. Se celebra el cinquè cap de setmana de juliol. Segueix l'estructura de la festa pròpia de Menorca, amb els cavalls i la música. Un total de 30 caixers i cavallers participen en la Qualcada, assistint als oficis religiosos de Completes (dissabte) i Missa de caixers (diumenge), els caragols pel poble i l'acte més popular i multitudinari, el Jaleo, el qual es compon de tres voltes, amb l'afegit de les canyes el diumenge. La junta de caixers la componen el Caixer batlle, el batlle o un representant de l'Ajuntament, el Caixer capellà, el rector o un altre prevere, el Caixer fadrí, el Caixer Casat i el fabioler. El dilluns de festes es recrea una paròdia de la festa protocol·lària substituint els cavalls per ases.

Migjorners il·lustres

• Francesc Camps, metge del poble, arqueòleg i amb gran dedicació al folklore. A ell es deu la conservació de la major part de llegendes, tradicions i cants populars. Una de les principals obres de Camps i Mercadal és el "Folklore de la pagesia" que efectivament fa un recull de tota la cultura popular menorquina, que havia passat de pares a fills de generació en generació.
• Joan Riudavets fou qui durant un període va ser l'home més longeu del món. Va morir el mes de març de l'any 2004, a l'edat de 114 anys. El seu germà, Pere Riudavets Mercadal, també va aconseguir arribar a l'edat de 106 anys, essent l'avi de Menorca. Va morir el 31 d'agost de 2006.

Associacions i Entitats

• ACR (Associació Cultural i Recreativa)
• Amics de l'Art
• AMPA
• Associació del Club de Jubilats
• ACEM (Associació de Comerciants d'Es Migjorn Gran)
• Associació Juvenil d'Es Migjorn Gran
• Associació pel Foment Industrial d'Es Migjorn
• Banda de Música d'Es Migjorn
• CD Migjorn
• Club Agility Migjorn

Imatges

• 
  Cala Trebalúger
• 
  Platja de Binigaus
• 
  Cova des Coloms
• 
  Molí hidràulic de sa Vall
• 
  Molí hidràulic de sa Vall
• 
  Cala Escorxada
• 
  Sant Tomàs
• 
  Primera publicació Llum Nova (29 de juny de 1912)
• 
  Escut municipal d'Es Migjorn Gran (no oficial)
• 
  Església parroquial de Sant Cristòfol, durant les festes des Migjorn Gran
• 
  Sant Cristòfol de ses Corregudes

Bibliografia

• «Es Migjorn Gran». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Es Migjorn Gran

• Ajuntament des Migjorn Gran
• Informació de l'Institut Balear d'Estadística
• «Associacions des Migjorn Gran».