Església de San Bartolomé
 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nom en la llengua original | Iglesia de San Bartolomé | ||||||||||||||
| Epònim | Bartomeu apòstol  | ||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||
| Tipus | Església i monument | ||||||||||||||
| Part de | Camí Francès de Sant Jaume a La Rioja | ||||||||||||||
| Període | segle xii | ||||||||||||||
| Obertura | segle xiii | ||||||||||||||
| Construcció | segle xii-segle xiii | ||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Arquitectura romànica Arquitectura gòtica Arquitectura mudèjar | ||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Logronyo (La Rioja) | ||||||||||||||
| Localització |  Logronyo Espanya | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
| Bé d'Interès Cultural | |||||||||||||||
| Iglesia de San Bartolomé | |||||||||||||||
| Data | 18 de setembre de 1866 | ||||||||||||||
| Identificador | RI-51-0000006 | ||||||||||||||
| Conservació i restauració | |||||||||||||||
| segle xvi | Restaurat per Pedro de Acha | ||||||||||||||
| |||||||||||||||
.svg){kind=small}
L'església de San Bartolomé és l'església més antiga de la ciutat de Logronyo. La seva construcció es remunta al segle xii, per la qual cosa conserva en part estil romànic, en la capçalera i en la part inicial de la torre, i transcorre durant el segle xiii, amb l'estil gòtic en desenvolupament, construint-se la magnífica portada ogival, que conté algunes escultures romàniques que narren la vida del Sant i altres passatges de la Bíblia.[1]
L'església de San Bartolomé està en el Hito Nº 9 en el Camí de Sant Jaume Francès. Es troba a 612 km de Santiago de Compostel·la.
Va ser declarat Monument Nacional en 1866.
Portada[modifica]
La vistosa portada gòtica, del segle xiv encara que amb certes reminiscències romàniques, juntament amb la torre, és un dels elements més destacables d'aquest temple.
Escenes del pòrtic[modifica]
Les escenes de la portada consten de 19 vinyetes, representant en el costat esquerre el martiri de sant Bartomeu i en el dret la troballa de les seves restes.
De forma més detallada, si comencem per l'extrem dret, veiem en la primera escena a sant Bartomeu salvant a la filla llunàtica del rei Polemó I, són tres quadres:
- 1. Un home.
- 2. Una dona.
- 3. El Sant.
El quart està buit però podria haver estat Polemó. En la segona veiem:
- 5. al Sant en un quadre;
- 6. a un grup de donzelles en un altre;
està evangelitzant en la Cort. En la tercera, està expulsant al dimoni d'entre els ídols pagans, i fent que la resta es converteixi, enfadant així a alguns sacerdots, consta dels següents quadres:
- 7. Els sacerdots.
- 8. L'ídol Berith sobre una columna i sota orant.
- 9. El Sant amb un cofre a la mà expulsant al dimoni.
En els següents dos quadres veiem:
- 10. El Sant és conduït per un soldat davant el rei Astiages.
- 11. També, el Sant és conduït per un soldat davant el rei Astiages.
En l'extrem esquerre podria haver-hi hagut alguna escena més, pot ser que fossin destruïdes en construir el Palacio de los Marqueses de Monesterio.
- 12. Està buit.
- 13. El quadre 13, Bartomeu derrota a l'ídol Baldach, a qui Astiages adora i fent que el mani assotar pel seu empipament, però el mana escorxar viu per semblar-li insuficient càstig.
- 14. Ídem.
- 15. Ídem.
- 16. Ídem.
- 17. Podem veure'l subjecte dels quatre membres sent espellat sobre una taula que subjecten tres figures femenines: la luxúria, la vanitat i la mandra.
- 18. Ens mostra a Sant Bartomeu predicant amb la seva pròpia pell a l'espatlla.
- 19. Ídem.
El timpà[modifica]
El timpà de la portada, que mostra a Crist Redemptor entre la Verge i sant Joan, queda desplaçat cap avall, ja que al segle xvi el picapedrer Pedro de Acha reforma el cor i fa una petita finestra perquè entri llum. D'aquesta reforma és fruit també l'arc renaixentista que sustenta aquest cor.
Estructura[modifica]
Llegenda
1. Pòrtic Oest; entrada al temple.
2. Nau.
3. Torre.
4. Altar Major i absis.
5. Cor elevat.
6. Capella dels Márquez.
7. Marques de picapedrer.
La planta basilical consta de tres naus separades per pilars octogonals cobertes per una volta de creueria, ressaltant el creuer i l'absis romànic, ja que no hi ha retaule, encara que va haver-hi en el seu moment retaule major, d'estil setcentista, pintat en blanc i or amb gran semblança al dels Sants Màrtirs de Calahorra.
La capella funerària del costat sud acull dos sarcòfags de pedra d'estil gòtic de dos cavallers, de la família Márquez (segons la inscripció de 1341) o de la casa de Beláiz. Aquesta sembla haver estat afegida a posteriori. Els fèretres, molt similars, descansen sobre lleons i les tapes representen sengles cavallers jacents.
La torre[modifica]
Durant els quinze dies que Logronyo va resistir el setge de l'exèrcit francès en 1521, la torre va ser atacada per l'artilleria enemiga sofrint desperfectes, ja que es troba prop de les muralles defensives de la ciutat, i custodiava la porta de Herbentia, prop de l'antic ajuntament. Anys després es reconstrueix en maó, d'estil mudèjar amb influències aragoneses.[2]
Durant la primera guerra civil carlina s'hi situava a la torre el telègraf òptic.
Marques de picapedrer[modifica]
S'han identificat un total de 9 marques de picapedrer de set tipus diferents situades en l'exterior del temple, una d'elles un rellotge de sol canonge situat en un carreu reutilitzat.
| Zona | Tram | Marques | Tipus | Inscripció |
|---|---|---|---|---|
| Façana sud | ||||
| Façana oest | ||||
| Pòrtic oest |
Altres usos i voltants[modifica]
Durant les desamortitzacions espanyoles, en el segle xix, va ser usada com a magatzem per a fusta i com a carbonera. També desapareixen totes les obres d'art que pogués haver-hi a excepció dels fèretres tallats en pedra d'estil gòtic. Va tenir altres usos com a hospital militar, parc, taller, quadra... i a mitjans del segle xix es va pensar a derrocar-la per construir amb la seva pedra un teatre en el lloc en el qual estava el palau episcopal (actualment es troba en aquest lloc el mercat de proveïments).
Al costat de l'església i fins i tot adossats a ella es van edificar diversos edificis, alguns dels quals han estat restaurats o derrocats, per la qual cosa ara es pot veure la part de l'absis des de l'exterior. Entre els quals l'envolten es troba el Palacio de los Marqueses de Monesterio, que data de 1751 i va ser propietat dels marquesos de Monesterio i Lapilla. Al llarg dels anys va albergar institucions com el Cercle Catòlic d'Obrers, escoles i el cinema del Pare Marín i després d'anys sense cap ús, ha estat reformat i reutilitzat com a edifici oficial.
Referències[modifica]
- ↑ Arquivoltas. «Logroño - San Bartolomé» (en castellà). [Consulta: 31 octubre 2014].
- ↑ Spain Info. «Iglesia de San Bartolomé» (en castellà). Arxivat de l'original el 1 de novembre 2014. [Consulta: 31 octubre 2014].
- Carlos Álvarez González, Folleto del taller ¿Conoces Logroño? 2002-2003, Universitat Popular de Logronyo. DL: LR-484-2002.
- Rugo de Seya, Las parroquias de Logroño Volumen 2 de Temas y Autores Riojanos, pág 89-97, Wilsen, 1989, Facsimil de la edición de Logroño de 1941. ISBN 84-85918-45-2.
- Modulo de Promoción y desarrollo de la escuela taller «Puente de Piedra», Guía de las parroquias antiguas de Logroño, 1992, Ajuntament de Logroño, ISBN 84-85375-49-1.
- Breu descripció. Arxivat 2014-11-12 a Wayback Machine.
- Descripció en La Rioja Turismo.
- Riojanos en la red.
- Arquivoltes.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Església de San Bartolomé |