Spermophilus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 43: Línia 43:
* ''Spermophilus [[Sensu|sensu stricto]]'', esquirols de terra [[Vell Món|del Vell Món]]
* ''Spermophilus [[Sensu|sensu stricto]]'', esquirols de terra [[Vell Món|del Vell Món]]


* [[Suslic d'Alashan|Esquirol terrestre d'Alashan]], ''Spermophilus alashanicus''
* [[Esquirol terrestre d'Alashan]], ''Spermophilus alashanicus''
* [[Suslic cuacurt|Esquirol de Brandt]], ''Spermophilus brevicauda''
* [[Esquirol de Brandt]], ''Spermophilus brevicauda''
* [[Suslic europeu|Esquirol terrestre europeu]], ''Spermophilus citellus''
* [[Esquirol terrestre europeu]], ''Spermophilus citellus''
* [[Suslic dàuric|Esquirol terrestre de Dauri]], ''Spermophilus dauricus''
* [[Esquirol terrestre de Dauri]], ''Spermophilus dauricus''
* [[Suslic del Kazakhstan|Esquirol de galtes vermelles]], ''Spermophilus erythrogenys''
* [[Esquirol de galtes vermelles]], ''Spermophilus erythrogenys''
* [[Suslic de dents llargues|Esquirol groc]], ''Spermophilus fulvus''
* [[Esquirol groc]], ''Spermophilus fulvus''
* [[Suslic rovellat|Esquirol russet]], ''Spermophilus major''
* [[Esquirol russet]], ''Spermophilus major''
* [[Suslic del Caucas|Esquirol de muntanya caucàsic]], ''Spermophilus musicus''
* [[Esquirol de muntanya caucàsic]], ''Spermophilus musicus''
* [[Suslic de Tian Shan|Esquirol terrestre de Tian Shan]], ''Spermophilus nilkaensis''
* [[Esquirol terrestre de Tian Shan]], ''Spermophilus nilkaensis''
* [[Suslic de cua pàl·lida|Esquirol de terra pàl·lida]], ''Spermophilus pallidicauda''
* [[Esquirol de terra pàl·lida]], ''Spermophilus pallidicauda''
* [[Suslic pigmeu|Esquirol de terra petit]], ''Spermophilus pygmaeus''
* [[Esquirol de terra petit]], ''Spermophilus pygmaeus''
* [[Suslic del Kirguizstan|Esquirol terrestre relicte]], ''Spermophilus relictus''
* [[Esquirol terrestre relicte]], ''Spermophilus relictus''
* [[Suslic tacat europeu|Esquirol de terra motejada]], ''Spermophilus suslicus''
* [[Esquirol de terra motejada]], ''Spermophilus suslicus''
* [[Suslic del Taure|Esquirol de terra Taure]], ''Spermophilus taurensis''
* [[Esquirol de terra Taure]], ''Spermophilus taurensis''
* [[Suslic oriental|Esquirol terrestre d'Àsia Menor]], ''Spermophilus xanthoprymnus''
* [[Esquirol terrestre d'Àsia Menor]], ''Spermophilus xanthoprymnus''


=== Espècies prehistòriques ===
=== Espècies prehistòriques ===

Revisió del 20:35, 16 abr 2024

Infotaula d'ésser viuSpermophilus Modifica el valor a Wikidata

suslic europeu Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreRodentia
FamíliaSciuridae
SubfamíliaXerinae
GènereSpermophilus Modifica el valor a Wikidata
F.Cuvier, 1825
Tipus taxonòmicSpermophilus citellus Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Citellus
Arctomys Modifica el valor a Wikidata
Significat‘Amant de les llavors
Espècies

Spermophilus és un gènere de rosegadors de mida mitjana de la família dels esciúrids. El nom científic d'aquest gènere significa 'amant de les llavors' i és degut a què s'alimenta de llavors.[2][3][4]

De la manera com es defineix tradicionalment, era un gènere molt ric en espècies, abastant Europa, Àsia i Amèrica del Nord, però es va trobar que aquesta classificació era parafilètica per als gossets de les praderies, certament diferents, les marmotes i esquirols antílops. Com a conseqüència, totes les antigues espècies de Spermophilus d'Amèrica del Nord s'han traslladat a altres gèneres, deixant les espècies europees i asiàtiques com a veritables Spermophilus (les úniques excepcions són dues espècies Urocitellus asiàtiques).[5]

Hàbitat i comportament

Com a típics esciúrids terrestres, els Spermophilus viuen en hàbitats oberts com prats, estepes i semideserts, s'alimenten de les plantes baixes i utilitzen els caus per a niar i refugiar-se.[6] Són diürns i viuen majoritàriament en colònies, encara que algunes espècies també poden aparèixer aïllades. [7] Es troben tant a les terres baixes com a les altes, hibernen durant els mesos més freds i a les regions àrides també poden estivar durant l'estiu o la tardor.[6] La distribució de les diverses espècies està majoritàriament separada, sovint per grans rius, tot i que hi ha regions habitades per fins a tres espècies i rarament dues espècies poden fins i tot formar colònies mixtes.[6] Se sap que algunes espècies s'hibriditzen allà on entren en contacte les seves àrees de distribució.[6]

Aparença

Els spermophilus són en general groguencs, taronges clars, marrons clars o grisencs. Tot i que molts són discretament tacats o tacats, o tenen marques taronges al cap, en general no tenen patrons forts, excepte el suslic tacat europeu, que habitualment té les parts superiors marrons amb taques blanques clares.[8] La mida varia segons les espècies i tenen una longitud de cap i cos d'entre 17 i 40 cm. Abans de la hibernació, el suslic de dents llargues més gran pot pesar fins a 2 kg i el suslic rovellat més gran fins a gairebé 1,4 kg, però sempre pesen molt menys a principis de l'any i hi ha altres espècies considerablement més petites, amb menys de mig kg, fins i tot en condicions màximes abans de la hibernació.[8] Tots tenen una cua força curta que, segons l'espècie exacta, fa entre el 10 i el 45% de la longitud del cap i del cos.[8]

Relació amb els humans

Poden portar puces que transmeten malalties als humans (vegeu Pesta negra), i s'han considerat destructius pel fet de fer túnels sota els habitatges humans.[9]

Espècies

Spermophilus suslicus, una espècie que habitualment té les parts superiors amb taques blanques

L'any 2007 es va dur a terme una revisió genèrica mitjançant anàlisis filogenètiques utilitzant el gen mitocondri citocrom b. Això va donar lloc a la divisió de Spermophilus en vuit gèneres, que amb el gosset de les praderies, les marmotes i els esquirols antílops es donen cadascun com a clades numerats. Les relacions exactes entre els clades són poc clares. Entre aquestes, les espècies exclusivament paleàrtiques es conserven com el gènere Spermophilus sensu stricto (en el sentit més estricte).[10]

Espècies prehistòriques

El descobriment i l'examen d'un dels fòssils d'aquest gènere eurasiàtic millor conservats que s'han recuperat van permetre l'estudi de molts aspectes desconeguts anteriorment de l'anatomia cranial i va provocar una reavaluació crítica de la seva posició filogenètica.[11] Com a resultat, tres espècies del Plistocè anteriorment considerades membres del gènere Urocitellus es van traslladar a Spermophilus:

Spermophilus citelloides es coneix des del Plistocè mitjà fins a l'Holocè primerenc d'Europa. Sembla estar més estretament relacionat amb el S. suslicus viu.[12]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Spermophilus
  1. Entrada «Spermophilus (ground squirrel)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 16 desembre 2023].
  2. «What does spermophilus mean?». [Consulta: 16 novembre 2022].
  3. «suslik | rodent | Britannica» (en anglès). [Consulta: 16 novembre 2022].
  4. «spermòfilo in Vocabolario - Treccani» (en italià). [Consulta: 16 novembre 2022].
  5. Helgen Kristofer M «Generic revision in the Holarctic ground squirrel genus Spermophilus». Journal of Mammalogy, vol. 90, 2, 2009, pàg. 270–305. DOI: 10.1644/07-mamm-a-309.1.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Kryštufek, B.; B. Vohralík Lynx, N. S. (Praha), 43, 2012, pàg. 17–111.
  7. Smith, A.T.. A Guide to the Mammals of China. Princeton University Press, 2008, p. 193–196. ISBN 978-0-691-09984-2. 
  8. 8,0 8,1 8,2 Kryštufek, B.; B. Vohralík Lynx, N. S. (Praha), 43, 2012, pàg. 17–111.
  9. Encyclopædia Britannica
  10. Helgen, Kristofer M.; Cole, F. Russel; Helgen, Lauren E.; Wilson, Don E Journal of Mammalogy, 90, 2, 2009, pàg. 270–305. DOI: 10.1644/07-MAMM-A-309.1 [Consulta: free].
  11. Maxim V. Sinitsa; Natalia V. Pogodina; Lyudmila Y. Кryuchkova Zoological Journal of the Linnean Society, 186, 3, 2019, pàg. 826–864. DOI: 10.1093/zoolinnean/zly092.
  12. Sinitsa, Maxim V.; Virág, Attila; Pazonyi, Piroska; Knitlová, Markéta Historical Biology, 33, 29-10-2019, pàg. 19–39. DOI: 10.1080/08912963.2019.1677640. ISSN: 0891-2963.