Joan Becat i Rajaut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Becat i Rajaut

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Perpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Montpeller
Director de tesiPierre Carrière (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perAutor de l'Atlas de Catalunya-Nord (1977)
Activitat
OcupacióGeògraf
Membre de
Obra
Estudiant doctoralImma Tubella i Casadevall i Alà Baylac-Ferrer Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjoanbecat.cat Modifica el valor a Wikidata

Joan Becat i Rajaut (Perpinyà, el Rosselló, 20 de juny de 1941)[1] és un geògraf català.

Biografia[modifica]

Estudià geografia a la universitat de Montpeller i a la de París, i des del 1972 és professor de geografia a la Universitat de Perpinyà. Ha col·laborat amb el Centre Nacional de la Recerca Científica i en nombroses revistes i diaris com Sant Joan i Barres, l'Avui o El Punt, on ha publicat articles sobre geografia física i econòmica de la Catalunya del Nord. També fou coordinador a la Catalunya del Nord del II Congrés Internacional de la Llengua catalana i ha col·laborat en la Universitat Catalana d'Estiu.

Actualment és director del Centre de Recerques i d'Estudis Catalans (CREC) de la Universitat de Perpinyà, vicepresident de la Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes a la Catalunya del Nord i també és membre tant d'Òmnium Cultural com de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1991. El 2002 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Obres[modifica]

  • L'Indépendance de la Catalogne, quel avenir? De la dictature franquiste à l'automie et à l'autodétermination / La Independència de Catalunya, quin futur? De la dictature franquista a l'autonomia i a l'autodeterminació (2013) (versió en línia: 2014, en català, francès i espanyol)
  • Atlas de Catalunya-Nord (1977)
  • El bosc andorrà (1980)
  • Atlas d'Andorra (1981)
  • Atles toponímic de Catalunya Nord (2015)[2]
  • Col·lecció Andorra:
  • Andorre, vie pastorale, société et gestion traditionnelle du territoire, XIXe-XXe siècles, 2010, 374p. + 46p. annexos.
  • Lexique et toponymes de l'Andorre, 2010, 201p.
  • La révolution politique de l'Andorre, 1973-1993, 2010, 212p.
  • Andorre, un pays pyrénéen. Le cadre physique et les formes du relief 2011, 127p.
  • Aiguats et inondations exceptionnelles en Andorre au XXe siècle 2013, 163p. + 45p. i 152p. annexos.
  • Le risque d'avalanche en Andorre. Études 1971-1996, 2014, 251p. Documents annexos (en català) : 1- El Serrat (23p.), 2- Pas de la Casa - Grau Roig (23p.), 3- Vall del Madriu (26p.), 4- La Massana (73p.), 5- Sobre els Camps de la Cortinada - L'Angonella (79p.), 6- Vall del Riu (57p.), 7- Montaup - Mereig (65p.), 8- Cortals d'Encamp - Les Deveses (43p.), 9- Rep - El Forn - Encampadana (45p.), 10- Soldeu -El Tarter (44p.), 11- Coma de Ransol (59p.), 12- Andorra. Allaus del 8 de febrer del 1996. (143p.)

Referències[modifica]