Establiments dels Estrets
| Establiments dels Estrets | ||||||||||||||||||||||
| Negeri-negeri Selatنݢري٢ سلت叻嶼呷
| ||||||||||||||||||||||
| Colònia britànica | ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
| Himne Déu salvi a la Reina/Rei | ||||||||||||||||||||||
 Malaia el 1922:
Estats Malais no Federats (blau)
Estats Malais Federats (groc) Establiments dels Estrets (roig) | ||||||||||||||||||||||
.jpg) Vista panoràmica de Singapur des de l'església de St Andrew, 1863.
| ||||||||||||||||||||||
| Capital | Penang(1826–1832) Singapur(1832–1946) | |||||||||||||||||||||
| Llengües | ||||||||||||||||||||||
| Govern |
| |||||||||||||||||||||
| Rei/Reina | ||||||||||||||||||||||
| • | 1820–30 | George IV | ||||||||||||||||||||
| • | 1830–37 | William IV | ||||||||||||||||||||
| • | 1837–1901 | Victoria (1858 emperadriu) | ||||||||||||||||||||
| • | 1901–10 | Edward VII | ||||||||||||||||||||
| • | 1910–36 | George V | ||||||||||||||||||||
| • | 1936 | Edward VIII | ||||||||||||||||||||
| • | 1936–52 | George VI | ||||||||||||||||||||
| Governador | ||||||||||||||||||||||
| • | 1826–30 (primer) | Robert Fullerton | ||||||||||||||||||||
| • | 1934–46 (darrer) | Shenton Thomas | ||||||||||||||||||||
| Era històrica | Imperi britànic | |||||||||||||||||||||
| • | Tractat Anglo- holandès | 17 de març de 1824 | ||||||||||||||||||||
| • | Establert sota administració de la Companyia Britànica de les Índies Orientals |
1826 | ||||||||||||||||||||
| • | Part de l'Índia Britànica i convertit a colònia de la Corona
|
1858-1867 i colònia 1 April 1867
| ||||||||||||||||||||
| • | Labuan incorporat | 1 de gener de 1907 | ||||||||||||||||||||
| • | Caiguda de Singapur | 15 de febrer de 1942 | ||||||||||||||||||||
| • | Rendició formal per Japó a l'administració Militar britànica
|
12 de setembre de 1945
| ||||||||||||||||||||
| • | Federació de Malaia i colònia de Singapur
|
1 d'abril de 1946
| ||||||||||||||||||||
| • | Labuan al Borneo del Nord Britànic | 15 de juliol de 1946
| ||||||||||||||||||||
| Moneda |
| |||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||
| Avui part de | | |||||||||||||||||||||
.svg)
EEls Establiments dels Estrets (malai: Negeri-negeri Selat, نݢري٢ سلت: Negeri-negeri Selat, نݢري٢ سلت; xinès: 叻嶼呷/海峽殖民地: 叻嶼呷/海峽殖民地) foren un grup de territoris britànics del sud-est d'Àsiamalai: Negeri-negeri Selat, نݢري٢ سلت[1] (Penang i dependències, Dindings, Malacca i Singapur). Al inici la colònia fou establerta el 1826 sota administració de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, però després de la rebel·lió de 1857 a l'Índia, l'administració va passar al govern imperial britànic de l'Índia i va ser constituïda en colònia de la Corona el 1 d'abril de 1867. El 1886 se li van agregar les illes Cocos (que del 1878 al 1886 havien estat dependència de la colònia britànica de Ceylon o Ceilan) i el 1888 se li va agregar l'illa Christmas; el 1906 se li va agregar la illa de Labuan; Labuan, Singapur i Christmas foren ocupats pels japonesos el 1942 i recuperades el 1945; el 1946 la colònia va ser dissolta com a part de la reorganització britànica de les seves dependències del sud-est asiàtic que va seguir al final de la Segona Guerra Mundial; llavor es va restablir la colònia de Singapur (que ja havia existit de 1824 a 1826) de la que van dependre tant les illes Cocos com l'illa Christmas. La resta (Penang, Dindings i Malacca) van passar a la Unió Malaia (formada junt amb els Estats Malais Federats i els Estats Malais no Federats)
El Establiments dels Estrets van consistir inicialment dels quatre territoris individuals de Malacca, Dindings, Penang (que consistia en l'illa de Penang anteriorment coneguda com illa del Príncep de Gal·les; i la província continental de Wellesley, després Seberang Perai) i Singapur (i més tard l'Illa Christmas i les illes Cocos). L'illa de Labuan, a la costa de Borneo, que depenia abans de Borneo del Nord (1890-1906) fou també incorporada (1906) a la colònia amb efecte d'1 de gener de 1907, inicialment com a dependència del territori o districte de Singapur, esdevenint un territori o districte administratiu propi el 1912. Avui dia Penang i dependències, Dindings, Malacca i Labuan, formen part de Malàisia, Singapur va obtenir independència el 1965, i les illes Cocos (o Keeling) i l'Illa Christmas van ser transferides a control australià el 1955 i 1958, i ara formen conjuntament (des de 1996) el Territori Australià de l'Oceà Índic.
Història i govern
Els Establiments dels Estrets es van formar només dos anys després del tractat anglo-holandès de 1824 entre el Regne Unit i els Països Baixos, pel qual l'arxipèlag Malai va ser dividit en una zona britànica al nord i una zona holandesa al sud. Això va derivar en el canvi del poblament britànic de Bencoolen (Bengkolen a Sumatra) per la colònia holandesa de Malacca i el reconeixement del control britànic de Singapur. Els Establiments eren en gran part de població xinesa, amb una minúscula però important minoria europea.[2] La seva capital va ser traslladada de Penang a Singapur el 1832. La seva naturalesa dispersa es va demostrar una dificultat i, quan a més la Companyia va perdre el seu monopoli del comerç amb la Xina el 1833, cara d'administrar.[3]
Durant el seu control per la Companyia Britànica de les Índies Orientals els Establiments van ser utilitzats com colònies penals per presoners indis civils i militars, guanyant el títol de 'Badies Botàniques de l'Índia'.[4][5] Als anys 1852 i 1853 hi va haver revoltes menors de presos a Singapur i a Penang.[6] Cansats del govern de la Companyia, el 1857 la població europea dels Establiments va enviar una petició al Parlament britànic demanant el govern britànic directe; però la idea fou sobrepassada pels esdeveniments: la rebel·lió índia de 1857.[7]
Quan es va imposar la 'Gagging Act' (Llei Gagging) per impedir l'extensió de la revolta de l'Índia, la premsa dels Establiments va reaccionar amb ràbia, classificant-la d'un element que subvertia 'cada principi de libertat i discussió lliure'.[8] Com que hi havia poc o cap premsa vernacla en els Establiments, la llei va semblar irrellevant: fou rarament aplicada i va acabar en menys d'un any.[9]
Després de 10 anys d'administració britànica des de l'Índia Britànica el 1 d'abril de 1867 els Establiments esdevenien una colònia de la Corona britànica, responsable directament davant l'Oficina Colonial de Londres en comptes del govern de l'Índia Britànica basat a Calcuta. Una mica abans, el 4 de febrer de 1867, una Carta patent havia concedit als Establiments una constitució colonial. Aquesta concedia molt de poder al governador dels Establiments, qui administraria la colònia amb l'ajut d'un Consell Executiu, que es va compondre de membres oficials (ex-officio), i un Consell Legislatiu, compost en part d'oficials i en part de membres nomenats, en el qual els primers van tenir una estreta majoria permanent. La feina d'administració, tant en la colònia com en els Estats Malais Federats i els Estats Malais no Federats, va ser portada a terme mitjançant un servei civil els membres del qual eren reclutats per un examen competitiu celebrat anualment a Londres.
Penang i Malacca va ser administrats directament sota autoritat del governador, per consellers residents.
Dindings i la Província de Wellesley
El Dindings (ara coneguts com Manjung), que incloïen l'illa de Pangkor així com les ciutats de Lumut i Sitiawan, foren cedits al sultanat de Perak pel govern britànic d'acord al tractat de Pangkor de 1874. Les esperances que el seu port natural excel·lent seria valuós havien quedat decebudes i les illes, dispersament habitades i en conjunt sense importància tant políticament com financerament, va ser retornades i administrades pel govern de Perak des de febrer de 1935.[10]
La Província de Wellesley, en la part continental oposada a l'illa de Penang, fou cedida a la Gran Bretanya el 1800 pel sultà de Kedah, on formaven la seva frontera del sud-est del sultanat; Perak estava situat al sud. La frontera amb Kedah fou rectificada pel tractat amb Siam (ara Tailàndia) el 1867. Va ser administrat per un agent de districte, amb alguns ajudants, responsables davant el resident de Penang. La província de Wellesley va consistir, majoritàriament, de la plana fèrtil, densament poblada per malai i ocupada en algunes parts per plantacions de sucre i en altres per indústries agrícoles similars i emprant treballadors xinesos i tàmils. Sobre un desè de l'àrea estava ocupada per turons baixos amb espesa jungla. Grans quantitats d'arròs van ser cultivades pels habitants malais i entre l'octubre i el febrer hi havia intensa activitat en els camps d'arrossars. Un ferrocarril des de Butterworth, oposat a Penang, corria cap a Perak i d'allí via Selangor i Negri Sembilan, fins a Malacca, amb una extensió per Muar (sota govern del sultà de Johore), i a través del sultanat de Johore fins a Johore Bharu, a l'altra costat de l'illa de Singapur.
Àmplies funcions del governador
Les illes Cocos (Keeling) (que foren poblades i posseides per una família escocesa anomenada Clunies-Ross) i l'Illa Christmas, anteriorment subjecta a Ceilan, el 1886 i 1888 respectivament foren transferides a la colònia dels Establiments dels Estrets com a part del territori o districte de Singapur (però administrades les primeres pels Clunies-Ross com a delegats del govern i la segona per comissionats de la British Phosphate. Des de 1 de gener de 1907 la illa de Labuan fou incorporada a la colònia com a part del districte o territori de Singapur.
El governador dels Establiments dels Estrets era també Alt Comissionat per diversos protectorats: els Estats Malais Federats, el Borneo del Nord (que del 1890 al 1906 va incloure també l'illa de Labuan), el sultanat de Brunei i el regne de Sarawak. Residents britànics van controlar els estats natius de Perak, Selangor, Negri Sembilan i Pahang, però l'1 de juliol de 1896, quan es va establir la federació d'aquests estats, es va nomenar un resident-general, responsable davant el alt comissionat (que era el governador dels Establiments de l'Estret) i autoritat suprema de tots els protectorats britànics en la península (els indicat més Perlis, Kedah, Kelantan, Trengganu i Johore cadascun amb el seu resident responsable igualment davant el Alt Comissionat).
Dissolució i invasió japonesa
Durant Segona Guerra Mundial, els japonesos van envair la península Malaia i el Establiments dels Estrets, entrant a Kelantan el 8 de desembre de 1941, i el 16 de desembre Penang (amb les seves dependències) esdevenia el primer Establiment a caure a mans japoneses. Malacca va caure el 15 de gener i Singapur va caure el 15 de febrer, després de la famosa batalla de Singapur. A primers de gener havien ocupat Labuan i el 31 de març l'illa Christmas. Els Establiments dels Estrets (escepte lesilles Cocos) juntament amb la resta de la península Malaia, va quedar sota ocupació japonesa fins l'agost de 1945.
Després de la guerra, la colònia va ser dissolta amb efecte d'1 d'abril de 1946. Singapur va esdevenir una colònia de la corona separada (i més tard una república independent), mentre Penang i Malacca foren unides a la Unió Malaia (un precedent de la moderna Malàisia). Labuan fou breument part de Singapur, abans de ser incorporada a la nova colònia del Borneo del Nord Britànic.
Les Cocos o Keeling Illes i l'illa Christmas van fer part al principi de la colònia de Singapur el 1946, però van ser transferides a administració australiana el 1955 i 1957/1958 respectivament.
.jpg)
.jpg)
Població
_(14578993768).jpg)
El següent és l'àrea i població, amb detalls de distribució de raça, de la colònia dels Establiments dels Estrets, en el cens de 1901:
| Àrea en milles quadrades | Població el 1891 | Població dins 1901 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Total | Europeus | Eurasiàtics | Xinesos | Malais | Indis | Altres nacionalitats | |||
| Singapur | 206 | 184,554 | 228,555 | 3,824 | 4,120 | 164,041 | 36,080 | 17,823 | 2,667 |
| Penang, Província Wellesley i Dindings | 381 | 235,618 | 248,207 | 1,160 | 1,945 | 98,424 | 106,000 | 38,051 | 2,627 |
| Malacca | 659 | 92,170 | 95,487 | 74 | 1,598 | 19,468 | 72,978 | 1,276 | 93 |
| Total | 1,246 | 512,342 | 572,249 | 5,058 | 7,663 | 281,933 | 215,058 | 57,150 | 5,387 |
La població, que era de 306.775 habitants el 1871 i 423.384 habitants el 1881, va assolir el 1901 un total de 572.249 habitants. Com en anys anteriors, l'augment era només a causa de l'immigració, especialment de xinesos encara que també un número considerable de Tamils i altres nadius d'India es van establir a la colònia. El número total de naixements qie va registrar la colònia el 1900 fou de 14.814, i la proporció per 1000 de la població durant 1896, 1897 i 1898 respectivament era 22–18, 20–82 i 21–57; mentre el número registrat de morts pels anys 1896–1900 va donar una proporció per 1000 de 42–21, 36–90, 30–43, 31–66 i 36-25 respectivament, el número de morts que es van registrar durant 1900 va ser de 23.385. La causa de l'excés de les morts sobre naixements pot ser atribuït al fet que la població xinesa i índia, que era de 339.083, o sigui per damunt del 59% de la totalitat, és componia de 261.412 homes i només 77.671 femelles, i un número comparativament petit d'aquestes eren mares i dones casades de famílies. Els europeus mascles també sobrepassaven les femelles per aproximadament dos a un; i entre els malais i eurasiàtics, que tenien una proporció equilibrada d'ambdós sexes, la mortalitat d'infants era excessiva, a causa de matrimonis molt joves i altres causes estudiades i conegudes.
El número dels immigrants que arribaren als diversos establiments durant 1906 fou: Singapur 176.587 xinesos; Penang 56.333 xinesos i 52.041 nadius de l'Índia; i Malacca 598 xinesos. El número total d'immigrants per 1906 fou de 285.560, mentre en contra 39.136 emigrants, majoritàriament xinesos, van retornar a Xina. El 1867, la data de la transferència de la colònia des de l'Índia Britànica a la Corona, la població total va ser calculada en 283.384 habitants.
El 1939, la població total va assolir 1.370.300 habitants.
Finances
Els ingressos de la colònia el 1868 només van pujar a 1.301.843 $. Pel 1906 foren 9.512.132 $, exclosos els 106.180 $ rebuts a compte de vendes de terra. D'aquesta suma 6.650.558 $ van derivar de taxes d'importació sobre opi, vins i alcohols, i llicències per tractar en aquests articles, 377.972 $ per taxes sobre la terra, 592.962 $ per ingressos postals i telegràfics, i 276.019 $ per taxes de ports i embarcadors.
La despesa, que el 1868 va pujar a 1.197.177 $, havia augmentat el 1906 fins a 8.747.819 $. El cost total de l'administració dels Establiments pujava a 4.450.791 $, dels quals 2.586.195 $ eren emoluments personals i 1.864.596 $ altres càrrecs. La despesa militar (la colònia pagava en aquest concepte el 20% dels seus ingressos bruts al govern britànic a manera de contribució militar) pujava el 1906 a 1.762.438 $; 578.025 $ foren gastats manutenció i en el manteniment d'obres públiques, i 1.209.291 $ en noves carreteres, carrers, ponts i edificis.
El dòlar de la Companyia de l'Índia (XEID), la seva moneda des de 1826, va ser reemplaçat el 1886 pel seu propi dòlar dels Establiments dels Estrets (STSD).
Vegeu també
Referències
- ↑ When writing in Chinese script, modern historians often refer to the Crown colony as '海峽殖民地' or '海峡殖民地', a literal translation of the Crown colony's English name, rather than the official Chinese name of '叻嶼呷' adopted by the Government of the Straits Settlements.
- ↑ Singapore Free Press, 3 January 1861
- ↑ Turnbull, CM (1972) The Straits Settlements, 1826–1867: Indian Presidency to Crown Colony, Athlone Press, London.
- ↑ Anderson, C (2007) The Indian Uprising of 1857–8: prisons, prisoners, and rebellion, Anthem Press.
- ↑ S. Nicholas and P. R. Shergold, 'Transportation as Global Migration', in S. Nicholas (ed.) (1988) Convict Workers: Reinterpreting Australia's past, Cambridge: Cambridge University Press, Cambridge, P29.
- ↑ Turnbull, CM ‘Convicts in the Straits Settlements 1826–1867’ in Journal of the Malaysian Branch of the Royal Asiatic Society, 1970, 43, 1, P91
- ↑ Petition reprinted in Straits Times, 13 October 1857
- ↑ Straits Times, 28 July 1857
- ↑ Seow, FT (1998) The media enthralled: Singapore revisited, Lynne Rienner Publishers, Singapore.
- ↑ Error en el títol o la url.«».
Notes
-
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911). 11a ed. (en anglès). Cambridge University Press, 1911. : Clifford, Hugh Charles (1911). pp. Endnotes:
Lectura relacionada
- Straits Settlements Blue Book, 1906 (Singapore, 1907)
- Straits Directory, 1908 (Singapore, 1908)
- Journal of the Straits branch of the Royal Asiatic Society (Singapore)
- Sir Frederick Weld and Sir William Maxwell, severally, on the Straits Settlements in the Journal of the Royal Colonial Institute (London, 1884 and 1892)
- Henry Norman, The Far East (London, 1894)
- Alleyne Ireland, The Far Eastern Tropics (London, 1904); Sir Frank Swettenham, British Malaya (London, 1906)
- The Life of Sir Stamford Raffles (London, 1856, 1898)