Esteve Baltrons i Roura
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 març 1936  Blanes (Selva) |
| Mort | 13 octubre 2013 (77 anys) |
| Sepultura | Cementiri Municipal de Blanes |
| Activitat | |
| Ocupació | actor |
Esteve Baltrons i Roura, conegut artísticament com a Esteban de Balt[1] (Blanes, Selva, 12 de març de 1936 - Lloret de Mar, Selva, 13 d'octubre de 2013) va ser un artista català. Tot i ser molt popular al seu poble i comarca va ser més conegut a Alemanya, i també es va donar a conèixer a Àustria i França.[2]
Biografia[modifica]
L'Esteve era fill d'una família de pagesos del barri blanenc Terrassans de Raval.[3] Des de petit va destacar per la seva afició al cant, i va formar part del cor de la parròquia de Santa Maria, on va destacar per la qualitat de la seva veu.[4] Va ser alumne de l'acadèmia del pianista de Ràdio Barcelona, el mestre Josep Espeita, i als 17 anys va iniciar la seva carrera com a cantant.
Va formar part del grup de Los Costeños, i a finals de la dècada del 1950 va ser cantant del cabaret El Molino de Barcelona, i on actuava amb Mary Mistral i Frank Johnson. Altres locals on va cantar foren la Sala Bolero, l'Empòrium, el Río, i el Teatre Victòria.[3] Amb el cantant blanenc José Rubio va formar el Duo de Balt però la major part de la seva trajectòria artística va ser individual.
L'any 1969, a Alemanya, va participar en el programa Der Goldene Shultz (de la segona cadena de televisió alemanya ZDF), que presentava i moderava Vico Torriani. Mitjançant la seva representant, Gerda Kell, va gravar discos en alemany i castellà amb el productor Doctor Heinz Stein, propietari de la firma discogràfica Supertone.[3]
De l'any 1964 fins al 1998 el seu local Los Tarantos de Blanes va haver i en va obrir un altre a Lloret de Mar, on va actuar fins que ho va haver de deixar per motius de salut[3] i on va viure els últims anys, fins a la seva mort.[2]
Blanes li va retre el divendres 23 de novembre de 2007 un homenatge als 50 anys de carrera artística del cantant i showman. Un esdeveniment organitzat a la Casa del Poble per iniciativa d´un grup d´amics, conduït per Aitor Roger, historiador i autor d'un llibret biogràfic sobre Esteban que es va presentar aquell mateix dia.[5]
Trajectòria artística[modifica]
Va gravar diversos discos, i va ser autor d'èxits com Samba sí, samba no, Eviva el amor i Rosas y vino.[6]
Va ser guanyador del Festival de Cançó Catalana de Badalona amb la cançó El poble abandonat.[3]
Va participar, ballant, en diverses pel·lícules:[3]
- La bella Lola
- Altas variedades
- Hay alguien tras la puerta
- El rapto de las Sabinas
- Die Hamburger Krakheit (1979), de Peter Fleischmann, amb Helmut Griem i Fernando Arrabal[2]
També va formar part de l'avantguarda alemanya amb els artistes que integraven l'espectacle Opera Curiosa.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Mor el cantant de Blanes Esteve Baltrons, que va triomfar a l'Alemanya dels anys 60 a Ara, 13/10/2013
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mor amb 77 anys l'artista blanenc Esteban de Balt a Ara Girona, 13.10.2013
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Mor Esteban de Balt, que va triomfar a Alemanya als anys 60 com a cantant a Diari de Girona, 14.10.2013
- ↑ Mor amb 77 anys l'artista blanenc Esteban de Balt, que va triomfar com a cantant a Alemanya durant la dècada dels 60 a 324.cat, 13/10/2013
- ↑ «Blanes ret un homenatge als 50 anys de carrera artística d´Esteban». 17/11/2007 [Consulta: 15 gener 2024].
- ↑ Mor als 77 anys Esteban de Balt, el cantant de Blanes més internacional a El Punt Avui, 14/10/13
Bibliografia[modifica]
- Revista Actual, número 225