Esyllt T. Lawrence

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:56, 1 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaEsyllt T. Lawrence Creu de Sant Jordi 1984

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Esyllt T. Lawrence Modifica el valor a Wikidata
3 de desembre de 1917
Treforys, Gal·les
Mort4 d'abril de 1995(1995-04-04) (als 77 anys)
Abertawe, Gal·les
Dades personals
NacionalitatGal·les Gal·les
Activitat
OcupacióEscriptora i traductora
Llenguagal·lès
Família
CònjugeLluís Ferran de Pol
Premis

Esyllt T. Lawrence (Treforys, 3 de desembre de 1917 - Abertawe, 4 d'abril de 1995[1]) va ser una periodista, assagista i traductora gal·lesa.[2]

Esyllt defensava la llengua gal·lesa i denuncià l'opressió de les dones dins la societat patriarcal d'aquella època. Va presenciar l'ascens del laborisme britànic a Gal·les, la davallada del liberalisme, l'emigració de més de mig milió de gal·lesos, el naixement del moviment polític concentrat en Plaid Cymru (1922), i del moviment juvenil d'Urdd Gobaith Cymru. També viu l'inici de la forta davallada dels parlants de gal·lès, sobretot al sud del país. Estudià a Cambridge, on cal destacar la seva trobada amb Virginia Woolf, amb qui coïncidia en relació a llurs idees feministes.

Biografia

Esyllt T. Lawrence va nàixer a Morriston (Swansea), població del sud del País de Gal·les el 1917 al si d'una família gal·lesoparlant de cinc germans, en una zona en un avançat procés d'anglicització. Les excel·lents qualificacions acadèmiques van facilitar-li l'obtenció d'una beca a la Universitat de Cambridge, el 1937, on va romandre fins al 1940, en què va llicenciar-se en llengües modernes (alemany i francès). L'any següent va contraure matrimoni civil amb el diplomàtic Derek Michael Poole. Van residir a Washington i el 1941 van traslladar-se a Ciutat de Mèxic. Va estudiar a la universitat i el 1944 va doctorar-se en lletres amb una tesi sobre García Lorca (un dels primers estudis de conjunt sobre l'obra del poeta). Hi va conèixer l'escriptor Lluís Ferran de Pol i, així, va entrar en contacte amb la cultura catalana. Va col·laborar al periòdic El Nacional amb articles i ressenyes de llibres publicats en anglès.[2]

Catalunya

Des que el 1948 es va instal·lar a Arenys de Mar, va emprendre nombroses iniciatives per tal d’agermanar el País de Gal·les i els Països Catalans, entre les quals sobresurt la redacció dels articles que concerneixen Gal·les de la Gran Enciclopèdia Catalana. Va col·laborar a Tele-Estel, a Serra d'Or i a l'Avui, entre altres publicacions.[2]

Va traduir diverses novel·les alemanyes, angleses i franceses a l’espanyol per a l’editorial Albatros, a Mèxic, i, aquí, per a Janés i Plaza & Janés. Del castellà a l’anglès, amb el pseudònim de Betty Morris, va traslladar una sèrie de guies turístiques de les principals ciutats espanyoles; del català al gal·lès, algunes obres de Ferran de Pol i una selecció de rondalles i llegendes catalanes; i del gal·lès al català, la peça teatral La corda del penjat de Saunders Lewis (en cooperació amb Ferran de Pol) i la novel·la La masia del Turó de Tegla Davies, totes dues encapçalades amb unes concises introduccions a la literatura gal·lesa de to punyent i vindicatiu.[2] El 1985 Lawrence va publicar la seva traducció en català de Gŵr Pen y Bryn del famós escriptor gal·lès Edward Tegla Davies que portà el títol de La masia del turó.

El reconeixement de les institucions catalanes amb la Creu de Sant Jordi l'any 1994 a la seva trajectòria intel·lectual és tan sols un testimoni de l'admiració que aquesta dona, que mai oblidà les seves arrels gal·leses, despertava en totes aquelles persones, catalanes o gal·leses, que s'apropaven a ella.[2]

Referències

  1. Fitxa de l'autora a l'Enciclopèdia Catalana
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Diccionari biogràfic de dones. «Esylt T. Lawrence». Xarxa Vives d'Universitats (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 octubre 2015].

Bibliografia

  • «Esyllt T. Lawrence, filla adoptiva de la Vila» (1997). Quaderns d’Estudis Arenyencs, 4 (setembre 1997).
  • «Esyllt T. Lawrence, una gal·lesa a Catalunya (una antologia de textos)» (2008). En: Rels, 1, p. 17-35.
  • Garcia Raffi, Josep-Vicent; Manuel Cuenca, Carme (2007). Esyllt T. Lawrence, una gal·lesa entre dracs. València: UV.