Ettore Bortolotti

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEttore Bortolotti

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 març 1866 Modifica el valor a Wikidata
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1947 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Bolonya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Bolonya Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSalvatore Pincherle Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, geometria, càlcul infinitesimal i història de les matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Bolonya
Mòdena
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Bolonya (1919–1936)
Universitat de Mòdena (1900–1919)
Universitat de Roma La Sapienza (1893–1900) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsEnea Bortolotti Modifica el valor a Wikidata

Ettore Bortolotti (Bolonya, 6 de març de 1866 - Bolonya, 17 de febrer de 1947) va ser un matemàtic italià que va treballar en història de les matemàtiques.

Vida i obra[modifica]

Bortolotti va estudiar matemàtiques a la universitat de Bolonya on va ser deixeble dels professors Salvatore Pincherle i Cesare Arzelà. El primer va dirigir la seva tesi (1889)[1] i del segon va editar els seus apunts de classe de teoria de Galois (1887).[2] Després de ser assistent de Pincherle i de donar classes al institut de Modica (Sicília), va completar els seus estudis a París el curs 1892-1893.[3]

De 1893 a 1900 va ser professor a Roma i de 1900 a 1919 va ser professor de la universitat de Mòdena. El 1919, i fins a la seva jubilació el 1936, va ser professor de geometria analítica de la seva universitat d'origen: Bolonya.

Bortolotti, juntament amb Gino Loria, són els dos historiadors de les matemàtiques italians més importants de la primera meitat del segle xx.[4] L'obra de Bortolotti, no exempta de cert nacionalisme italià, se centra sobre tot en els matemàtics de la universitat de Bolonya: Scipione del Ferro, Cataldi, Torricelli, Fibonacci.[5] Les seves obres més importants en aquest aspecte van ser l'edició de les obres escollides de Paolo Ruffini[6] i la publicació dels llibres IV i V de la L'Algebra de Rafael Bombelli, que havien quedat sense publicar el 1572 a la mort de Bombelli i dels quals va descobrir els manuscrits.[7]

El 1923 va ser un dels fundadors de la Unione Matematica Italiana de la qual va ser escollit secretari.[8]

Referències[modifica]

  1. Agostini, 1947, p. 87.
  2. Martini, 2002, p. 166.
  3. Martini, 1999, p. 208.
  4. Borgato, 2012, p. 43.
  5. Bottazzini, 2002, p. 90-91.
  6. Taton, 1959, p. 83-84.
  7. La Nave, 2012, p. 80.
  8. Giacardi, 2016, p. 51-52.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ettore Bortolotti
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ettore Bortolotti» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Carruccio, Ettore. «Bortolotti, Ettore». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 abril 2019]. (anglès)