Eudòxia Làscaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Eudòxia Làscaris Asen, en grec Ευδοκία Λασκαρίνα Aσανίνα Eudoxia Laskarina Asanina, (Nicea de Bitínia, 1248 - Saragossa? 1311) fou princesa bizantina més coneguda a la Corona d'Aragó com a Irene Làscaris.

Família[modifica | modifica el codi]

Fou la quarta filla de l'emperador de Nicea Teodor II Làscaris i la seva dona la princesa Helena de Bulgària. Era germana de la princesa Maria Làscaris i del futur emperador Joan IV Ducas, successor del seu pare. A continuació es mostren els seus ancestres:[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Isaac de Tràcia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan III Vatatzés
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
? Angela
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodor II Làscaris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodor I Làscaris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Irene Làscara
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anna Àngela Comnena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Eudòxia Làscaris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ivan I Asen de Bulgària
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Ivan II Asen de Bulgària
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Elena Evgenija
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Helena Asen de Bulgària
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Andreu II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Anna Maria d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gertrud de Merània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Per ordre de l'Emperador Bizantí Miquel VIII Paleòleg, es va casar el 25 de juliol de 1261 amb el comte Guillem Pere de Ventimiglia (1230-1283). La unió d'ambdós formà la poderosa família Làscaris de Ventimiglia. Els seus fills foren:

Biografia[modifica | modifica el codi]

Passa la infància amb la seva família com a princesa de Nicea fins que es va casar amb el Comte de Ventimiglia. Mort el seu marit el 1282, aleshores fou acollida, juntament amb els seus cinc fills i la seva aviastra Constança de Sicília, a la cort de Jaume I, que li atorgà rendes al Regne de València i poders sobre el Call de Barcelona. Tenia la residència a Xàtiva però ben sovint feia estades a Saragossa i a Castella, on viatjava en missions diplomàtiques al servei del rei Jaume el Just. Quan comptava aproximadament 50 anys, el 1296, va fundar un convent de monges clarisses i el Santuari de la Mare de Déu de la Serra (Montblanc) on va ingressar-hi fins al 1306. Abans de marxar, però, va donar una imatge italiana policromada de la Verge que encara es pot admirar avui dia. Poc després va morir i va ser enterrada al convent del dominics de Saragossa.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [Pedigree http://fabpedigree.com/s033/f092440.htm]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Grau i Pujol, J. M. et altres. El Centenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de la Serra, patrona de montblanc (1906-2006). Història d'una devoció. Valls. Cossetània Edicions, 1996.
  • «Centro Studi Ventimigliani».