Evita (musical)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
P treble clef.svg
P culture.svg
Evita
Evita at the Adelphi.jpg

Fitxa tècnica
Música Andrew Lloyd Webber
Lletra Tim Rice
Llibret
Basada en la vida d'Eva Perón

Estrena 21 de juny de 1978

Londres

Idioma original Anglès
Produccions destacables
1976 àlbum conceptual
1978 West End
1979 Broadway
1996 Film
2006 Revival del West End
2012 Revival de Broadway
Premis
Premi Laurence Olivier al Millor Musical
Premi Tony al Millor Musical

Evita és un musical amb lletres de Tim Rice i música d'Andrew Lloyd Webber. Està basat en la vida de la líder política argentina Eva Perón, segona esposa del President de l'Argentina Juan Domingo Perón. La història segueix la vida d'Evita, la seva carrera artística, l'ascens al poder, el seu treball de caritat, l'involucrament feminista i la seva mort jove.

Evita s'inicià com un àlbum conceptual publicat al 1976. El seu èxit comportà produccions al West End al 1978 i a Broadway un any després, els quals obtingueren grans èxits.

Al 1996 es realitzà una adaptació cinematogràfica, protagonitzada per Madonna, Antonio Banderas, i Jonathan Pryce.

Al 2006 es realitzà un revival a Londres, a més de les nombroses gires i produccions diverses arreu del món, així com dels nombrosos enregistraments dels diferents repartiments que s'han realitzat.

Història[modifica | modifica el codi]

Al 1972, Robert Stigwood proposà una a Lloyd Webber i a Rice realitzar una nova versió musical de Peter Pan, i com que cap d'ells no tenia cap idea, van acordar intentar-ho. No va passar gaire temps fins que van decidir que aquella fantasia infantil era massa juvenil per al seu gust i van abandonar el projecte. Després de discutir idees sobre Joana d'Arc o Mata Hari com a possibles projectes, Rice mencionà un programa de radio que havia escoltat sobre Eva Duarte de Perón. La idea d'escriure una partitura en la qual es podien incloure tangos, pas-dobles i ritmes llatins va intrigar a Lloyd Webber; però rebutjà la proposta, car preferia concentrar-se en el personatge "Jeeves" de P. G. Wodehouse com a focus d'un musical més tradicional, d'estil Rodgers i Hart.[1]

Pel seu costat, Tim Rice es dedicà a investigar sobre Eva Perón, arribant al punt de viatjar fins a Buenos Aires per investigar sobre la seva vida, fascinant-se cada cop més per aquella dona (fins i tot batejà la seva primera filla amb el nom d'Eva). Va ser incapaç de convèncer a Lloyd Webber, i aquest decidí en canvi col·laborar amb Alan Ayckbourn pel seu Jeeves, que va ser un fracàs de crítica i públic.[2] Així doncs, Lloyd Webber tornà a Rice i li preguntà sobre com era la història d'Eva Perón, i Rice li donà la forma d'un obituari. Nicholas Fraser i Maryssa Navarro van suggerir al seu llibre de 1996 que el musical es basava en la biografia de Mary Main, The Woman with the Whip, que era molt crítica vers Eva Perón.[3] Tot i que a Rice li agradà la biografia de Main, mai no la va citar entre les seves fonts. L'interès de Lloyd Webber s'encengué mitjançant la passió de Rice, i ambdós començaren a treballar. Rice proposà crear un personatge conegut com a "Ché" per a que servís com a observador i narrador. La seva intenció no era basar-lo en el Che Guevara, però quan Harold Prince s'involucrà posteriorment en el projecte, insistí en què els actors que fessin del Ché usessin al revolucionari com a model.[4] En canvi, a l'adaptació cinematogràfica de 1996 el personatge tornà al seu caràcter més anònim.[5]

Tal com ja havien fet anteriorment amb Superstar, decidiren enregistrar "Evita" com un àlbum conceptual i seleccionaren a Julie Covington, llavors desconeguda però que ben aviat seria famosa per les seves aparicions a Rock Follies, per cantar la protagonista. Publicat al 1976, el disc doble estava interpretat per Paul Jones com a Juan Perón, Colm Wilkinson com Ché, Barbara Dickson com l'amant de Perón i Tony Christie com Agustín Magaldi. Lloyd Webber i el director Anthony Bowles van dirigir als cantants a finals de 1975 i durant tot 1976, i presentaren el musical al segon Festival de Sydmonton, abans d'entrar a l'estudi amb l'Orquestra Filharmònica de Londres per fer l'enregistrament.[6] Abans de la seva publicació, va volar a Mallorca per trobar-se amb Harold Prince i convidar-lo a participar en la eventual posada en escena. Prior acceptà, comentant que "una òpera que comença amb un funeral no pot ser tan dolenta", però els advertí que no estava lliure per acceptar cap feina durant els propers dos anys. Mentrestant, va escriure un esborrany amb els seus suggeriments per a la producció, entre les quals estava la idea que Evita fos interpretada per 3 actrius diferents, cadascuna representant un aspecte diferent del seu caràcter.[7]

A la Gran Bretanya, Sudàfrica, Austràlia i diversos països europeus, les vendes de l'àlbum conceptual van superar les de Jesus Christ Superstar, tot i que als Estats Units, les ventes mai no van arribar al mateix nivell d'èxit. L'enregistrament de Covington de "Don't Cry for Me Argentina" (originalment titulada "It's Only Your Lover Returning") [8] va ser publicada a l'octubre de 1976. Va arribar al n. 1 a la llista de singles britànica,[7] i arribà a nivells similars d'èxit internacionalment. La interpretació de Dickson a "Another Suitcase in Another Hall" també va ser un èxit. Als Estats Units i al Regne Unit, respectivament, Karen Carpenter i Petula Clark van enregistrar versions de "Don't Cry for Me, Argentina", que van mantenir la cançó com a part d'un musical, més que no pas un solo de pop.

Lloyd Webber i Rice van retocar molts elements del musical abans de produir-lo per a l'escenari. Algunes cançons van caure i algunes van ser retallades, mentre que se'n van escriure de noves i algunes lletres van ser reescrites. Gran part de la música a "Evita" és d'estil clàssic: l'obertura és una peça coral ("Requiem for Evita"), i hi ha un interludi coral a "Oh What a Circus". Hi ha diversos passatges instrumentals pel musical, com la versió orquestral de "Lament" i la introducció de "Don't Cry for Me Argentina", formant una part integral de la composició. A més, hi ha diverses balades, com "High Flying, Adored" i "Another Suitcase in Another Hall", i estils llatins en peces com "Buenos Aires", "And the Money Kept Rolling in (And Out)", o en la més lenta "On This Night of a Thousand Stars". Es pot sentir música rock a "Oh What a Circus", "Peron's Latest Flame" i "The Lady's Got Potential" i (una cançó rock que va ser tallada a la producció original, però que tornà a la pel·lícula de 1996 amb una lletra revisada per Tim Rice).

L'àlbum de 1976 i la versió teatral presentà versions diferents del diàleg entre Eva i Perón a "Dice Are Rolling". Ambdós discutien sobre la malaltia i l'aspiració d'Eva a la vicepresidència; però la primera versió acabava amb "Eva's Sonnet", en la que reafirmava la seva aspiració; mentre que la versió teatral de "Dice are Rolling" acabava amb una versió abreujada del sonet amb Eva caient a causa de la seva malaltia. La versió teatral de "Oh, What a Circus" contenia lletres allargades, explicant perquè el Ché no compartia el dolor de la nació

Tot i els suggeriments de Prince, Rice s'inclinava a buscar un director quan el treball revisat estigués a punt per ser portat a escena. Lloyd Webber es mostrà en desacord, i la seva opinió va prevaler, i van tornar a dirigir-se a Price. Avisà que estaria disponible per començar els assaigs a inicis de 1978. Quan començà a treballar en el projecte al maig, canvià molt poc, entre altres coses esborrar el número rock del Che, "The Lady's Got Potential". Price demanà una cançó en la que pogués escenificar l'ascens de Perón al poder, i Rice i Lloyd Webber respongueren amb el número de les cadires musicals "The Art of the Possible", durant el qual els militars són eliminats fins que només queda en Perón.[9]

El període d'assaigs s'estengué 5 setmanes. Inspirat en els murals de Diego Rivera, Prince suggerí que el prosceni estigués flanquejat per pintures descrivint les lluites dels camperols argentins. No li van agradar els vestits monocromàtics dissenyats per als membres del cor i els ballarins, i els va fer anar a botigues de caritat o de roba usada per comprar quelcom per posar-se.[10]

Evita s'estrenà al West End londinenc el 21 de juny de 1978, i a Broadway el 25 de setembre de 1979.

Produccions[modifica | modifica el codi]

Producció de Londres de 1978[modifica | modifica el codi]

Evita va estrenar-se al Prince Edward Theatre el 21 de juny de 1978, representant-se en 2.900 funcions. Estava protagonitzada per Elaine Paige, que havia estat escollida entre un gran nombre d'aspirants, després que Julie Covington no acceptés fer-lo. Che va ser interpretat pel cantant pop David Essex, i Perón per Joss Ackland. La producció estava dirigida per Harold Prince. Paige va ser substituïda per Marti Webb, Stephanie Lawrence, Kathryn Evans Michele Breeze i per Siobhán McCarthy, qui havia interpretat l'Amant de Perón en l'estrena del musical.[11] De manera semblant, Mark Ryan que havia estat el primer Magaldi, interpretaria al Che.

A la seva crítica The Sunday Times, Derek Jewell al va dir que l'espectacle era "meravellós", descrivint la partitura de Lloyd Webber com a "ambiciosa i una fusió sense paral·lel de l'experiència musical del segle XX", mentre que les lletres de Rice eren descrites com ""contundents i enginyoses". Bernard Levin, a The Times, la citava com "un dels pitjors vespres que he tingut mai", es queixava "d'aquest artefacte odiós... que s'anomena a si mateix òpera... només perquè els clixés entre les cançons són cantats en lloc de parlats".[12]

Producció de Broadway de 1979[modifica | modifica el codi]

El 25 de setembre de 1979, Evita s'estrenà al Broadway Theatre, on es representà en 1.567 funcions fins el 26 de juny de 1983. Patti LuPone interpretava a 'Evita', amb Mandy Patinkin com el Ché i Bob Gunton com a Perón. A l'igual que en la producció de Londres, estava dirigida per Harold Prince, amb coreografies de Larry Fuller. En total, el paper de "Evita" va ser interpretat per 6 actrius: Terri Klausner, Nancy Opel i Pamela Blake (matinees), i Derin Altay, Loni Ackerman i Florence Lacey (vespres).

Producció de Madrid de 1981[modifica | modifica el codi]

La versió en castellà d'Evita s'estrenà al Teatro Monumental de Madrid el 23 de desembre de 1980, dirigit per Jaime Azpilicueta i amb Paloma San Basilio com Eva, Patxi Andión com Ché, Julio Catania com Perón, Tony Landa com Magaldi i Montserrat Vega com l'Amant de Perón. La cançó "No llores por mí, Argentina" esdevingué un èxit, interpretat posteriorment per cantants com Nacha Guevara. La producció després s'interpretà al teatre Tívoli de Barcelona.

Gira pel Regne Unit de 1995[modifica | modifica el codi]

Els productors originals al West End Robert Stigwood i David Land van muntar una producció amb Marti Webb com Eva, Chris Corcoran com Che i Duncan Smith com Peron. Tot i les crítiques per haver escollit a Webb, amb 50 anys d'edat, la gira va ser un èxit i s'estengué fins a 1996.

Gira per Estats Units - 20è Aniversari[modifica | modifica el codi]

Al novembre de 1998 s'estrenà una gira americana, semblant a la producció original de Broadway, que havia d'arribar a Broadway a la temporada 1999-2000. Estava protagonitzada per Natalie Toro, amb el llavors desconegut Raul Esparza com Che. Raymond Jaramillo McLeod era Juan Perón.[13] Malgrat les bones crítiques, la gira va concloure a Boston a l'estiu de 1999.

Revival de Londres de 2006[modifica | modifica el codi]

El 2 de juny de 2006 s'estrenà la primera gran producció de "Evita" a Londres en 25 anys, a l'Adelphi Theatre, dirigida per Michael Grandage, amb l'actriu argentina Elena Roger com Eva, Philip Quast com Perón, i Matt Rawle com Ché. S'incloïa la cançó "You must love me", escrita per a la pel·lícula, i que mai no s'havia interpretat en escena. La producció va estrenar-se amb crítiques molt favorables, però a causa d'un excés de musicals al West End en aquells moments, les vendes d'entrades van ser lentes i la producció tancà el 26 de maig de 2007.[14]

Argument[modifica | modifica el codi]

Primer Acte

Un cinema a Buenos Aires, el 26 de juliol de 1952, on el públic està veient una pel·lícula ("A Cinema in Buenos Aires, 26 July 1952"). La projecció s'interromp i s'escolta un locutor anunciant que "Eva Perón ha entrat a la immortalitat a les 8:25 del vespre...". El públic queda bocabadat i canten el "Requiem for Evita". El Ché, el narrador de la història, comenta cínicament la histèria que ha colpejat a Argentina arran de la mort d'Evita ("Oh What a Circus").

El Ché presenta al públic a una Evita de 15 anys, al 1935. Té la seva primera història amorosa amb el cantant de tangos Agustín Magaldi. ("On This Night of a Thousand Stars") Eva fa que Magaldi la porti a Buenos Aires ("Eva, Beware of the City"), i tot just arribar a la ciutat, ella revela les seves esperances i ambicions ("Buenos Aires"). Ben aviat deixa a Magaldi, mentre que el Che explica com s'ho fa per anar ascendint, esdevenint model, estrella de la ràdio i actriu ("Goodnight and Thank You"). El Che narra un cop d'estat de la dreta al 1943 i l'èxit d'Eva, implicant que els polítics argentins i la carrera d'Eva podrien coincidir aviat ("The Lady's Got Potential"). Aquest número va ser substituït a partir de 1976 amb "The Art Of The Possible", en el qual el coronel lluita amb membres del seu partit per arribar al cim [15]

Es realitza un Concert de Caritat ("Charity Concert") per ajudar les víctimes d'un terratrèmol a San Juan. Allà, Peron es dirigeix al poble amb paraules d'encoratjament i abandona l'escenari, trobant-se amb Eva. Eva i Peron comparteixen una cita secreta després del concert, on Eva apunta a que ella podria ajudar a Peron a arribar fins al poder ("I'd Be Surprisingly Good For You"). Eva acomiada l'anterior amant de Perón ("Hello and Goodbye"), la qual es dol. ("Another Suitcase in Another Hall").[16] A mesura que Eva es mou entre els cercles socials més alts amb Perón, el Che mostra el desdeny de les classes altes cap a Eva i el masclisme de l'exèrcit ("Perón's Latest Flame"). Arriba la campanya presidencial de Peron, incloent les temptatives per tancar-lo a la presó, el silenci de Perón i les seves qüestionables maniobres de campanya. ("A New Argentina")

Segon Acte

Peron guanya aclapadorament les eleccions presidencials de 1946. Des del balcó de la Casa Rosada ("On The Balcony of the Casa Rosada") es dirigeix als descamisados. A continuació, Eva parla des del balcó del palau presidencial als seus incondicionals ("Don't Cry for Me Argentina" i "On The Balcony of the Casa Rosada 2"). Che mira el preu de la fama quan Eva balla amb Peron al Ball Inaugural de la Presidència ("High Flying, Adored").

Eva insisteix en una imatge glamourosa per tal d'impressionar als argentins i promoure el peronisme. Es prepara per una gira per Europa mentre que és vestida per assolir l'èxit per diversos assessors ("Rainbow High"). L'èxit i el declivi de la famosa gira de 1946 és narrat ("Rainbow Tour"): Eva és rebuda amb adoració pels espanyols, els italians la veuen com Mussolini, França no queda impressionada, i Anglaterra la desdenya convidant-la a un castell, però no al Palau de Buckingham. Eva es reafirma en el seu desdeny cap a les classes altes, mentre que el Che li pregunta per començar a ajudar a aquells que ho necessiten, tal com havia promès ("The Actress Hasn't Learned the Lines (You'd Like to Hear)"). Eva comença la Fundació Eva Peron per dirigir el seu treball de caritat. Che descriu el controvertit treball caritatiu d'Eva, així com les possibles pràctiques irregulars ("And the Money Kept Rolling In (And Out)").

Els generals de Peron no volen una dona com a Vicepresidenta, i Peron admet que, encara que tot i ser un diamant, la seva salut no li ho permetrà ("She is a Diamond"). Els devots d'Eva la veuen com una santa ("Santa Evita"), mentre que ella debat amb el Che les seves accions: el Che es mostra desil·lusionat, mentre que Eva cínicament replica que no hi ha glòria intentant resoldre els problemes del món ("Waltz for Eva and Che"). Eva insisteix que pot continuar, malgrat la seva mala salut ("Dice Are Rolling/Eva's Sonnet").

Una Eva moribunda renuncia a la seva campanya per la vicepresidència i promet amor etern al poble d'Argentina ("Eva's Final Broadcast"). Els seus èxits se li apareixen davant dels ulls abans de morir ("Montage"), i demana perdó, davant el fet que va preferir la fama en lloc d'una vida familiar ("Lament"). Eva mor, i els embalsamadors preserven el seu cos per a l'eternitat. Finalment, el Che comenta que s'havia de construir un gran monument funerari en memòria seva, però que només es completà el pedestal, i el cos d'Evita desaparegué durant 17 anys...

Cançons (producció original de Broadway)[modifica | modifica el codi]

Acte I
  • A Cinema in Buenos Aires, 26 July 1952° – Crowd
  • Requiem for Evita – Cor
  • Oh, What a Circus – Ché i poble
  • On This Night of a Thousi Stars – Magaldi
  • Eva i Magaldi/Eva, Beware of the City – Evita, Magaldi i família d'Evita
  • Buenos Aires – Evita i Cor
  • Goodnight i Thank You – Ché, Evita i Amants
  • The Lady's Got Potential (eliminada al 1976 i substituïda per la cançó següent) – Ché
  • The Art of the Possible – Perón, Generals, Evita
  • Charity Concert – Perón, Ché, Magaldi, Evita
  • I'd Be Surprisingly Good For You – Evita i Perón
  • Hello And Goodbye – Evita
  • Another Suitcase in Another Hall – Amant de Perón
  • Peron's Latest Flame – Ché, Aristòcrates i Soldats
  • A New Argentina – Evita, Ché, Perón, Cor
Acte II
  • Entr'acte
  • On The Balcony of the Casa Rosada – Perón, Ché, Descamisados
  • Don't Cry For Me Argentina – Evita
  • On The Balcony of the Casa Rosada 2 – Evita
  • High Flying Adored – Ché i Evita
  • Rainbow High – Evita
  • Rainbow Tour – Perón, Consellers, Ché
  • The Actress Hasn't Learned the Lines (You'd Like to Hear) – Evita, Aristòcrates i Ché
  • I the Money Kept Rolling In (And Out) – Ché, Poble
  • She is a Diamond – Perón, Soldats
  • Santa Evita – Cor
  • Waltz for Eva i Che – Evita i Che
  • Dice are Rolling – Perón i Evita
  • Eva's Final Broadcast – Evita
  • Montage – Cor
  • Lament – Evita

Acurament històric de la història[modifica | modifica el codi]

Després d'abandonar l'Argentina peronista a mitjans de la dècada de 1950, el Che Guevara es desplaçà a Cuba. Com a col·laborador de Castro, arribà a assolir una posició de líder espiritual al govern cubà en certa manera anàlog al d'Evita dins de l'Argentina peronista. A les primeres produccions del musical, Che i Evita s'enfrontaven a la cançó "Waltz for Eva and Ché": el personatge d'Evita fa una referència al futur paper del Ché a la Cuba castrista. Tot i això, no hi ha cap prova que suggereixi que Eva Perón i Ernesto Guevara es trobessin. Posteriorment, el Ché diria que havia enviat una carta a la caritat de Perón demanant un jeep que mai no va rebre. S'uní a les organitzacions juvenils peronistes a l'institut, tot i que només per poder accedir a la biblioteca.[17]

La trama i les lletres del musical estan basats en la biografia de Mary Main Evita: The Woman with the Whip, que es recolza en els informes i les narracions d'argentins anti-peronistes. Poc després que el musical aparegués, Nicholas Fraser i Marysa Navarro publicarnen una biografia de caràcter més neutral, titulada Evita: The Real Lives of Eva Perón, en la que afirmaven que diverses afirmacions de Main (que havien influenciat les lletres de Rice) eren falses, com la sugerència que el primer viatge d'Eva a Buenos Aires va ser com a amant d'un músic casat, Agustín Magaldi. En canvi, segons van escriure, va ser la mare d'Eva, doña Juana, qui la portà allà quan aspirava a ser una actriu de la ràdio. També es criticava que Rice havia embrutat innecessàriament els èxits d'Evita, principalment el seu treball de caritat.[18]

Després de l'èxit de la pel·lícula Evita al 1996, el govern argentí presentà la seva pròpia biografia de Peron, titulada "Eva Peron", afirmant que corregia diversos errors de la narració de Lloyd Webber.[19]

Adaptació cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Evita (pel·lícula)

Poc després que s'estrenés al West End i a Broadway ja es començà a treballar en l'adaptació cinematogràfica del musical, que en un origen hauria d'haver estat protagonitzat per Barbra Streisand o Liza Minnelli com Eva, i Barry Gibb o Barry Manilow com el Ché, i hauria d'haver estat dirigida per Ken Russell.[20] Però aquests plans mai no arribaren a bon port, i no va ser fins al 1996 que la producció teatral arribà a la gran pantalla, dirigida per Alan Parker, amb Madonna com Evita, Antonio Banderas com el Ché i Jonathan Pryce com Perón. La pel·lícula va ser nominada a 5 Premis de l'Acadèmia, guanyant el de Millor Cançó Original ("You Must Love Me," composta especialment per a la pel·lícula).

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Producció Original de Londres[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1978 The Society of West End Theatre[21] Millor Musical
GUANYADOR
Millor Actuació en un Musical Elaine Paige
GUANYADOR
Millor Actuació en un Musical David Essex
nominat
Millor Director Harold Prince
nominat

Producció Original de Broadway[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
1980 Premi Drama Desk Musical Més Destacat
GUANYADOR
Lletres Més Destacades Tim Rice
GUANYADOR
Música Més Destacada Andrew Lloyd Webber
GUANYADOR
Actor Més Destacat en un Musical Mandy Patinkin
nominat
Actriu Més Destacada en un Musical Patti LuPone
GUANYADORA
Actor de Repartiment Més Destacat en un Musical Bob Gunton
GUANYADOR
Director Més Destacat en un Musical Harold Prince
GUANYADOR
Coreografia Més Destacada Larry Fuller
nominat
Vestuari Més Destacat Timothy O'Brien and Tazeena Firth
nominat
I·luminació Més Destacada
nominat
Premi Outer Critics Circle Millor Lletrista Tim Rice
GUANYADOR
Premi Tony[22] Millor Musical
GUANYADOR
Millor Banda Sonora Andrew Lloyd Webber i Tim Rice
GUANYADOR
Millor Llibret de Musical Tim Rice
GUANYADOR
Millor Actriu Protagonista de Musical Patti LuPone
GUANYADORA
Millor Actor de Repartiment de Musical Mandy Patinkin
GUANYADOR
Bob Gunton
nominat
Millor Direcció de Musical Harold Prince
GUANYADOR
Millor Il·luminació de Musical David Hersey
GUANYADOR
Millor Escenografia Timothy O'Brien i Tazeena Firth
nominats
Millor Vestuari de Musical
nominat
Millor Coreografia Larry Fuller
nominat
Premi del New York Drama Critics' Circle Millor Musical
GUANYADOR

Revival del West End 2006[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
2007 Premi Laurence Olivier Producció Musical Més Destacada
GUANYADOR
Millor Revival Musical
nominat
Millor Actor de Musical Philip Quast
nominat
Millor Actriu de Musical Elena Roger
nominada
Millor Coreògraf Rob Ashford
nominat

2012 Broadway revival[modifica | modifica el codi]

Any Premi Categoria
nominat
Resultat
2012 Premi Tony Millor Revival de Musical
nominat
Millor Actor de Repartiment de Musical Michael Cerveris
nominat
Millor Coreografia Rob Ashford
nominat
Premi Drama Desk Revival de Musical Més Destacat
nominat
Actor de Musical Més Destacat Ricky Martin
nominat
Actor de Repartiment Més Destacat en un Musical Michael Cerveris
nominat
Coreografia Més Destacada Rob Ashford
nominat
Il·luminació Més Destacada Neil Austin
nominat

Impacte cultural[modifica | modifica el codi]

En una enquesta entre l'audiència de la BBC Radio 2, Evita ocupà la sisena plaça dels musicals britànics essencials.[23]

L'episodi de The Simpsons, "The President Wore Pearls", té un argument basat lleugerament en el musical, amb Lisa Simpson com a Eva, i incloent paròdies de cançons com "Don't Vote for Me, Kids of Springfield". Al final de l'episodi, apareix una nota dient "Segons ens aconsellen els nostres advocats, jurem que mai no hem escoltat un musical basat en la vida d'Eva Peron".

Enregistraments[modifica | modifica el codi]

Com a mínim, hi ha 25 àlbums en anglès, a més dels nombrosos enregistraments en altres llengües. N'hi ha 4 en espanyol, 5 en alemany, 3 en japonès i 2 en hebreu. A més existeixen enregistraments en txec, danès, holandès, francès, hongarès, islandès, coreà, portuguès i suec.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Evita (musical)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Citron, Stephen, Sondheim & Lloyd-Webber: The New Musical. New York, New York: Oxford University Press 2001. ISBN 0-19-509601-0 pp. 191-94
  2. Citron, pp. 195-97
  3. Fraser, Nicholas, and Navarro, Marysa. Evita: The Leal Life of Eva Perón, p. 199. New York: W.W. Norton & Company 1996. ISBN 0-393-31575-4
  4. Citron, p. 223
  5. Programme notes, 2006 London production
  6. Citron, p. 229
  7. 7,0 7,1 Citron, p. 230
  8. Citron, p. 226
  9. Citron, p.231
  10. Citron, pp. 231-32
  11. Inverne, J: "Jack Tinker: A Life in Review", page 21. Oberon, 1997
  12. Citron, pp. 232-33
  13. Tour listing broadwayworld.com, accessed March 6, 2009
  14. «Joseph hangs Dreamcoat at Adelphi in July». Society of London Theatre, 4 April 2007 [Consulta: 2 juny 2007].
  15. A la pel·lícula apareixen tots dos números; però la lletra de es va reescriure completament.
  16. A la pel·lícula, "Another Suitcase in Another Hall" és cantada per la pròpia Eva (després de "Buenos Aires"), al adonar-se que Magaldi està casat i amb un fill.
  17. Anderson, Jon Lee. Che Guevara: A Revolutionary Life. ISBN 0802135587
  18. Navarro, Marysa and Fraser, Nicholas. Evita: The Real Life of Eva Peron
  19. Eva Peron, 1996 Argentinian film biography of Eva Peron
  20. Greenberg, James. «Is It Time Now to Cry for ‘Evita’?». The New York Times. The New York Times Company, 19 November 1989 [Consulta: 9 agost 2009].
  21. «Past Olivier Award winners». The Society of London Theatre. [Consulta: 18 June 2007].
  22. «Archive: Evita». Tony Awards Official Website. American Theatre Wing. [Consulta: 18 June 2007].
  23. «Elaine Paige - Nation's Favourite Musicals». BBC Radio 2. [Consulta: 2 June 2007].