Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis (títol original en anglès Fantasia on a Theme by Thomas Tallis) és una composició per a orquestra de cordes composta el 1910 pel compositor britànic Ralph Vaughan Williams. S'estrenà el novembre de 1910 sota la direcció del compositor. Va ser revisada el 1913 i 1919. És una de les obres més conegudes d'aquest compositor.

El nom d'aquesta obra fa referència al compositor original de la melodia principal en què es basa, Thomas Tallis (1505? -1585). Vaughan Williams es va inspirar sovint en la música anglesa del Renaixement i moltes de les seves obres estan vinculades a peces d'aquest període. La paraula "Fantasia" fa referència a una elaboració lliure en forma de variacions de la melodia principal.

Després de la Primera Guerra Mundial, París es va convertir en la capital mundial de la cultura i el neoclassicisme es va configurar com el llenguatge comú de la música occidental. A Viena, la vella capital imperial, un petit cercle desenvolupava el dodecafonisme -una peculiar vessant del neoclassicisme que utilitzava unes fórmules harmòniques experimentals que tindrien una gran importància dues dècades més tard en l'època de la Guerra freda- mentre que a la derrotada Alemanya i a la revolucionària Rússia, la conflictiva situació social propiciava les especulacions sobre els llenguatges musicals polititzats.

El prestigi de Vaughan Williams es va assentar en els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, després de la seva estada a París per estudiar amb Ravel (1908): el Quartet en sol menor, el cicle de cançons On Wenlock Edge, la London Symphony i The Lark Ascending són obres en què el material melòdic de la música tradicional anglesa està envoltat de cromatismes i integrat en un discurs de poderosa emotivitat.

Els codis de la seva primera obra mestra, la Fantasia sobre un tema de Thomas Tallis per a una doble orquestra de cordes, s'allunyà del cànon pastoral, ja que el tema és una melodia del polifonista Thomas Tallis, presa de The English Hymnal, i les estratègies harmòniques deriven directament de l'estil de música isabelina. Tot i que la Fantasia es va convertir en una de les obres més populars de Vaughan Williams, aquest només recuperaria alguns d'aquests procediments en les seves obres més visionàries com el Concert de tuba o la Novena simfonia, compostes al final de la seva llarga vida.

S'estrenà com a introducció a una interpretació de l'oratori The Dream of Gerontius d'Elgar. L'obra va ser molt ben rebuda però el compositor la va retirar com a conseqüència d'una crítica publicada a The Musical Times en què es posava de manifest la descompensació entre el contingut i les proporcions de l'obra. Aquesta crítica va convèncer el compositor de la necessitat de procedir a una revisió radical de la Fantasia, suprimint alguns passatges i reescrivint d'altres. Després de nou anys, el 1919, va donar a conèixer la versió definitiva, d'uns divuit minuts de durada, en set moviments que es toquen ininterrompudament.