Federico de Madrazo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Federico de Madrazo

Autorretrat
Naixement 12 de febrer de 1815
Roma
Mort 11 de juny de 1894 (als 79 anys)
Madrid
Ocupació Pintor

Federico de Madrazo i Küntz (Roma, 12 de febrer de 1815 - Madrid, 11 de juny de 1894), pintor espanyol.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del pintor neoclàssic José de Madrazo, i de mare alemanya, neboda del pintor Tadeo Küntz, va estudiar a l'escola d'Alberto Llesta a Madrid, i a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Va marxar pensionat a París a estudiar pintura amb Ingres, amic del seu pare. Allí va adquirir un estil romàntic a la manera francesa. Després d'una estada de dos anys a Roma va tornar a Espanya des de 1842, va desenvolupar una intensa labor artística i docent, envoltat d'alguns artistes que com ell havien estat formats entre França i Itàlia, entre els quals destaca, especialment el mestre català Joaquim Espalter.

Ja a Madrid, va ser pintor de cambra de la reina Isabel II, aprofitant que el seu pare havia estat pintor de la Cort amb Ferran VII. El van nomenar director del Museu del Prado, però va perdre el càrrec amb la Gloriosa, revolució liberal de 1868. Va ser reposat en aquest càrrec el 1881.

El seu quadre La continència d'Escipió li va valer l'ingrés en la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a l'edat de dinou anys. D'aquesta institució va arribar a ser director durant llargues dècades. Va col·laborar en algunes revistes del seu temps, sobretot amb gravats i dibuixos per a gravar, i en contades ocasions va publicar algunes reflexions teòriques sobre pintura i art en general. Va pintar retrats, sobretot del món aristocràtic i de la cultura (Carolina Coronado, Manuel Rivadeneyra, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Ramón de Campoamor, la comtessa de Vilches, el general Evaristo San Miguel, Larra) i alguns quadres d'història. En L'Artista, a la creació del qual va contribuir, va inserir poemes i articles, i allí va publicar alguns gravats.

Obres[modifica | modifica el codi]

Destaquen en la seva obra el retrat d'Isabel II, de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, i el del marit de la reina Isabel, Francesc d'Assís, el del rei Alfons XII, el de qui fora President del Govern Juan Bravo Murillo, el de qui fos President en la Primera República Espanyola Nicolás Salmerón i els de Ramón de Campoamor o José de Espronceda. Va dirigir la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i el Museu del Prado en dues ocasions, on s'exposen algunes de les seves obres mestres, entre les quals destaca el retrat de María Amalia del Llano i Dotres, primera comtessa de Vilches.

Actualment l'obra Retrat en bust del pintor Marià Fortuny i Retrat d'Amèlia de Vilanova i Nadal es troben ubicades al MNAC.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.51. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 de desembre de 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Federico de Madrazo Modifica l'enllaç a Wikidata