José de Madrazo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Autoretrat de José Madrazo.
Mort de Viriat.

José de Madrazo y Agudo (Santander, 22 d'abril de 1781 - Madrid, 8 de maig de 1859), fou un pintor i gravador espanyol, tant barroc com neoclàssic. Pare de Federico, Luis i Pedro Madrazo y Kuntz, avi de Raimundo de Madrazo i besavi de Marià Fortuny i Madrazo.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va estudiar amb Gregorio Ferro, qui li ensenyà l'estil i la tècnica de la pintura d'Anton Raphael Mengs, en la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. A partir de 1803, va estudiar a París, amb Jacques-Louis David, on es va formar com a veritable pintor neoclàssic i entaulà amistat amb Ingres. Sota el govern de Josep Bonaparte va estar becat a Roma.

Anys a Roma[modifica | modifica el codi]

L'any 1806, Madrazo, convençut pel seu mestre David, qui l'animava a estudiar les obres clàssiques al natural, va traslladar-se amb el seu amic Ingres, també alumne de David, a Roma, on va completar la seva formació.

A Roma va aconseguir un discret èxit amb La mort de Viriat, que va pintar en els anys en què estudiava en l'Acadèmia de Sant Lluc.

Durant el període de la conquesta francesa d'Espanya, Madrazo, trobant-se en l'estranger, va ser un dels primers opositors al govern de Josep Bonaparte, i a conseqüència d'això, juntament amb altres artistes espanyols a Roma va ser fet presoner pels francesos i empresonat al Castell Sant'Angelo i després a l'Ambaixada Espanyola. Allí va conèixer als reis espanyols, Carles IV i Maria Lluïsa de Borbó-Parma als quals Napoleó havia imposat l'exili.

El 2 de setembre de 1809 es va casar a Roma amb Isabel Kuntz i Valentini, filla del pintor silesi Tadeusz Kunst.

L'any 1813 va ser nomenat pintor de cambra de Carles IV, i després Acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia de Sant Lluc. En els anys romans, Madrazo es va dedicar sobretot a fer retrats, sent nombroses les obres que representen a artistes i nobles de la societat romana que freqüentava sobretot, d'Antonio Canova i Vincenzo Camuccini.

L'any 1815, les tropes del lloctinent Joachim Murat, rei de Nàpols durant l'Imperi Napoleònic, van entrar a Roma, envaint els estats Pontificis, en un intent desesperat, després de la caiguda de Napoleó, d'unificar Itàlia sota el seu control. Això va impulsar als reis espanyols a abandonar el seu exili romà, el que va fer perdre a José Madrazo el seu títol honorífic.

Retorn a Espanya[modifica | modifica el codi]

Va obtenir un gran poder dintre dels cercles artístics amb l'arribada al poder de Ferran VII a la caiguda de Napoleó.

L'any 1818 va tornar a Madrid amb els quadres de la col·lecció del pare del rei Ferran VII. A Madrid reorganitzà el Museu del Prado. Es va ocupar de la catalogación de les Col·leccions Reials de pintura, que el rei pretenia col·locar en el nou Museu del Prado. Va crear per al museu un catàleg en el qual es reproduïen litogràficament totes les pintures principals presents en la col·lecció. Va ser un dels pioners de la litografia, i el primer que va introduir aquesta nova tècnica a Espanya.

El 1823 va ser nomenat Director de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i després, del Museu del Prado.

Iniciaria una llarga dinastia d'artistes. Pintors van ser els seus fills Federico, Luis i Juan, així com els seus néts Raimundo Madrazo i Ricardo Madrazo.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va pintar quadres de temes religiosos i històrics. Va iniciar, al costat de José Aparicio, el corrent pictòric històrico-patriòtic, un corrent artístic neoclàssic, amb base en temes patriòtics.

S'emmarca en un estil classicista pur, caracteritzat per la seva extrema teatralitat i per la temàtica històrica d'exaltació patriòtica, seguint el model de David. Ramírez Domínguez el qualifica d'«afectat i fred, amb exageracions grandiloqüents i patrioteres»:

  • Jesús davant el Summe Sacerdot (1805).
  • La mort de Viriat (1814, Museu del Prado), és un dels quadres més representatius del neoclassicisme espanyol.
  • La mort de Lucrècia.

Quan abandona la pintura històrica i es dedica al retrat, revela tendències romàntiques: Carles IV, Isabel II, Comte de Requena.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Ramírez Domínguez, J.A., "Clasicismo y romanticismo en la pintura", a Historia del Arte, Anaya, Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9
  • Diccionario de Arte, Pintores del siglo XIX, Editorial LIBSA, 2001. ISBN 84-7630-842-6.
  • Catàleg de l'exposició, José de Madrazo, Santander, Fundació Marcelino Botín, 1998, Madrid, Museu Municipal, 1998, amb direcció de José Luis Díez, ISBN 84-87678-69-6.
  • Catàleg de l'exposició, Le Néoclassicisme en Espagne, Journées d'études, 20-21 juillet 1989, Castres, Musée Goya, article de Jean-Louis Augé « Quelques précisions d'archives sur Aparicio, Álvarez y Cubero, Lacoma et Madrazo », pàgs. 114-130, ISBN 29-08528-19-3.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José de Madrazo