Teoria feminista radical

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Feminisme radical)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El feminisme radical és un corrent de la primera onada de la teoria feminista que té com a objectiu canviar el sistema bàsic patriarcal que regeix la societat i possibilita l'opressió de la dona. Va sorgir a partir de 1960 en relació a idees marxistes. El terme no fa referència a cap grau de compromís o exacerbació, sinó que incorpora el mot "arrel" per indicar que el sistema social és el que provoca la desigualtat i per tant cal atacar aquesta arrel per combatre-la.[1]

Sovint les persones defensores d'aquesta ideologia recolzen la remuneració del treball domèstic, el dret a l'avortament lliure i una redefinició del mercat laboral. També defensen que les associacions lligades a un o altre sexe són plenament culturals i fal·locèntriques.

Primera onada feminista[modifica | modifica el codi]

La teoria feminista radical, juntament amb la teoria feminista liberal, la teoria feminista marxista i socialista, per exemple, és una de les anomenades teories feministes de la primera onada. Aquestes primeres teories del feminisme es van centrar en que la dona fos conscient de la seva situació d'opressió per a reivindicar l'emancipació i la igualdat de drets legals amb l'home.[2][3]

Són teories feministes anomenades de la modernitat perque comparteixen més o menys les filosofies de la modernitat: raó universal, subjecte autònom, subjecte unitari, pensament dicotòmic.[2][3]

Als anys 70 distingeix el gènere d'una persona com a la construcció dels diferents rols que la societat associa al sexe, definit per la biologia, i es consideren els efectes socials i psíquics del fet que les femelles siguin femenines i els mascles masculins. Tanmateix, encara tendeix a substituir sistemàticament al paraula "sexe" per "gènere", assumint implícitament que dona equival a feminitat i home a masculinitat.[2][3]

La teoria feminista radical és una de les primeres teories feministes i tenen el valor d'haver estat punt de partida que ha fet possible desenvolupar el feminisme. Per exemple, gràcies a la teoria del patriarcat algunes poques dones van rebutjar el paper domèstic que tenien assignat i van poder accedir a l'educació. Una minoria d'elles va poder conéixer les teories científiques que afirmaven que la dona és un ésser inferior, analitzar perquè la societat creia això i elaborar teories alternatives o ampliades, incloent a la concepció del món altres punts de vista que no hi podien ser abans: el de les dones però també dels diferents gèneres, classes socials, races i ètnies, etc.[3]

Així, el postmodernisme, als anys 90, donarà lloc a la segona onada de teories feministes. Es redefineix el gènere i es deconstrueix la noció d'individu de les teories de la modernitat, especialment pel que fa a la dicotomia. En aquestes següents onades ja no es fa èmfasi en la igualdat sinó en la diferència.[2][3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Willis, Ellen, "Radical Feminism and Feminist Radicalism", 1984
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Les Fractures de L'Estructura Social, Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 9788449025648 (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Margot Pujal i Llombart, El feminisme, editorial UOC, 2005. ISBN 9788497883757 (català)