Fiedlerita

Fiedlerita
Fórmula química	Pb₃FCl₄(OH)·H₂O
Epònim	Karl Gustav Fiedler (en)
Localitat tipus	Districte de Làurion, Prefectura d'Àtica, Grècia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.DC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	3.DC.10
Nickel-Strunz 8a ed.	III/D.08
Dana	10.3.2.1
Heys	8.8.10
Propietats
Color	incolor, blanc; incolor en llum transmesa
Exfoliació	distingible/bona en {100}
Duresa	3,5
Lluïssor	adamantina
Diafanitat	transparent
Densitat	5,88 g/cm³ (mesurada); 5,64 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,980 nβ = 2,040 nγ = 2,100
Birefringència	δ = 0,120
Dispersió òptica	forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G)
Codi IMA	IMA1994 s.p.
Any d'aprovació	1887
Símbol	Fie
Referències

La fiedlerita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de K.G. Fiedler (1791-1853), comissari saxó de mines, i director d'una expedició exploratòria a la regió de Laurium l'any 1835.

Característiques

La fiedlerita és un halur de fórmula química Pb₃FCl₄(OH)·H₂O. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fiedlerita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al districte de Làurion, a la prefectura d'Àtica, Grècia. També ha estat descrita en altres indrets del mateix districte hel·lè, així com a Itàlia, el Regne Unit, Àustria, Alemanya i Sud-àfrica.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiedlerita