Blixita
 Blixita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₂(O,OH)₂Cl |
| Epònim | Ragnar Blix (en)  |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.10 |
| Dana | 10.2.4.1 |
| Heys | 8.8.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,832Å; b = 5,694Å; c = 25,47Å; |
| Color | groc clar, groc-taronja a gris grisenc |
| Exfoliació | distingible/bona, en una direcció |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 7,35 g/cm³ (mesurada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 2,050 nγ = 2,200 |
| Birefringència | δ = 0,150 |
| Angle 2V | mesurat: 80° |
| Dispersió òptica | r < v, forta |
| Impureses comunes | Ca, Cu, Fe, Zn |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Blx |
| Referències | [1] |
La blixita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom pel Dr. Ragnar Blix (1898-1985), químic del Museu Suec d'Història Natural, qui va realitzar anàlisis de molts minerals de Långban.
Característiques[modifica]
La blixita és un halur de fórmula química Pb₂(O,OH)₂Cl. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la blixita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la localitat de Långban, al municipi de Filipstad, situat al comtat de Värmland, a Suècia. També ha estat descrita en diversos indrets del districte de Làurion, a Grècia, així com a la mina Endeavor, situada a la localitat de Cobar, a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blixita |