Heliofil·lita
 Heliofil·lita | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
  | |
| Fórmula química | Pb₆Cl₄(As₂O₇) |
| Epònim | Sol i fulla |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.65 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.65 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.10 |
| Dana | 46.2.2.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,823Å; b = 10,783Å; c = 25,58Å; |
| Color | groc a groc verdós |
| Exfoliació | molt bona en {011}, gairebé perfecta |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 6,89 a 7,14 g/cm³ (mesurada); 7,33 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada i qüestionable (Q) |
| Any d'aprovació | 1888 |
| Referències | [1] |
L'heliofil·lita és una espècie mineral desacreditada de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec ήλιος, sol, i φύλλον, full, en al·lusió al color i l'hàbit foliat.
Característiques[modifica]
L'heliofil·lita és un halur de fórmula química Pb₆Cl₄(As₂O₇), desacreditada com a espècie l'any 2019 al demostrar que era idèntica a l'ecdemita.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'heliofil·lita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeïta, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, perita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Långban, localitat sueca que es troba al municipi de Filipstad, al comtat de Värmland. Dins aquest indret ha estat trobada en diferents mines, com les mines Jakobsberg o Harstigen. També ha estat descrita a Grècia, Itàlia, a la República Popular de la Xina i als Estats Units.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heliofil·lita |
- ↑ «Heliophyllite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 14 novembre 2017].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 53». Mineralogical Magazine, 84, 2020, pàg. 159–163 [Consulta: 28 maig 2020].