Filoctetes (Sòfocles)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Filoctetes segons Jean-Germain Drouais, v. 1787

Filoctetes (en grec: Φιλοκτήτης) és una tragèdia escrita per Sòfocles i estrenada al festival de Dionís de 409 aC, on va guanyar el primer premi. La trama transcorre durant la guerra de Troia, després de la major part dels fets narrats a la Ilíada però abans de la caiguda de la ciutat. Descriu l'intent de Neoptòlem i Odisseu d'endur-se a Troia l'esguerrat Filoctetes.

Els dramaturgs Èsquil i Eurípides també van escriure obres titulades Filoctetes, però no s'han conservat.

Obra[modifica | modifica el codi]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Com en gairebé totes les tragèdies gregues, l'obra anava dirigida a un públic per a qui ja era familiar el mite de Filoctetes. Aquest heroi havia estat un dels pretendents d'Hèlena que s'embarcà, amb set vaixells, cap a Troia. Quan l'estol grec va ancorar a Crise va entrar sense adonar-se'n a l'espai sagrat d'un temple. La serp que el protegia li ferí el peu i el deixà esguerrat. Com que els crits de dolor de Filoctetes minvaven la moral i la ferida feia fortor, els cabdills van resoldre abandonar-lo a l'illa de Lemnos.

Deu anys més tard, l'endeví Hèlenos va predir que Troia només podria ser conquerida amb l'ajuda de Filoctetes i el seu arc, un regal d'Hèracles. Davant de la necessitat de recuperar Filoctetes, Odisseu i Neoptòlem s'embarcaren cap a Lemnos.

Argument[modifica | modifica el codi]

Odisseu i Neoptòlem arriben a l'illa de Lemnos per intentar que Filoctetes torni amb ells al setge de Troia. Odisseu explica el seu pla a Neoptòlem: aquest fingirà que s'ha enemistat amb els capitosts grecs i que està tornant cap a casa després d'haver-se enemistat amb Odisseu, oferint-li l'oportunitat de marxar de l'illa amb ell.

Filoctetes escolta Neoptòlem i es creu la història, permetent que Neoptòlem contempli l'arc d'Hèracles. Amb l'oportunitat de robar l'arc a l'abast, la consciència de Neoptòlem el fa dubtar. Apareix Odisseu i s'inicia un debat que acaba amb la decisió de Neoptòlem de tornar l'arc a Filoctetes. Odisseu fuig, i Neoptòlem intenta convèncer de que Filoctetes vagi a Troia. Tot i que no ho aconsegueix, accepta permetre a Filoctetes a abandonar de l'illa, exposant-se a la ira dels seus compatriotes aqueus.

Tanmateix, quan estan a punt d'abandonar l'illa, apareix Hèracles des del regne dels morts i revela que si Filoctetes va a Troia es curarà i els grecs resultaran vencedors. Filoctetes, voluntàriament, decideix anar a Troia.

Dramatis Personae[modifica | modifica el codi]

Personatges, per ordre d'aparició: Odisseu, Neoptòlem, cor de mariners, Filoctetes, un espia disfressat de mercader, Hèrcules

Traducció al català[modifica | modifica el codi]

Filoctetes, juntament amb la resta de l'obra completa de Sòfocles, va ser traduïda per Carles Riba, essent publicades el 1977 per Clàssics Curial.[1]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sòfocles» (en català). l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 16 d'agost de 2010].