Firdawsī

De Viquipèdia

Firdawsī (en persa :فردوسی) (Baji (Iran), ~ 940 - ~ 1020) és el nom amb que és conegut Hakim Abu l-Kasim Firdawsi Tusi (حکیم ابوالقاسم فردوسی توسی), un dels principals poetes perses; «el recreador de la llengua persa».

El seu nom també és transcrit com Firdawsi, Firdausi, Ferdosi, Ferdowsi, Ferdawsi o Firdousi

Va escriure la major epopeia en llengua persa; el poema èpic nacional iranià (i de les comunitats perses d'arreu) anomenat Shahnameh (en persa: شاهنامه ). Altres denominacions també usades són Šāhnāme, Shāhnāmé, Shāhnāma, Shahnama, Shahname, Shah-Nama, etc. En català és traduït com "El llibre dels Reis" o "L'èpica dels Reis".

El nom de Firdawsī prové del persa pardis, paradís, que en àrab ha fusionat el plural farâdîs amb el singular firdaws, que ha retornat al persa sota la forma ferdows.

Firdawsī va néixer al poble de Baji, al costat de la ciutat de Tus (Khurasan, Pèrsia), cap al 940 en el si d'una família de dihkans (terratinents). Segons Nizamī de Gandža, seria de confessió xiïta, però alguns investigadors pensen que també podia seguir el zoroastrisme. En efecte, la seva família s'esforçava a perpetuar les epopeies perses antigues i zoroàstriques compilades sota els sassànides en pehlevi.^[1]

La seva vida, a partir dels 25 anys i durant uns quaranta anys, va ser consagrada a l'escriptura de l'epopeia nacional iraniana, per a la qual no va obtenir molt reconeixement, tot i convertir-se en un dels texts més importants de la literatura persa.

Als 65 anys va viatjar a Gandja o Ghaznī, a l'actual Afganistan. La seva constant recerca d'un protector el va posar en contacte amb els majors homes polítics del seu temps, sobretot amb el soldà Mahmūd de Ġaznī (998-1030). Aquest hauria promès una peça d'or per cada vers al poeta, però l'obra final tenia més de 60.000 dístics i el soldà no va acceptar i el va pagar amb plata. Mal recompensat i també en desacord per motius religiosos (Mahmūd era un sunnita decidit^[2]), Firdawsī va llançar contra ell una viva sàtira i va haver de fugir. La seva gran reputació li va merèixer la protecció del califa abbàssida de Bagdad.

Va compondre també diversos poemes lírics, del qual probablement destaca Yūsuf u Zulayhā, amb uns 9.000 versos, sobre Josep, el fill de Jacob i de la dona de Putifar o Aziz.^[3]

Finalment, Firdawsī va retornar a la seva ciutat natal. Lamentant la seva ingratitud, el soldà Mahmud va ordenar que li fos finalment pagat al preu acordat, però quan va arribar la comitiva a Tus, es van trobar amb el seguici funerari del major poeta persa, que acabava de morir en la pobresa.

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

• Informació sobre Firdawsī (anglès)
• Llibre dels Reis (anglès)
• Khosro Naghed: Ferdowsi i els alemanys (en persa)