Flamenc rosat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Phoenicopterus roseus
Flam.greater.600pix.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Phoenicopteriformes
Família: Phoenicopteridae
Gènere: Phoenicopterus
Espècie: P. roseus
Nom binomial
Phoenicopterus roseus
Pallas, 1811
Sinònims

Phoenicopterus antiquorum

L'àlic roig o flamenc rosat, Phoenicopterus roseus, és una espècie de flamenc que viu a Àfrica, sud-oest d'Àsia (incloent-hi Turquia), sud d'Àsia (regions costaneres de l'Índia) i sud d'Europa (Península Ibèrica, Grècia, Itàlia, Xipre i la regió de la Camarga). No es coneixen subespècies.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La seva alçada és de 120 a 150 cm, amb una envergadura alar semblant, es caracteritza pel seu plomatge rosat, que a les ales és sempre més intens i pot arribar a ser vermell, i amb les plomes primàries i secundàries de color negre. També són característiques les seves llargues potes i el seu llarg coll.

Història natural[modifica | modifica el codi]

S'alimenten en llacs pocs profunds, de vegades en bandades de més d'un milió d'exemplars i quan un membre del grup detecta perill, deixa d'alimentar-se i estira el coll i el cap cap amunt mentre crida, avisant així a la resta del grup.

Com tots els flamencs, aquesta espècie pon els ous en un munt de fang, un sol ou blanc. La majoria del plomatge és rosat-blanc, però els abrics de l'ala són vermellosos i les plomes de vol són negres. El bec és rosat amb la punta negra, i les potes són totalment rosades. El seu crit sembla el toc d'una botzina com el grall d'una oca.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Viu a zones aquàtiques d'Àfrica, del sud-oest d'Àsia (inclosa Turquia), del sud de l'Índia i del sud d'Europa (inclosa Xipre).

A la península Ibèrica viu a la llacuna de Fuente de Piedra, Doñana, Cap de Gata i Delta de l'Ebre. Altres poblacions importants es troben a la Camarga. Nombrosos flamencs procedents d'aquestes zones passen l'hivern i, de vegades gran part de la resta de l'any, a zones humides del nord d'Àfrica, com a Nador o a la desembocadura del Parc Nacional de Souss-Massa, al sud d'Agadir.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]