Forn morú
Forn morú és la denominació popular que reben diversos enginys d'origen àrab amb diferents usos, en cuina, terrisseria, fabricació de calç, etc.[1] La denominació "àrab-moruna", tan usada pels terrissaires, és sinònim d'antic i vell, sent els forns àrabs ja anomenats enginys que ja eren usats per romans i pels pobles ibèrics que, naturalment, serien represos més tard pels musulmans.[2][3]
En tota la Espanya (s'han localitzat restes des de Gibraltar a Guipúscoa, i des de Galícia a les Balears[4][5]) el tipus de forn morú conegut com a Caleras o forn de calç des del segle xv i esmentat per Antonio de Nebrija, va ser freqüentment utilitzat per a la fabricació de guix amb destinació als paraments dels habitatges humils, molts d'ells, senzilles alqueries de tova i calç; alguns d'aquests forns van romandre actius fins a mitjans del segle xx. En la comunitat de Madrid, per exemple, s'han arribat a localitzar més de cent exemplars.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008, p. 140-1. ISBN 84-96191-07-9.
- ↑ Sempere Ferrándiz, Emili (1992): "Catalogación de los hornos de España y Portugal".
- ↑ Seseña, Natacha. Cacharrería popular. La alfarería de basto en España. Madrid, Alianza Editorial, 1997, p. 69-76. ISBN 84-206-4255-X.
- ↑ Ruta Construyendo y blanqueando, caminos de cal, en Andalucía y Marruecos.
- ↑ Parque etnológico de Caimari
- ↑ Puche Riart, Octavio and Mazadiego Martínez, Luis Felipe and Orche García, Enrique (1999) Hornos morunos de yeso de la Comunidad de Madrid.
Vegeu també[modifica]
- Forn de pa
- Forn de calç
- Forn de llenya
- Kamado, forn de llenya o carbó, utilitzat tradicionalment al Japó