François Berléand

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
François Berléand
BERLEAND François-24x30-2006.jpg
Naixença: 22 d'abril de 1952
París, França
Nacionalitat: francesa
Papers importants: Ma petite entreprise
Les Choristes
L'Ivresse du pouvoir
Edy
Premis César
2000

Pàgina sobre François Berléand a IMDb

François Berléand (22 d'abril de 1952) és un actor de cinema francès, de pare rus d'origen armeni[1] i de mare francesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Explica la seva infantesa en un llibre aparegut el novembre de 2006, El Fill de l'home invisible; hi relata el traumatisme que li va fer veure a partir d'onze anys les portes de la bogeria, traumatisme estranyament causat per una única afirmació del seu pare : «De totes maneres, tu, ets el fill de l'home invisible», al·lusió al cèlebre fulletó de l'època. En el transcurs d'estudis de comerç, segueix una formació teatral, una mica malgrat ell, i debuta en una obra titulada "Sobre una platja de l'Oest". Amb els seus estudis acabats, s'inscriu en un curs d'art dramàtic de Tania Balachova, i coincideix amb Daniel Benoin, un escenògraf amb el que treballarà de 1974 a 1981, participant en una quinzena d'espectacles, tant clàssics com contemporanis.

Després d'haver freqüentat l'equip de Le Splendid, comença la seva carrera cinematogràfica el 1978. Encadena llavors papers secundaris en els anys 1980. Després d'una sèrie de segons papers remarcables, entre els quals Ma petite entreprise pel qual aconsegueix el César del millor actor secundari el 2000, obté el seu gran primer paper a la pel·lícula Mon idole de Guillaume Canet, que el revelarà al públic. Però també gràcies a la seva antiga companya, la directora i comedianta Nicole Garcia.

A Martin et Léa, encarna un inspector de policia, paper que farà nombroses vegades a la pantalla (La Balance, Les mois d'avril sont meurtriers, Marche à l'ombre, L'Appât, La Mort du Chinois. A Le Sourire du clown, pel seu físic fred, distant, i una mirada aguda. Serà militar (L'Otage de l'Europe, Stella, Les Milles Capitaine Conan), detectiu (Suivez cet avion), capellà (Au revoir les enfants) i psiquiatre a Le Septième Ciel, la pel·lícula que el revela realment al gran públic, a finals de 1997. Va donar suport a François Bayrou durant la campanya presidencial francesa del 2007.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Llargmetratges[modifica | modifica el codi]

Curtmetratges[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • François Berléand, «Le fils de l'Homme invisible», 2006

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Entrevista a Berléand per Robert Belleret, le Monde, 3 gener 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Berléand Modifica l'enllaç a Wikidata