Francisco Aznar y García

Francisco Aznar y García
Biografia
Naixement	1831 ; Saragossa (Espanya)
Mort	octubre 1911 (79/80 anys); Madrid
Sepultura	cementiri de l'Almudena
Dades personals
Formació	Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran
Activitat
Ocupació	pintor
Membre de	Acadèmia de Sant Lluc

Francisco Aznar y García (Saragossa, 1831/1834—Madrid, 16 d'octubre de 1911)^[1] va ser un pintor romàntic aragonès, especialitzat en la pintura d'història i el gravat. A banda de treballar com a pintor i il·lustrador, va ser professor del Conservatori d'Arts de Madrid i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.

Formació[modifica]

Va començar la seva formació a l'Acadèmia de Belles Arts de San Luis de Saragossa i, més tard, a la de Sant Ferran de Madrid, on va ser deixeble de José i Federico de Madrazo i de Carlos Luis de Ribera.^[2] Va obtenir pensió, per oposició, per ampliar estudis a Roma el 1854^[2] amb l'obra Rebeca i Eliezer.^[3] Allà va conèixer al pintor alemany i seguidor del natzarenisme Johann Friedrich Overbeck,^[2] i va pintar les obres La copa al sac de Benjamí (1854) i Safo llançant-se al mar (1857), ambdues conservades al Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.^[4] Acabats els estudis va retornar a Espanya el 1858.^[3]

Activitat professional[modifica]

Es va especialitzar en la pintura d'història i en el gravat, però també va conrear el retrat i la pintura decorativa.^[2] Va concórrer diversos anys a l'Exposició Nacional de Belles Arts, on va obtenir menció honorífica el 1860 amb el quadre de mida natural Sant Hermenegild a la presó, una de les seves obres més importants i que va ser comprada pel Govern per al Museu del Prado i conservat a la Universitat de Barcelona,^[3]^[4] i en va obtenir una altra el 1867.^[2] També va obtenir la tercera medalla en l'edició de 1881 a la secció de gravats amb Prova de l'obra «Indumentària espanyola»,^[2] una obra en la qual estava treballant des de feia uns anys.^[3]

Com a il·lustrador va col·laborar en publicacions de l'època com Iconografía española, de Valentín Carderera, a la sèrie Museo español de antigüedades, entre d'altres. Com a decorador van destacar les decoracions de l'església de les comanadores de Madrid, el Teatre i Circ del Príncep Alfons i el Cafè de Madrid,^[2] a més de diverses cases particulars. Pintà també diverses obres i retrats, com La batalla de les Navas de Tolosa per a la Diputació de Tarragona, el Ventura de la Vega per a l'Ateneu Científic de Madrid, el Recared II per a la Sèrie Cronològica dels Reis d'Espanya del Museu del Prado,^[3] o diferents conjunts de quadres per a la sala de conferències del Congrés dels Diputats o i uns altres per a la seu de la Diputació de Navarra.^[4]

Va aspirar diverses vegades a places per a professor d'arts a l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat. El 1863 obté la càtedra de dibuix artístic industrial de l'Escola Central d'Arts i Oficis de Madrid, encarregat de la direcció de l'ensenyament de l'aplicació de color en ceràmica.^[4] El 1875 va ser nomenat auxiliar de composició i decoració del Conservatori d'Arts de Madrid i el 1883 n'esdevé professor de número.^[3] També va ser comissionat per les mateixes disciplines a l'estranger i el 1881 va ser nomenat acadèmic corresponent i el 1899 de número de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran.^[2]^[4]

Referències[modifica]

↑ «Aznar y García, Francisco» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 8 febrer 2021].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Balbás Ibáñez, Soledad. «Aznar y García, Francisco» (en castellà). Enciclopedia online del Museo del Prado. Museu del Prado, 2015. [Consulta: 8 febrer 2021].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Frontaura, Carlos; Ossorio, Manuel. Diccionario biográfico internacional de escritores y artistas del siglo XIX (en castellà), p. 147.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Navarrete Martínez, Esperanza. «Francisco Aznar García» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 febrer 2021].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francisco Aznar y García

[1] «Aznar y García, Francisco» (en castellà). Museu del Prado. [Consulta: 8 febrer 2021].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 Balbás Ibáñez, Soledad. «Aznar y García, Francisco» (en castellà). Enciclopedia online del Museo del Prado. Museu del Prado, 2015. [Consulta: 8 febrer 2021].

[:1-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 ^3,5 Frontaura, Carlos; Ossorio, Manuel. Diccionario biográfico internacional de escritores y artistas del siglo XIX (en castellà), p. 147.

[:2-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Navarrete Martínez, Esperanza. «Francisco Aznar García» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 febrer 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]