Fringíl·lid
|
|
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mascle de pinsà comú
(Fringilla coelebs) Pinsà borroner
(Pyrrhula pyrrhula) |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
(llegiu el text) |
||||||||||
Els fringíl·lids són una família d'ocells passeriformes, les espècies de la qual són de mides mitjanes o petites i popularment molt coneguts.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Bec cònic, massís i més curt que el cap.
- Cua de dotze timoneres truncada o bé amb una lleugera fenedura.
- Plomatge de colors generalment molt vius.
- Tenen dimorfisme sexual.
Reproducció [modifica]
La femella construeix el niu obert en forma de copa.
Alimentació [modifica]
Es nodreixen de gra.
Distribució geogràfica [modifica]
Habiten arreu de la Terra, excepte a Oceania, Madagascar i l'Antàrtida.
Costums [modifica]
Es caracteritzen per llur vol que és ondulant. Són gregaris i migradors.
Observacions [modifica]
Es troben sovint en captivitat ja que són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del seu cant melodiós[1], sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s'adapten a la domesticitat.
Taxonomia [modifica]
La sistemàtica d'aquesta família és complicada. Tradicionalment aquests ocells han estat classificats en tres subfamílies, fringil·lins (Fringillinae), carduelins (Carduelinae) i drepanidins (Drepanidinae). En època posterior s'ha separat el gènere Urocynchramus en la seva pròpia família i s'han incorporat als fringíl•lids els gèneres Euphonia i Chlorophonia (fins el moment inclosos als tràupids), situant-los sovint a una quarta subfamília (Euphoninae). Arran els treballs de Zuccon et al 2012 [2] la classificació del COI (versió 3.3, 2013 ) contempla 51 gèneres amb 218 espècies, dins aquesta família:
- Gènere Fringilla, amb tres espècies.
- Gènere Mycerobas, amb 4 espècies.
- Gènere Hesperiphona, amb dues espècies.
- Gènere Coccothraustes, amb una espècie: Coccothraustes coccothraustes.
- Gènere Eophona, amb dues espècies.
- Gènere Pinicola, amb una espècie: Pinicola enucleator.
- Gènere Pyrrhula, amb 7 espècies.
- Gènere Rhodopechys, amb dues espècies.
- Gènere Bucanetes, amb dues espècies.
- Gènere Agraphospiza, amb una espècie: Agraphospiza rubescens.
- Gènere Callacanthis, amb una espècie: Callacanthis burtoni.
- Gènere Pyrrhoplectes, amb una espècie: Pyrrhoplectes epauletta.
- Gènere Procarduelis, amb una espècie: Procarduelis nipalensis.
- Gènere Leucosticte, amb 7 espècies.
- Gènere Carpodacus, amb 25 espècies.
- Gènere Melamprosops, amb una espècie: Melamprosops phaeosoma.
- Gènere Paroreomyza, amb tres espècies.
- Gènere Oreomystis, amb una espècie: Oreomystis bairdi.
- Gènere Telespiza, amb dues espècies.
- Gènere Loxioides, amb una espècie: Loxioides bailleui.
- Gènere Rhodacanthis, amb dues espècies.
- Gènere Chloridops, amb una espècie: Chloridops kona.
- Gènere Psittirostra, amb una espècie: Psittirostra psittacea.
- Gènere Dysmorodrepanis, amb una espècie: Dysmorodrepanis munroi.
- Gènere Vestiaria, amb una espècie: Vestiaria coccinea.
- Gènere Drepanis, amb dues espècies.
- Gènere Ciridops, amb una espècie: Ciridops anna.
- Gènere Palmeria, amb una espècie: Palmeria dolei.
- Gènere Himatione, amb dues espècies.
- Gènere Viridonia, amb una espècie: Viridonia sagittirostris.
- Gènere Akialoa , amb dues espècies.
- Gènere Hemignathus, amb dues espècies.
- Gènere Pseudonestor, amb una espècie: Pseudonestor xanthophrys.
- Gènere Magumma, amb una espècie: Magumma parva.
- Gènere Manucerthia, amb una espècie: Manucerthia mana.
- Gènere Loxops, amb dues espècies.
- Gènere Chlorodrepanis, amb tres espècies.
- Gènere Haemorhous, amb tres espècies.
- Gènere Chloris, amb 5 espècies.
- Gènere Rhodospiza, amb una espècie: Rhodospiza obsoleta.
- Gènere Rhynchostruthus, amb tres espècies.
- Gènere Linurgus, amb una espècie: Linurgus olivaceus.
- Gènere Crithagra, amb 37 espècies.
- Gènere Linaria, amb 4 espècies.
- Gènere Acanthis, amb dues espècies.
- Gènere Loxia, amb 5 espècies.
- Gènere Chrysocorythus, amb una espècie: Chrysocorythus estherae.
- Gènere Carduelis, amb tres espècies.
- Gènere Serinus, amb 8 espècies.
- Gènere Spinus, amb 20 espècies.
- Gènere Euphonia, amb 27 espècies.
- Gènere Chlorophonia, amb 5 espècies.
Galeria d'imatges [modifica]
| Imatges d'ocells de la família dels fringil·lids | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 140. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Dario Zuccon, Robert Pryˆs-Jones, Pamela C. Rasmussen, Per G.P. Ericson / The phylogenetic relationships and generic limits of finches (Fringillidae) / Molecular Phylogenetics and Evolution / 62 (2012) 581–596 Rev. 26/04/2013 (anglès)
Enllaços externs [modifica]
- Avibase (català)
- Enciclopèdia Catalana (català)
- Vídeos de fringíl·lids en llur hàbitat natural. (anglès)
- Distribució geogràfica dels fringíl·lids. (anglès)
- IUCN (anglès)
- ARKive (anglès)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- Xeno-canto (anglès)
- Informació sobre 178 espècies de fringíl·lids. (francès) i (anglès)
- ZipCodeZoo (anglès)
- The Taxonomicon (anglès)
- NCBI (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- AnimalBase (anglès)