Gèneres de la literatura catalana medieval
A l'època medieval, al territori català s'hi van conrear diferents gèneres literaris: l'èpica, la lírica, la narrativa i la dramàtica.
Èpica[modifica]
Cançons de gesta[modifica]
Escrites per un poeta i cantades per un joglar, les cançons de gesta relaten lluites glorioses d'herois. En llengua catalana, no ens n'ha arribat cap, però sabem que n'hi havia per referències que s'han trobat en altres textos.
Lírica[modifica]
Poesia trobadoresca[modifica]
Escrita en occità per un trobador d'origen noble i cantada per un joglar, la poesia trobadoresca transmetia els sentiments i pensaments del seu autor. Els trobadors catalans més importants van ser Guillem de Berguedà, Guillem de Cervera i Guillem de Cabestany.[1]
Poesia moderna[modifica]
Al segle xv, Ausiàs March va ser el primer a escriure poesia completament en llengua catalana i va ser l'iniciador de la poesia moderna, introduint el “jo poètic”. Un altre autor important de la poesia catalana moderna va ser Jordi de Sant Jordi, tot i que encara escrivia amb alguns provençalismes.[2]
Narrativa[modifica]
La narrativa catalana medieval es pot dividir en diferents gèneres, com són la literatura religiosa, la cavalleresca, l'humanisme, les cròniques, l'obra de Ramon Llull i la novel·la burgesa.
Literatura religiosa[modifica]
Tenia com a objectiu instruir el poble en el camí del bé, seguint la doctrina de l'Església. Els autors més destacats van ser Anselm Turmeda, Franscesc Eiximenis, Vicent Ferrer. La literatura religiosa era oral per tal d'arribar al màxim de persones possible.[2]
Literatura cavalleresca[modifica]
Escrita per nobles cavallers, la literatura cavalleresca narra les batalles de cavallers ficticis. Les dues novel·les cavalleresques més importants que ens han arribat són Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Curial e Guelfa, d'autor anònim.[2]
Literatura humanista[modifica]
Nascut a la Toscana a la segona meitat del segle xiv, l'humanisme marca una abans i un després en la literatura, ja que considera l'home el centre de totes les coses. L'autor humanista català més important va ser Bernat Metge, autor de Lo somni.[3]
Cròniques[modifica]
En literatura catalana, ens han arribat quatre cròniques que relaten la historiografia del moment. Les Quatre Grans Cròniques són: El llibre dels Feits, de Jaume I; El llibre del Rei en Pere, de Bernat Desclot; la Crònica de Ramon Muntaner, i el Llibre del Rei Pere III, de Pere el Cerimoniós.[4]
Narrativa de Ramon Llull[modifica]
L'objectiu de Ramon Llull era convertir els infidels al cristianisme. Per això, va aprendre àrab i va escriure diferents llibres en llatí, català, castellà i àrab. A més, volia crear la millor obra de la història de la literatura per convertir els infidels. Al llarg de la seva vida va escriure un gran nombre d'obres, entre les quals podem comptar el Llibre de les meravelles o Llibre de les bèsties, el Llibre de l'orde de cavalleria, el Llibre de contemplació de Déu, el Llibre d'Evast e Blanquerna...[5]
Novel·la burgesa[modifica]
Creada per entretenir la burgesia. Un dels autors més importants és Jaume Roig, autor de l'Espill o Llibre de les dones.[6]
Dramàtica[modifica]
Podem diferenciar dos tipus de dramàtica diferents: la religiosa i la profana.
Religiosa[modifica]
La dramàtica religiosa tenia com a finalitat adoctrinar la població en la religió cristiana, amb la qual cosa eren representacions relacionades amb la religió, com el Cicle de Nadal o episodis de la vida de Jesús.
Profana[modifica]
La dramàtica profana, cantada per joglars, es feia bàsicament per entretenir la cort. El gènere teatral més usat a l'època medieval era l'entremès.
Referències[modifica]
- ↑ «Trobadors». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2013. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Literatura medieval». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 23 de març 2014. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ Nou diccionari 62 de la literatura catalana. «L'Humanisme». LletrA UOC. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «Cròniques». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ «Ramon Llull». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 19 de febrer 2014. [Consulta: 23 març 2014].
- ↑ Gran Enciclopèdia Catalana. «Novel·la». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 març 2014].