Gaig blau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gaig blau
Exemplar Adult
Exemplar Adult
Blauracke 060319 1.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Coraciiformes
Família: Coraciidae
Gènere: Coracias
Espècie: C. garrulus
Nom binomial
Coracias garrulus
(Linnaeus, 1758)
Distribució geogràfica del gaig blau: taronja (area de cria) i blau (area d'hivernada).
Distribució geogràfica del gaig blau: taronja (area de cria) i blau (area d'hivernada).
Il·lustració d'un exemplar immadur (esquerra) i d'un altre d'adult (circa 1905).

El gaig blau (Coracias garrulus) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i l'única espècie de la seua família que habita al continent europeu.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 30 cm de llargària i 59-73 cm d'envergadura alar.
  • Pesa 140-200 g.
  • Plomatge d'un blau verdós pàl·lid.
  • Presenta el dors de color castany brillant i les ales d'un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres.
  • Bec molt robust.
  • Els exemplars immadurs són més clars que els adults.
  • No presenten dimorfisme sexual.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Coracias garrulus MHNT

En qualitat de nidificador està limitat a les planes empordaneses i a les planes lleidatanes més occidentals, però sempre en poca densitat. Situa el niu en el límit dels boscos, en el terreny obert, així com en conreus de secà que tinguin pocs arbres. Cerca arbres, murs i, de vegades, talussos per establir el niu, mal folrat, dins un forat. Pel maig ambdós progenitors s'alternen en la tasca de covament, que dura 14 dies, dels 4 o 7 ous i, després, faran el mateix en relació amb l'alimentació de la covada, que s'allarga fins a 28 dies, com a mínim (després de 28 dies els pollets ja poden volar, però això no vol dir que, necessàriament, ja sàpiguen caçar i ésser independents).[1]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja rèptils, petits mamífers, amfibis i insectes grans (llagostes, preferentment).

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a la Mediterrània occidental (incloent-hi el Marroc, Algèria i Tunísia), gairebé a tota l'Europa oriental i a l'Àsia Central i és comú al Principat de Catalunya i al País Valencià a l'estiu i passatger a les Balears.

Costums[modifica | modifica el codi]

És un ocell essencialment estival, tot i que també es pot observar a la primavera, concretament a l'abril (que és quan retornen d'Àfrica) i a la tardor o a finals de l'estiu, puix que marxen al sud d'Àfrica a finals d'agost.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 74. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]