Gedeó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Gedeó

Icona ortodoxa, final del s. XVIII (Hongria, Catedral de Hajdúdorog)
jutge
Nom secular Jerubaal; hebreu: גִּדְעוֹן בן-יהואש Gidôn ben Yehoash; גִּדְעוֹן, Gid'on, Giḏʻôn ("destructor", "guerrer poderós")
Naixement ca. 1140 aC?
Ofrà dels Abi-ezrites (Manassès), 10 km al sud-oest de Siquem, actual Nablús (Cisjordània)
Defunció ca. 1080 aC?
Ofrà
Enterrament Ofrà, tomba no localitzada
Commemoració en Església Catòlica, Església Ortodoxa, Esglésies Orientals, esglésies protestants
Canonització Antiga
Festivitat 1 de setembre (catòlics, amb Josuè); 26 de setembre (calendari julià) o, en calendari gregorià, 9 d'octubre (ortodoxos), Diumenge dels Sants Pares (l'anterior al Nadal, entre els ortodoxos); 30 de juliol (armenis)
Fets destacables Successor de Dèbora com a jutge d'Israel; vencedor dels madianites
Iconografia Amb un velló de llana a les mans

Segons la Bíblia, Jerubaal més conegut com a Gedeó (en hebreu, גִּדְעוֹן בן-יהואש Gidôn ben Yehoash (גִּדְעוֹן, Gid'on, Giḏʻôn), "destructor", "guerrer poderós") fou un jutge d'Israel qui alliberà el seu poble de l'opressió dels madianites.

Relat bíblic[modifica | modifica el codi]

Durant quaranta anys després de Dèbora hi hagué pau a Palestina fins que Madian ocupà Israel. Després de set anys d'ocupació, el poble d'Israel es veia amenaçat pels madianites, els amalequites i els ismaelites. Hi havia un home humil anomenat Gedeó, fill de Joaix i pertanyent a la tribu de Manassès, que vivia a Ofrà amb el seu fill Jèter.[1]

Un bon dia un àngel s'aparegué a Gedeó perquè dirigís el poble d'Israel contra els invasors. El primer que va fer fou enderrocar un altar al déu Baal que hi havia al seu poble d'Ofrà. La gent del poble s'enfadà amb ell, ja que temien un càstig per part dels madianites per això, Gedeó marxà del poble, acampà als afores i començà a reclutar gent per formar un exèrcit d'alliberament, en total van arribar vint-i-dos mil homes però Déu li ordenà que reduís l'exèrcit, així fou com Gedeó se n'anà a enfrontar-se als enemics amb tan sols tres-cents homes.

Arribaren al campament enemic de nit i tots els guerrers duien un corn i una torxa encesa dins d'una gerra buida. Van rodejar completament el campament i van tocar els corns i van trencar les gerres. Els enemics, mig endormiscats, es van despertar sobtadament i van veure un munt de llums per totes bandes i un soroll eixordador. El pànic va aclaparar el campament i es van començar a matar entre ells. Finalment, l'exèrcit israelita va acabar d'aniquilar tots els enemics i gairebé va exterminar tots els madianites.

Els homes de Gedeó van castigar durament les ciutats de Sucot i Penuel, que no volgueren alçar-se contra els invasors. En finir les batalles, els representants de les tribus d'Israel van demanar a Gedeó que fos el seu líder però ell es negà.[2] Aleshores ho demanaren al seu primogènit Jèter, però també refusà l'oferiment.

Gedeó i el seu fill es retiraren a Ofrà d'on gaudiren de la pau i la prosperitat que regnà sobre tot Israel durant quaranta anys. Va tenir setanta fills de les seves dones i amb una concubina va tenir Abimèlec.[3] Va morir de vellesa, tranquil·lament i serena, a casa seva, rodejat de la seva família.

El velló i la rosada[modifica | modifica el codi]

Quan l'àngel comunicà a Gedeó la voluntat de Déu, Gedeó, insegur, va dubtar-ne i demanà a Déu un miracle que servís de prova. Va col·locar un velló d'ovella al mig del camp i l'endemà al matí, la rosada només s'haiva posat en el velló, deixant eixut el terra i qualsevol altre objecte: va eixugar-lo i va poder omplir un càntir amb l'aigua de la rosada del velló. Com a segona prova, va tornar a deixar el velló una nit més i, l'endemà al matí, la trobà al contrari: tot el terra era humit i el velló completament sec.[4]

Veneració[modifica | modifica el codi]

La cristiandat occidental i ortodoxa veu en el velló de Gedeó un precedent de l'Anunciació: el velló simbolitza Maria i la rosada és símbol de Crist.

Gedeó és venerat com a sant per l'Església ortodoxa, que el celebra el 26 de setembre (segons el calendari julià), que correspon al 9 d'octubre del calendari gregorià. Amb altres figures veterotestamentàries també és commemorat el Diumenge dels Sants Pares (el diumenge anterior al Nadal).

L'Església Apostòlica Armènia el celebra el 30 de juliol. Al Martirologi romà, amb Josuè, se celebra l'1 de setembre.


Precedit per:
Dèbora
Jutge d'Israel
Succeït per:
Abimèlec


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gedeó
  1. Llibre dels Jutges 6:11-22
  2. Llibre dels Jutges 8:22-23
  3. Llibre dels Jutges 8:30,31
  4. Jutges, 6:36-40.