Geest
La geest és una formació geològica típica de Dinamarca i del nord d'Alemanya i dels Països Baixos. És un paisatge de crestes de sorra sedimentada durant l'edat glacial. El nom prové de l'adjectiu baix alemany gest que significa sec, infèrtil. En certs topònims es diu també gast o geist[1]
Les geests són fetes de morrenes frontals o laterals, de nivell superior a les zones humides o aiguamolls, als quals a l'interglacial els vents van depositar la sorra. Després de l'erosió va crear zones més planes i seques, amb un terra poc fèrtil on creixen boscs de pinòpsids o pel cultiu de patates. Sovint, la pastura intensa per ovelles va empobrint el terra i creant un paisatge de landa. La morrena de fons i frontal és més fèrtil, i allà poden créixer fagedes i boscs d'altres arbres caducifolis, com als pujolars de Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklemburg - Pomerània Occidental. A la costa o a les ribes dretes de l'Elba van crear-se penya-segats sorrosos. A l'Elba aquest penya segat es diu geesthang.
Per a la seva posició superior, protegides de les aigües altes, les geests van poblar-se abans que les zones humides. Al continent i a les illes van trobar-se túmuls de l'edat de pedra. La frontera entra la geest infèrtil i els aiguamolls polderitzats fèrtils també era una frontera sociològica. No solia casar-se la gent de la geest infèrtil amb la gent dels marschlande fèrtils.
Paisatges de geest a Alemanya [modifica]
- la Burgdorf-Peiner Geest
- la Cloppenburger Geest prop de Cloppenburg
- la Friesische Wehde
- el geesthang entre Wedel, Altona i Hamburg-Neustadt
- el geesthang entre Sankt Georg, Bergedorf, Geesthacht i Lauenburg d'Elba
- el nucli de geest de les illes d'Amrum, Föhr i Sylt
- la geest dels aiguamolls d'Hanover
- la landa i la geest d'Itzehoe
- Hümmling a Emsland
- la geest de Kirchlinteln
- la landa del Lüneburger Heide
- der Münsterländer Kiessandzug
- la geest d'Osterholz, Bremen-Vegesack i Bremerhaven
- l'aiguamoll Rehdener Geestmoor
- la geest de Slesvig
- la geest de Stade
- la bosc de Steyerberger
- la landa de Verdener
- la geest de Wildeshaus
- la cresta de Wingst
- la landa Wurster Heide entre Bremerhaven i Cuxhaven
Referències [modifica]
- ↑ Jost Trier a: Hans Schwarz (redacció)): Wege der Etymologie, tom 101, Berlín, Editorial E. Schmidt, Berlin 1981. ISBN 3-503-01625-2, pàgina 27 a la sèrie Philologische Studien und Quellen.
