Geest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Geest (desambiguació)».
El penya-segat entre
el geest (esquerra) i
el maresme (dreta) a Kleve

El geest és una formació geològica típica de Dinamarca i del nord d'Alemanya i dels Països Baixos. És un paisatge de crestes de sorra d'un altitud entre 10 i 40 metres sedimentada durant l'edat glacial. El nom prové de l'adjectiu baix alemany gest que significa sec, infèrtil. En certs topònims es diu també gast o geist[1]

Els geests es fan de morrenes frontals o laterals, de nivell superior a les zones humides, maresmes o aiguamolls, als quals a l'interglacial els vents van depositar la sorra. Després de l'erosió va crear zones més planes i seques, amb un terra poc fèrtil on creixen boscs de pinòpsids o pel cultiu de patates. Sovint, la pastura intensa per ovelles va empobrint el terra i creant un paisatge de landa. La morrena de fons i frontal és més fèrtil, i allà poden créixer fagedes i boscs d'altres arbres caducifolis, com als pujolars de Slesvig-Holstein, Hamburg i Mecklemburg-Pomerània Occidental. A la costa o a les ribes dretes de l'Elba van crear-se penya-segats sorrosos. A l'Elba aquest penya segat es diu geesthang.

Per a la seva posició superior, protegides de les aigües altes, les geests van poblar-se abans el maresme inundable fins a la construcció dels dics. Al continent i a les illes van trobar-se túmuls de l'edat de pedra. A l'alta edat mitjana quan la zona va repoblar-se, els frisis van preferir el maresme i els saxons el geest per a assentar-se. La frontera entra el geest i el maresme cada vegada més polderitzat també va crear una demarcació dialectal[2] i sociològica. Fins al segle passat, dins les famílies tradicionals, la gent del geest no solia pas casar-se amb la gent del maresme i vice versa.

Paisatges de geest a Alemanya[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jost Trier a: Hans Schwarz (redacció)): Wege der Etymologie, tom 101, Berlín, Editorial E. Schmidt, Berlin 1981. ISBN 3-503-01625-2, pàgina 27 a la sèrie Philologische Studien und Quellen.
  2. Matthias Sieberkrob, Die Hamburger Mundart, Munic, Ed. Grin, 2009, pàgina 4, ISBN 9783640299201 (en català: El dialecte hamburguès)