Heinrich Wölfflin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Heinrich Wölfflin

Heinrich Wölfflin (21 de juny de 1864 - 19 de juliol de 1945) fou un famós crític d'art suís, va ser catedràtic a les universitats de Basel, Berlín i Munic. És considerat el fundador del formalisme i forma part de la generació d'alemanys que va conduir la història de l'art alemanya a la preeminència.

Va definir la història de l'art com una història independent del context social, econòmic o religiós a través del Renaixement (segle XVI) i el Barroc (segle XVII). Va analitzar les diferències entre aquests dos estils insistint en que a finals del segle XVII es va produir un canvi semblant però de sentit invers, una "volta enrere".

Entre els seus alumnes es destaquen els historiadors Rudolf Wittkower, Sigfried Giedion i l'escultor Naum Gabo.

El Barroc segons Wölffin [modifica]

Wölffin, defineix el Barroc per cinc trets característics:

  • La recerca del moviment real, pel fet que es construeixin edificacions amb parets ondulades i també la recerca de l'imaginari, pel fet que es pintin personatges capaços d'accions violentes.
  • Intent de suggerir l'infinit. Aquest aspecte es mostra clar al llac de Versalles. En aquest estil el camí es perd en l'horitzó.
  • La importància de la llum i dels seus efectes.
  • El gust per la teatralitat, per tot allò escenogràfic i fastuós.
  • La tendència a barrejar les disciplines artístiques.

Libres publicats [modifica]

Els seus tres grans llibres, que encara avui resulten de referència, són:

  • Renaissance und Barock (1888 "Renaixement i Barroc")
  • Die Klassische Kunst (1898, "Art Clàssic")
  • Kunstgeschichtliche Grundbegriffe (1915, "Principis per a la Història de l'Art")