Helena Vidal i Fernández
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1946  (77/78 anys)Moscou (Rússia) |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
Helena Vidal i Fernández (Moscou, 1946) és una traductora del rus al català i catedràtica de rus.[1]
Biografia[modifica]
Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939 després de la Guerra Civil Espanyola,[2] visqué a Moscou fins als vint anys. El 1957, es va instal·lar amb la seva família a Catalunya. Primer s'instal·len a Llagostera, el poble del seu pare, i l'any següent a Barcelona.[3] Estudià Filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà amb la tesi La imagen de España en Rusia en los años 40-60 del siglo XIX.[3] També seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia. Del 1978 al 2009 va ser professora de rus a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on va publicar una Introducció a la gramàtica russa (1997) i un manual de Traducció del rus (2000). El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons, de qui també acostà Caminant pel món (1969).[4] De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics (1990). Amb Miquel Desclot preparà una antologia de Poesia russa (1983) i després ha traslladat dos llibres de Puixkin, Mozart i Salieri i altres obres (2001) i El genet de bronze (2004). El 2012 rebé el Premi Crítica Serra d'Or de traducció per la traducció i edició al català d’Armènia en prosa i en vers, d'Óssip Mandelstam.[5]
Obres[modifica]
Divulgació[modifica]
- Introducció a la gramàtica russa (1997)
- Traducció del rus (2000)
Traduccions[6][modifica]
- Gorki, Maksim. Els baixos fons. Barcelona: Edicions 62, 1968. [Amb Jordi Bordas]
- Gorki, Maksim. Caminant pel món. Barcelona: Edicions 62, 1969.
- Poesia russa. Antologia. Barcelona: Edicions 62, 1983. [Amb Miquel Desclot]
- Tolstoi, Lev N. Qui ha d’ensenyar a qui (i altres articles pedagògics). Vic: Eumo, 1990.
- Puixkin, A. S. Mozart i Salieri i altres obres. Barcelona: Proa, 2002.
- Puixkin, A. S. El genet de bronze. Un relat de Petersburg. Barcelona: PPU, 2004.
- Ritkheu, Iuri. El darrer xaman txuktxi. Lleida: Pagès, 2007.
- Mandelxtam, Óssip. Poemes. Barcelona: Quaderns Crema, 2009.
Referències[modifica]
- ↑ «Helena Vidal i Fernández». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hoy, Rusia; Rebón, Marta. «Helena Vidal, voz de la literatura rusa en catalán y español» (en castellà), 16-11-2011. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Biografia Helena Vidal | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Bacardí, Montserrat; Godayol, Pilar. Les traductores i la tradició. Punctum, 2013, p. 46. ISBN 978-84-940694-7-5.
- ↑ ub. «Universitat de Barcelona - Helena Vidal, Premi Crítica Serra d’Or de traducció 2012: «He travessat el sentiment d’impotència i he anat trobant una manera de recrear allò que al principi em semblava intraduïble»», 08-10-2009. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Vidal i Fernández, Helena». Visat.cat. [Consulta: 15 abril 2020].