Història del telèfon mòbil
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
La telefonia mòbil fa servir ones de ràdio per poder executar les operacions des del mòbil a la base, ja sigui cridar, enviar un missatge de text, etc., I això és producte del que va succeir fa algunes dècades.
La comunicació sense fil té les seves arrels en la invenció de la ràdio per Nikola Tesla la dècada del 1880, encara que formalment presentat el 1894 per un jove italià anomenat Guglielmo Marconi.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El telèfon mòbil es remunta als inicis de la Segona Guerra Mundial, on ja es veia que era necessària la comunicació a distància, és per això que la companyia Motorola va crear un equip anomenat Handie Talkie H12-16, que és un equip que permet el contacte amb les tropes via ones de ràdio, tot i que la banda de freqüència en aquells temps no superava els 60 MHz.
Aquest va ser l'inici d'una de les tecnologies que més avanços té, encara que es continua en la recerca de novetats i millores.
Entre aquest període i 1985 es van començar a perfeccionar i adaptar les característiques d'aquest nou sistema revolucionari ja que permetia comunicar-se a distància.
Va ser així que en la dècada del 1980 es va arribar a crear un equip que ocupava recursos similars a un Handie Talkie però que anava destinat a persones que en general eren grans empresaris i havien d'estar comunicats, és aquí on es crea el telèfon mòbil i marca una fita en la història dels components sense fil ja que amb aquest equip pot parlar "avui" a qualsevol hora i a qualsevol lloc.
Amb el temps, la telefonia mòbil es va anar fent més accessible al públic, fins al punt que qualsevol persona normal, fins i tot un nen, pogués adquirir un terminal mòbil.
Els inicis (0G): Els pioners [modifica]
Els primers sistemes de telefonia mòbil civil comencen a desenvolupar-se a partir de finals dels anys 40 als Estats Units. Eren sistemes de ràdio analògics que utilitzaven en el primer moment modulació en amplitud (AM) i posteriorment modulació en freqüència (FM). Es va popularitzar l'ús de sistemes FM gràcies a la seva superior qualitat d'àudio i resistència a les interferències. El servei es donava en les bandes de HF i VHF.
Els primers equips eren enormes i pesats, per la qual cosa estaven destinats gairebé exclusivament al seu ús a bord de vehicles. Generalment l'equip de ràdio estava al maleter i es passava un cable amb el telèfon fins al quadre de comandament del cotxe.
Una de les companyies pioneres que es van dedicar a l'explotació d'aquest servei va ser l'americana Bell. El seu servei mòbil va ser anomenat System Service.
No era un servei popular perquè era extremadament car, però va estar operant (amb actualitzacions tecnològiques, és clar) des de 1946 fins 1985.
Primera generació (1G): Maduració de la idea [modifica]
El 1981 el fabricant Ericsson llança el sistema NMT 450 (Nordic Mobile Telephony 450 MHz). Aquest sistema seguia utilitzant canals de ràdio analògics (freqüències entorn de 450 MHz) amb modulació en freqüència (FM). Era el primer sistema del món de telefonia mòbil tal com s'entén avui en dia.
Els equips 1G poden semblar alguna cosa aparatosos per als estàndards actuals però van ser un gran avanç per a la seva època, ja que podien ser traslladats i utilitzats per una única persona.
el 1986, Ericsson va modernitzar el sistema, portant-fins al nivell NMT 900. Aquesta nova versió funcionava pràcticament igual que l'anterior però a freqüències superiors (de l'ordre de 900 MHz). Això va possibilitar donar servei a un major nombre d'usuaris i avançar en la portabilitat dels terminals.
A més del sistema NMT, als 80 es van desenvolupar altres sistemes de telefonia mòbil com ara: AMPS (Advanced Mobile Phone System) als Estats. Units. i TACS (Total Access Comunication System).
El sistema TACS es va utilitzar a Espanya amb el nom comercial de MoviLine. Va estar en servei fins a la seva extinció el 2003.
Segona generació (2G): Popularització [modifica]
A la dècada de 1990 neix la segona generació, que utilitza sistemes com GSM, IS-136, iDEN i IS-95. Les freqüències utilitzades a Europa van ser de 900 i 1800 MHz
El desenvolupament d'aquesta generació té com a pedra angular la digitalització de les comunicacions. Les comunicacions digitals ofereixen una millor qualitat de veu que les analògiques, a més s'augmenta el nivell de seguretat i se simplifica la fabricació del Terminal (amb la reducció de costos que això comporta). En aquesta època neixen diversos estàndards de comunicacions mòbils: D-AMPS (EUA.), PDC (Japó), cdmaOne (EUA. I Àsia) i GSM.
Moltes operadores telefòniques mòbils implementar Accés múltiple per divisió de temps (TDMA) i Accés múltiple per divisió de codi (CDMA) sobre les xarxes Amps existents convertint així en xarxes D-AMPS. Això va portar com a avantatge per a aquestes empreses poder aconseguir una migració de senyal analògic a senyal digital sense haver de canviar elements com antenes, torres, cablejat, etc. Fins i tot, aquesta informació digital es transmetia sobre aquests canals (i per tant, freqüències de ràdio) ja existents i en ús per la xarxa analògica. La gran diferència és que amb la tecnologia digital es va fer possible fer multiplexión, tal que en un canal abans destinat a transmetre una sola conversa al mateix temps es va fer possible transmetre diverses converses de manera simultània, incrementant així la capacitat operativa i el nombre d'usuaris que podien fer ús de la xarxa en una mateixa cel en un moment donat.
L'estàndard que ha universalitzat la telefonia mòbil ha estat el arxiconegut GSM: Global System for Mobile communications o Groupe Spécial Mobile. Es tracta d'un estàndard europeu nascut dels següents principis:
- Bona qualitat de veu (gràcies al processat digital).
- Itinerància.
- Desig de implantació internacional.
- Terminals realment portàtils (de reduït pes i grandària) a un preu assequible.
- Compatibilitat amb la XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats).
- Instauració d'un mercat competitiu amb multitud d'operadors i fabricants.
Realment, GSM ha complert amb tots els seus objectius però al cap d'un temps va començar a acostar-se a l'obsolescència perquè només oferia un servei de veu o dades a baixa velocitat (9.6 Kbps) i el mercat començava a requerir serveis multimèdia que feien necessari un augment de la capacitat de transferència de dades del sistema. És en aquest moment quan es comença a gestar la idea de 3G, però com la tecnologia CDMA no estava prou madura en aquell moment es va optar per fer un pas intermedi: 2.5G.
Generació de transició (2.5G) [modifica]
Atès que la tecnologia de 2G va ser incrementada a 2.5G, en la qual s'inclouen nous serveis com EMS i MMS:
- EMS és el servei de missatgeria millorat, permet la inclusió de melodies i icones dins del missatge basant-se en els sms, un EMS equival a 3 o 4 sms.
- MMS (Sistema de Missatgeria Multimèdia) Aquest tipus de missatges s'envien mitjançant GPRS i permet la inserció d'imatges, sons, vídeos i text. Un MMS s'envia en forma de diapositiva, en la qual cada plantilla solament pot contenir un fitxer de cada tipus acceptat, és a dir, només pot contenir una imatge, un so i un text en cada plantilla, si es desitja afegir més d'aquests hauria que afegir una altra plantilla. Cal esmentar que no és possible enviar un vídeo de més de 15 segons de durada.
Per poder prestar aquests nous serveis es va fer necessària una major velocitat de transferència de dades, que es va fer realitat amb les tecnologies GPRS i EDGE.
- GPRS (General Packet Radio Service) permet velocitats de dades des 56Kbps fins a 114 Kbps
- EDGE (Enhanced Data rates for GSM Evolution) permet velocitats de dades fins a 384 Kbps
Tercera generació (3G): El moment actual [modifica]
3G neix de la necessitat d'augmentar la capacitat de transmissió de dades per poder oferir serveis com la connexió a Internet des del mòbil, la videoconferència, la televisió i la descàrrega d'fitxers. En aquest moment el desenvolupament tecnològic ja possibilita un sistema totalment nou: UMTS (Universal Mobile Telecommunications System).
UMTS utilitza la tecnologia CDMA, la qual cosa li fa aconseguir velocitats realment elevades (de 144 Kbps fins a 7.2 Mbps, segons les condicions del terreny).
UMTS ha estat un èxit total en el camp tecnològic però no ha triomfat excessivament en l'aspecte comercial. S'esperava que fos una bomba de vendes com GSM però realment no ha resultat ser així ja que, segons sembla, la majoria d'usuaris té bastant amb la transmissió de veu i la transferència de dades per GPRS i EDGE.
Quarta Generació (4G): El futur [modifica]
La generació 4, o 4G serà l'evolució tecnològica que oferirà a l'usuari de telefonia mòbil un major ample de banda que permetrà, entre moltes altres coses, la recepció de televisió en Alta Definició.
Avui dia no hi ha cap sistema d'aquest nivell que estigui clarament definit, però a tall d'exemple podem fer una ullada als sistemes LTE (Long Term Evolution).
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telefonia mòbil |
Referències [modifica]
- Farley, Tom. «The 50 Biggest Changes In The Last 50 Years». American heritage of invention & technology, 3, pp. 8-19, 2007. ISSN 8756-7296.
- Cortés, Àngel. «30 anys del primer mòbil». Noticiasdot.com, 2003. [Consulta: 2008].
