Història registrada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lineal A gravada en taules trobades a Akrotiri, Santorini.

La història registrada (de vegades anomenada història enregistrada) és una part de la història humana que s'ha escrit o s'ha enregistrat per l'ús de llenguatge. S'inicia en el quart mil·lenni aC, amb la invenció d'escriptura. El període abans d'això es coneix com prehistòria.

La història registrada comença amb els relats del món antic pels propis historiadors d'antiguitat. Encara que és important tenir en compte el prejudici de cada autor antic, els seus relats són la base per a la nostra comprensió del passat antic. Les primeres cronologies es remunten a la Mesopotàmia i l'Antic Egipte, encara que cap escriptor històric en aquestes primeres civilitzacions es coneix pel nom. Alguns dels historiadors antics més notables inclouen: Heròdot, Tucídides, Polibi, Manethó (historiografia grega), Zuo Qiuming, Sima Qian (historiografia xinesa), Titus Livi, Sal·lusti, Plutarc, Tàcit, Suetoni (historiografia romana).

En les societats premodernes, la poesia èpica, mitografia, llegendes recollides i textos religiosos van ser tractats sovint com fonts d'informació històrica, i així un pot veure referències a escriptors com Homer, Vyasa, Valmiki i obres com el llibre bíblic d'Èxode com fonts històriques; però, els autors d'aquests textos no estaven preocupats per determinar el que va succeir en el passat, però en canvi, s'ocupaven de crear una narrativa cultural basada en, o complementar a, la història, de manera que el seu testimoni ha de ser utilitzat amb precaució.

Fonts primàries són proves de la història, escrites de primera mà en el moment de l'esdeveniment per algú que estava present. S'han descrit com aquelles fonts més properes a l'origen de la informació o idea en estudi.[1] D'aquestes tipus de fonts s'ha dit que donen als investigadors la «informació directa, sense mediacions, sobre l'objecte d'estudi».[2] Fonts secundàries són relats escrites de la història basades en l'evidència de fonts primàries. Aquestes són fonts que, en general, són informes, obres, o investigacions que analitzen, assimilen, avaluen, interpreten i/o sintetitzen fonts primàries. Fonts terciàries són compilacions basades en fonts primàries i secundàries.[1] Aquestes són fonts que, de mitjana, no es troben en aquests dos nivells.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Primary, Secondary and Tertiary Sources» (en anglès). [Consulta: 07-10-2010].
  2. Dalton, Margaret Steig; Charnigo, Laurie. «Historians and Their Information Sources» (PDF) (en anglès) p. 400–25, a 416 n.3, Setembre 2004., citant el «U.S. Dept. of Labor», «Bureau of Labor Statistics» (2003), Occupational Outlook Handbook; Lorenz, C. «History: Theories and Methods». A: Neil J. Bates. International Encyclopedia of Social and Behavior Sciences. Amsterdam: Elsevier, 2001, p. 6871. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]