Illa d'Axel Heiberg
De Viquipèdia
L'illa d'Axel Heiberg (en anglès Axel Heiberg Island) és la setena illa més gran del Canadà. Forma part de les illes de la Reina Elisabet i, més concretament, de les illes Sverdrup. Pertany al territori de Nunavut, entre les coordenades geogràfiques 78° i 81° N i 85° i 97° O, a l'oest de l'illa d'Ellesmere.
És una illa retallada per grans fiords, amb una superfície total de 43.178 km². El punt més alt és l'Outlook Peak, de 2.211 m d'altitud. El gel i les glaceres cobreixen 14.733 km² de l'àrea total.
L'illa fou descoberta per Otto Sverdrup el 1900, que la va batejar amb el nom d'Axel Heiberg, el director de la companyia cervesera noruega Ringnes, empresa que va finançar l'expedició. L'exploració científica de l'illa va començar a la dècada del 1950. Actualment està deshabitada, excepte una petita estació científica que funciona només durant certes èpoques de l'any. Això no obstant, encara s'hi conserven restes de poblats inuits. El 1985, a l'illa es va descobrir un bosc petrificat de l'eocè.
