Indra Sistemas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Indra (empresa))
Infotaula d'organitzacióIndra Sistemas
(es) Indra Sistemas, S.A. Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
EpònimIndra Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusempresa
empresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
IndústriaIT service management (en) Tradueix i consultoria tecnològica Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaempresa cotitzada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1993
Activitat
Borsa de cotització(OTC ISMAY) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMarc Murtra i Millar (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats47.000 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webindracompany.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: indracompany Twitter (X): indracompany Instagram: indracompany LinkedIn: indra Youtube: UCU4hJWWBils_53MEkxMHSjw Modifica el valor a Wikidata

Indra Sistemas S.A. és una empresa multinacional espanyola del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació. Actua com a consultora per desenvolupar i implementar solucions tecnològiques.[1] Va ser fundada el 1993.[2] És una empresa important a nivell estatal i europeu.[3] El nom prové del déu indi Indra.[4]

Entre els seus clients hi ha exèrcits de l'OTAN i Iberoamèrica.[3] També ha aportat solucions tecnològiques als àmbits del transport, la indústria, l'administració pública, la sanitat, serveis financers, seguretat, defensa i telecomunicacions.[1]

Història[modifica]

La primera empresa precedent al grup empresarial que és Indra Sistemas fou Experiencias Industriales, creada el 1921 a Aranjuez (Madrid). El 1992 es fusionà Ceselsa i el grup Inisel, el que va conduir el 1993 a la creació del grup Indra. El volum de negoci amb el que començà fou de 360 milions d'euros i tenia 4000 treballadors. Entre el 1992 creà el projecte d'informació i comunicació per als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.

Entre 1993 i 1995 creà per al Banc d'Espanya el Sistema Nacional de Compensació Electrònica, el sistema de recompte de vots per al Ministeri d'Interior d'Espanya, sistemes de venda automàtica de bitllets per a la Direcció General de Tràfic i el Centre de Control i Monitoratge de satèl·lits d'Hispasat. El 23 de març de 1999 es convertí en una empresa íntegrament privada i cotitzà a la Borsa. Va formar part en poc temps de l'IBEX 35.[5]

Entre el 1995 i 2003 va ser un dels principals contractats del Ministeri de Defensa d'Espanya en quantitat de contractes i import econòmic. Al mateix temps que eixe període fou "sotmès a auditoria de costos i preus per part del Grupo de Evaluación de Costes (GEC).[3]

El 2003 va publicar el Pla Director de Responsabilitat Corporativa per uniformitzar les actuacions de l'empresa.[6] Entre 2000 i 2006 creix i s'expandeix: el 2001 adquirí l'empresa Europraxis i el 2002 canvia la seu a Arroyo de la Vega, Alcobendas (Madrid), i publica el seu codi de conducta professional. El 2007 adquireix Azertia i Soluziona, el que va augmentar la plantilla d'unes 20.000 persones. Va tindre una presència internacional important i va arribar a cotitzar a l'índex de sostenibilitat Dow Jones a l'àmbit de servicis d'Internet i Tecnologies de la Informació. Eixe any es crea Indra BMB, dedicada al sector financer.

Durant la crisi es va ressentir una mica.[5]

Entre 2011 i 2013 va finançar il·legalment al Partit Popular de Madrid a qui va entregar uns 600.000 euros. A canvi es beneficià amb licitacions inflades, segons va concloure la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil el setembre de 2017.[7]

Segons un informe del 2015 d'Intermon Oxfam, Indra era l'única empresa de l'IBEX-35 que no tenia diners a paradisos fiscals el 2013.[6] El 2014 el capital social subscrit i desembossat era de 32.826.507,80 € dividit en 164.132.539 accions.[8] El 2015 operava a 125 països.[5]

Després de les eleccions del 21-D de 2017 el Govern d'Espanya va haver de triar entre Indra i Scytl per al recompte de vots.[9]

Internacionalització[modifica]

  • La primera filial a l'exterior fou a Buenos Aires, el 1994.[10] Eixe mateix any es convertí "en el primer proveïdor no nord-americà de la US Navy de sistemes automàtics de manteniment i simulació".
  • El 1995, a les Filipines.
  • El 1997 opera al Con Sud i crea una segona filial a Argentina. També operen a la Xina.
  • El 1998 creà un filial a Portugal.
  • El 1999 creen a Múnic el Eurofighter Simulation Systems.
  • El 2000 "desenvolupen el sistema per a l'emissió de passaports i visats d'alta seguretat per als consolats portugueses en més de 100 països".
  • El 2002 treballen en sistemes de recompte electorals d'Espanya, Noruega, Regne Unit i Argentina. També obrin una filial a Brasil.
  • El 2003 creen el sistema de venda de tiquets per al metro de Santiago de Xile. Desenvolupen parts del sistema de navegació Galileo (GNSS).
  • El 2004 s'adhereix al Pacte Mundial de les Nacions Unides. També assessoren a Telefònica a Llatinoamèrica.
  • El 2007 creà una filial a Bahrain.
  • El 2008 desenvolupen tecnologia per a l'Espai Únic Europeu.
  • El 2009 "automatitzà les hidroelèctriques del Marroc i la gestió de la xarxa d'aeroports". La Marina dels EUA contractà per a modernitzar els entrenadors de vol.[11] A Tailàndia li adjudicaren a Aerothai per als sistemes de vigilància als aeroports de Suratthani, Ubon Ratchathani i Phuket.[12]
  • El 2010 gestiona la majoria del tràfic aeri.
  • El 2011 desenvoluparen el sistema de gestió ferroviària anomenat Davinci.
  • El 2012 col·labora en l'ampliació del canal de Panamà.
  • El 2013 es converteix en l'empresa de tecnologia més important de Brasil. També proveïdor de Zurich a nivell internacional.
  • El 2014 desenvolupen la plataforma Atenea per a Smart cities.[13]
  • El 2017 participà en la construcció del prototip d'accelerador de partícules LIPAC (localitzat al Japó).[14]

Presidents[modifica]

Estructura d'accionistes[modifica]

Segons la informació oficial, l'any 2020 l'estructura d'accionistes de l'empresa era la següent:[20]

Societat Accions
Capital flotant 48,5% 48.5
 
Espanya Sociedad Estatal de Participaciones Industriales S.A. 18,7% 18.7
 
Espanya Corporación Financiera Alba 10,5% 10.5
 
Estats Units d'Amèrica Fidelity Investments 9,8% 9.8
 
Estats Units d'Amèrica State Street Corporation 3,2% 3.2
 
Noruega Norges Bank 3,2% 3.2
 
Estats Units d'Amèrica T. Rowe Price 3,1% 3.1
 
Espanya Santander Asset Management 3,0% 3
 

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Álvarez Cuiñas, 2015, p. 39.
  2. ↑ Aguado Romero, López Hernández i Vera Ríos, 2013, p. 407.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Aguado Romero, López Hernández i Vera Ríos, 2013, p. 404.
  4. ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 40.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Álvarez Cuiñas, 2015, p. 42.
  6. ↑ 6,0 6,1 Álvarez Cuiñas, 2015, p. 44.
  7. ↑ 7,0 7,1 Olmo, José Maria; Ruiz Ballesteros, Roberto; Parera, Beatriz «La UCO concluye que Indra desvió 600.000 euros públicos al PP con empresas pantalla». El Confidencial, 19-09-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
  8. ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 46.
  9. ↑ Marco, Agustín «Interior elegirá por vía de urgencia entre Indra y Scytl para contar los votos del 21-D». El Confidencial, 10-11-2017 [Consulta: 11 novembre 2017].
  10. ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 49.
  11. ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 50.
  12. ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 50-51.
  13. ↑ Álvarez Cuiñas, 2015, p. 51.
  14. ↑ «Indra participa en el avançat accelerador de partículas de Japón». Fundación Consejo España Japón, 02-10-2017 [Consulta: 31 desembre 2017]. Arxivat 31 de desembre 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-12-31. [Consulta: 31 desembre 2017].
  15. ↑ Vélez, Antonio M. «Javier Monzón, un ejecutivo al frente de Prisa con buenas conexiones con el poder» (en castellà). ElDiario.es, 18-12-2018. [Consulta: 8 novembre 2021].
  16. ↑ Segovia, Carlos «Los últimos días de Javier Monzón». El Mundo, 30-01-2015 [Consulta: 13 novembre 2017].
  17. ↑ EFE «Abril-Martorell, nuevo presidente de Indra en sustitución de Monzón». El Confidencial, 29-01-2015 [Consulta: 25 febrer 2021].
  18. ↑ «Abril-Martorell, elegido nuevo presidente de Indra» (en castellà). ElPaís.com, 29-01-2015. [Consulta: 8 novembre 2021].
  19. ↑ «Marc Murtra, nombrado presidente de Indra pero sin poderes ejecutivos» (en castellà), 27-05-2021. [Consulta: 9 novembre 2021].
  20. ↑ «Actual Shareholders structure». Indra. [Consulta: 25 febrer 2021].

Bibliografia[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Indra_Sistemas&oldid=32577530»