Isomertieïta
 Isomertieïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pd11Sb₂As₂ |
| Epònim | pseudomertieïta i sistema cristal·lí cúbic |
| Localitat tipus | Itabira, Iron Quadrangle, Minas Gerais, Brasil |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.AC.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.AC.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/A.05 |
| Dana | 2.16.2.1 |
| Heys | 3.12.37 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 12,283Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
| Color | groc pàl·lid a la llum reflectida |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 10,33 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Impureses comunes | Au, Cu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1973-057 |
| Any d'aprovació | 1974 |
| Símbol | Ism |
| Referències | [1] |
La isomertieïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al grup de la isomertieïta.[2] Rep el seu nom de la seva relació estructural i composicional amb la mertieïta-I. També es coneix amb el nom de "guanglinita".[3]
Característiques[modifica]
La isomertieïta és un sulfur de pal·ladi, arsènic i antimoni, de fórmula química Pd11Sb₂As₂. Sol contenir impureses de coure i/o d'or. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans, de fins a 0,8 mil·límetres, els quals rarament mostren els contorns dels cristalls.[4] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. És dimorf de la mertieïta-I.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la isomertieïta pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, mertieïta-I, miessiïta, palarstanur, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.
La "fengluanita" és una varietat d'isomertieïta rica en antimoni, amb fórmula Pd₃(As,Sb), la qual se n'ha trobat a la mina Sandsloot (Limpopo, Sud-àfrica) i a diverses localitats de la província de Hebei, a la Xina.[5]
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1974 a Itabira (Minas Gerais, Brasil), en concentracions de metalls pesants en dipòsits precambrians de metalls preciosos amb ferro, associada a arsenopal·ladinita, atheneïta, pal·ladseïta, hematites i or natiu.
Grup de la isomertieïta[modifica]
El grup de la isomertieïta està format per dues espècies minerals: la isomertieïta, la qual dona nom al grup, i la miessiïta.[2]
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Isomertieïta | Pd11Sb₂As₂ |
| Miessiïta | Pd11Te₂Se₂ |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isomertieïta |
- ↑ «Isomertieite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Isomertieite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Guanglinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Isomertieite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ «Fengluanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2016].