Jan Evangelista Purkyně

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jan Evangelista Purkyně
Jan Evangelista Purkyne, el 1856
Jan Evangelista Purkyne, el 1856
Naixement 17 de desembre de 1787
Libochovice (Bohèmia, Monarquia dels Habsburg)
Mort 28 de juliol de 1869 (als 81 anys)
Praga (Imperi Austrohongarès)
Ciutadania Austríac
Nacionalitat Txec
Camp Anatomia i fisiologia
Institucions Universitat de Breslau
Alma mater Universitat Carolina de Praga

Jan Evangelista Purkyně, també conegut internacionalment com a Purkinje, (Libochovice, Bohèmia, 17[1]/18 de desembre[2] del 1787Praga, 28 de juliol del 1869) fou un anatomista i fisiòleg txec.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El 1819 es graduà a la Universitat Carolina de Praga en medicina.[3] El 1923 va ser nomenat professor de fisiologia i patologia a la Universitat de Breslau.[3] Creà el primer Departament de Fisiologia a la Universitat de Breslau a Prússia el 1839[4] i el primer laboratori oficial de fisiologia el 1842.[5]

Va descriure els efectes de càmfora, opi, belladona i trementina en humans el 1829,[6] va descobrir les glàndules sudorípores el 1833[7] i publicà una tesi que reconeixia nou grups de configuracions principals d'empremtes dactilars el 1823.[8]

És conegut pel seu descobriment de 1837 de les cèl·lules de Purkyně, grans neurones amb moltes ramificacions de dendrites trobades al cerebel.[9] També se'l coneix pel seu descobriment el 1839 de les fibres de Purkyně, el teixit fibrós que condueix els impulsos elèctrics del nòdul auriculoventricular a totes parts dels ventricles del cor.[10][11] Un altre descobriment inclou les imatges de Purkyně, reflex d'objectes de les estructures de l'ull.[12] També va introduir els termes de plasma sanguini i de protoplasma.[13][6]

El 1850 tornà a la Universitat Carolina de Praga, on descobrí l'efecte Purkyně, en el qual quan la intensitat de la llum disminueix, els objectes vermells semblen perdre intensitat més ràpidament que els objectes blaus amb la mateixa brillantor.[14]

Publicà dos volums que traduïts literalment s'anomenen Observacions i experiments investigant la fisiologia dels sentits i Nou informe subjectiu sobre la visió,[14] que contribuí al sorgiment de la ciència de la psicologia experimental.[15]

Purkyně fou el primer a utilitzar un micròtom per a realitzar prims talls de teixits per l'observació microscòpica i fou dels primers a utilitzar una versió millorada del microscopi compost.[16] Purkyně també va construir la seva pròpia versió de l'estroboscopi, que anomenà forolyt.[17]

Va ser enterrat al Cementiri Nacional Txec a Vyšehrad, Praga.[18]

Llegat[modifica | modifica el codi]

La Universitat Masaryk, de Brno, va dur el seu nom entre 1960 i 1990, de la mateixa manera que l'acadèmia militar mèdica de Hradec Králové, entre 1994 i 2004. Actualment una universitat d'Ústí nad Labem porta el seu nom.

El cràter lunar Purkyně va ser anomenat així en honor seu, així com l'asteroide 3701 Purkyně.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jan Evangelista Purkinje» (en anglès). Encyclopædia Britannica.
  2. Czechoslovak Life. Orbis, 1987, p. 45. 
  3. 3,0 3,1 Wade, Nicholas J. A natural history of vision (en anglès). Cambridge, Massachusetts: MIT Press, 1999, p. 158. ISBN 0262731290. 
  4. Coleman, William L.; Holmes, Frederic Lawrence. «Prussian Pedagogy: Purkyně at Breslau, 1823-1839». A: The Investigative Enterprise: Experimental Physiology in Nineteenth-century Medicine (en anglès). University of California Press, 1988, p. 15. ISBN 0520060482. 
  5. Bhattacharyya, 2011, p. 180.
  6. 6,0 6,1 Turkington; Harris, 2009, p. 308.
  7. International Review of Cytology, 87. (en anglès). Burlington: Elsevier, 1984, p. 254. ISBN 0080586244. 
  8. Cummins, Harold; Kennedy, Rebecca Wright. «Purkinje's observations (1823) on finger prints and other skin features» (en anglès). The Journal of Criminal Law and Criminology, vol. 31, 3, 1940, pp. 343 – 356. JSTOR: 1137436.
  9. Watson, Charles; Paxinos, George; Puelles, Luis. The mouse nervous system (en anglès). Amsterdam: Academic Press, 2011, p. 366. ISBN 0123694973. 
  10. Bodmer, Rolf (ed.). Cardiovascular Development: Advances in Developmental Biology (en anglès). Elsevier, 2008, pp. 204 – 205. ISBN 0444530142. 
  11. Human Biology (en anglès). Sudbury, MA: Jones & Bartlett Learning, p. 123. ISBN 0763783455. 
  12. Katz, Milton. Introduction to geometrical optics (en anglès). World Scientific, 1994, p. 164. ISBN 9812382240. 
  13. Goswami, Anuradha; Pal, Sujit. Rudiments of Biology (en anglès). Academic Publishers, novembre de 2006, p. 3. ISBN 81-89781-13-8. 
  14. 14,0 14,1 Bhattacharyya, 2011, p. 179.
  15. DDAA. Neurological Eponyms. Oxford University Press, 2000, p. 38. ISBN 0198030592. 
  16. «Neuropathological Basis of Alsheimer's Disease and Alzheimer's Disease Diagnosis». A: Alzheimer's Disease: Modernizing Concept, Biological Diagnosis and Therapy (en anglès). Basel: Karger, 2012, p. 50. ISBN 3805598025. 
  17. Sight and Sound. Volum 15 (en anglès). British Film Institute, 1946, p. 132. 
  18. «Jan Evangelista Purkinje» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29/1/2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bhattacharyya, Kalyan B. Eminent Neuroscientists Their Lives and Works (en anglès). Academic Publishers, 2011. ISBN 9380599285. 
  • Turkington, Carol; Harris, Joseph. The Encyclopedia of the Brain and Brain Disorders (en anglès). Nova York: Infobase Publishing, 2009. ISBN 1438127030. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Evangelista Purkyně Modifica l'enllaç a Wikidata