Jan Evangelista Purkyně

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jan Evangelista Purkyně

Jan Evangelista Purkyně (també escrit Johannes Evangelista Purkyne) (Libochovice, Bohèmia, 17 de desembre del 1787 - Praga, 28 de juliol del 1869) fou un anatomista, fisiòleg botànic txec.

El 1819 es graduà a la Universitat de Praga amb un títol en medicina, on exercí després com a professor de fisiologia després de finalitzar la seva tesi doctoral.

Treballant en aquesta universitat, descobrí l'efecte Purkyně, en el qual quan la intensitat de la llum disminueix, els objectes vermells semblen perdre intensitat més ràpidament que els objectes blaus amb la mateixa brillantor.

Publicà dos volums Observacions i experiments investigant la fisiologia dels sentits i Nou informe subjectiu sobre la visió, que contribuí al sorgiment de la ciència de la psicologia experimental.

Creà el primer Departament de Fisiologia a la Universitatde Breslau a Prússia el 1839 i el primer laboratori oficial de fisiologia el 1842.

És més conegut pel seu descobriment de 1837 de les cèl·lules de Purkyně, grans neurones amb moltes ramificacions de dendrites trobades al cerebel.

També se'l coneix pel seu descobriment el 1839 de les fibres de Purkyně, el teixit fibrós que condueix els impulsos elèctrics del nòdul auriculoventricular a totes parts dels ventrículs del cor. Uns altres descobriments inclouen les imatges de Purkyně, reflexe d'objectes de les estructures de l'ull i l'efecte Purkyně. També va introduir els termes de plasma sanguini i de protoplasma.

Purkyně fou el primer en utilitzar un micròtom per a realitzar prims talls de teixits per l'observació microscòpica i fou dels primers en utilitzar una versió millorada del microscopi compost.

Va descriure els efectes de càmfora, opi, belladona i trementina en humans el 1829, va descobrir les glàndules sudorípores el 1833 i publicà una tesi que reconeixia nou grups de configuracions principals d'empremtes dactilars el 1823.

Purkyně també va reconèixer la importància del treball d'Eadweard Muybridge i va construir-la seva pròpia versió del zoòtrep que anomenà "forolyt".

Va ser enterrat al "Cementiri Nacional Txec" a Vyšehrad, Praga.

Eines personals
Espais de noms

Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües