Jan Steen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jan Steen

Autoretrat de Jan Steen, 1670
Naixement Jan Havicksz. Steen
1625 o 1626
Leiden
Mort febrer 1679
Leiden
Art Pintura
Moviment Barroc
Obres destacades Fira de Poble
L'Advocat de Poble
Influenciat per Nicolaus Knüpfer,
Adriaen van Ostade,
Dirck Hals (?)
Influí Thadeus Steen,
Cornelis Steen


Jan Havicksz. Steen (Leiden 1625 o 1626[1] - enterrat a Leiden, el 3 de febrer de 1679) fou un pintor barroc neerlandès (Províncies Unides) de l'Edat d'Or Holandesa. Figura entre els pintors de gènere neerlandès més importants de la seva època. Va pintar alguns centenars de quadres, de qualitats desiguals, però caracteritzats, sobretot, pel coneixement del cor humà, l'humor, i una utilització exuberant del color. Representa freqüentment valors morals en escenes quotidianes, recorrent a imatges plenes de simbologia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jan Steen va néixer a Leiden on els seus pares, Havick Steen, venedor de grans i cerveser, i Elisabeth Capiteyn, explotaven una taverna des de feia algunes generacions.[2] Catòlics rics, s'havien casat el 1625 davant els regidors i, segons sembla, algun temps després ho varen fer en una schuilkerk. Jan va ser el gran de vuit nens.

El 1639, Jan Steen probablement va assistir a l'escola llatina de Leiden,[3] com Rembrandt (1606-1669), el seu il·lustre contemporani. Va marxar llavors a fer el seu aprenentatge a Utrecht, amb Nicolaus Knüpfer (1603-1660), un pintor alemany de quadres històrics i figuratius, del qual la influència és visible en les composicions i l'ús dels colors de Steen. Una altra de les seves fonts d'inspiració serà Adriaen van Ostade (1610-1685), pintor de la vida camperola que va viure a Haarlem i posteriorment també va estar amb Dirck Hals.[4]


El 1646, Jan Steen es va inscriure a la Universitat de Leiden,[5] i dos anys més tard, el març de 1648, es va inscriure al recentment creat Gremi de Sant Lluc de Leiden i va col·laborar amb Gabriel Metsu.[1]

Autoretrat tocant el llaüt
Pagesos davant un hostal

El 1649, a La Haia, va entrar al servei del pintor paisatgista Jan van Goyen (1596-1656) i es va casar amb la seva filla Margriet (Grietje), el 3 d'octubre del mateix any. La parella, que tindrà almenys cinc nens.[6] Viu llavors amb Van Goyen sobre la Bierkade. La col·laboració entre els dos pintors durarà cinc anys.

El 1654, Steen es fa membre de la schutterij local, una mena de milícia composta de voluntaris que van existir als Països Baixos a l'Edat Mitjana i fins al començament de l'època moderna i que tenia per objecte protegir les ciutats. Entre 1654 i 1657, el seu pare li va cedir l'explotació de la taverna De Slange («La Serp»), a Delft,[1] tot anant regularment a Leiden. Hauria tingut una altra cerveseria, De Roscam («l'Estova»), amb poc èxit.[7] La terrible explosió del polvorí de Delft, que va devastar una gran part de la ciutat, va posar un fre a l'economia local.

De 1656/1657 a 1660, va viure en una petita casa a Warmond, no lluny de Leiden, moment en què deixà d'ocupar-se del De Slange. El 1660, es va instal·lar a Haarlem, on es va inscriure al gremi de Sant Lluc l'any següent. És allà que coneixerà el seu període més productiu.[1]

L'any 1669 va morir la seva dona i el 1670 mor el seu pare. Des d'aquell mateix any va tornar a viure a Leiden en una casa heretada dels seus pares on continuà fins a la seva mort.[4] Durant aquest període, és sovint acompanyat per Frans van Mieris. El 1671, és escollit una primera vegada per dirigir el gremi dels artistes, una funció que havia d'exercir de nou tres anys més tard. Obté l'autorització d'explotar una altra taverna, De Vrede («La Pau») i, cap a 1673, es casa de nou amb la vídua d'un llibreter, Maria Van Egmont, amb la qual tindrà els seus sisè i setè fill.[3]

Jan Steen va morir el 3 de febrer de 1679,[1] als 54 anys d'edat. El seu cos va ser inhumat en un panteó de família de la Pieterskerk («església Sant Pere») a Leiden. La seva filla Catherina es va casar amb el pintor de soldats d'infanteria de marina Jan Porcellis.


El Món a l'inrevés

Obra[modifica | modifica el codi]

L'estil de Jan Steen pertany al barroc. Va ser un pintor prolífic que va realitzar prop de vuit-centes pintures de les quals es conserven menys de la meitat.

La vida quotidiana constitueix l'assumpte de predilecció de Jan Steen. Un bon nombre de quadres són plens d'animació, fins i tot caòtics i recarregats, fins al punt que aquest gènere d'escenes ha donat a llum una expressió correntment utilitzada en neerlandès: «een huishouden van Jan Steen», és a dir «una casa Jan Steen».[8] Les seves pintures contenen subtils indicis i nombrosos símbols que deixen entendre que Jan Steen no volia tant convidar l'espectador a imitar el que es representa, sinó al contrari, donar a aquest una lliçó moral. Sovint, hi ha referències a vells proverbis o a antics texts literaris neerlandesos. La família del pintor sovint li feia de model.

Fora de les pintures de gènere, Steen va explorar assumptes variats: va pintar escenes històriques, mitològiques i religioses (Samson entre els Filisteus, Amnon i Hagar, Les Noces de Canà …), retrats - alguns autoretrats -, natures mortes i paisatges. Destaquen les seves representacions de nens, així com el seu domini de la llum i la preocupació dels detalls, sobretot en la representació de les matèries tèxtils.

L'obra de Jan Steen va gaudir de l'estima dels seus contemporanis i, per això, es va guanyar bastant bé la seva vida. A excepció de dos dels seus fills, Cornelis i Thadeus Steen,[9] no se li coneix cap alumne, però el seu treball va constituir una font d'inspiració per altres artistes.

Selecció d'alguns quadres de Jan Steen[modifica | modifica el codi]

Imatge Títol Any Tècnica Format Col·lecció
The way you hear it.jpg Així cantaven els vells, així grinyolen els joves (Soo d'Ouden Songen, Soo Pypen de Jongen...) [Bateig] 1663-1665 (ca.) Oli sobre tela 134 × 163 cm Mauritshuis, La Haia
Així guanya, així gasta Així guanya, així gasta (Soo gewonne, soo verteert) 1661 Oli sobre tela 79 × 104 cm Musée Boijmans Van Beuningen, Rotterdam
Amnon i Thamar Amnon i Thamar 1651-1675 (ca.) Oli sobre taula 64,5 x 83 cm Wallraf-Richartz-Museum, Colònia
L'Arrencador de dents 1651 Oli sobre taula 32,5 x 26,7 cm Mauritshuis, La Haia
Hostal Hostal 1651-1675 (ca.) Oli sobre tela 68 × 82 cm Mauritshuis, La Haia
Autoretrat Autoretrat 1670 Rijksmuseum, Amsterdam
Autoretrat tocant un llaüt Autoretrat tocant un llaüt 1663-1665 (ca.) Oli sobre taula 55,5 x 44 cm Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid
El Bateig del nen Oli sobre tela 83 x 99 cm Gemäldegalerie, Berlín
La Gràcia 1660 Oli sobre taula 52,7 x 44,5 cm Morrison Collection
La Gràcia 1663-1665 (ca.) Oli sobre tela 99 x 84 cm Col·lecció privada
Jan Steen - Adolf en Catharina Croeser aan de Oude Delft 1655.jpg El Burgmestre de Delft i la seva filla 1655 Oli sobre tela 82,5 x 68,5 cm Rijksmuseum, Amsterdam
The Drinker by Jan Steen.jpg El Bevedor Smith College Museum of Art, Northampton - Massachusetts
Jan Steen 009.jpg La Gàbia del lloro 1651-1675 (ca.) Oli sobre taula 50 x 40 cm Rijksmuseum, Amsterdam
La Parella dansant La Parella dansant 1663 National Gallery of Art, Washington
Nens ensenyen a llegir a un gat Oli sobre taula (roure) 45 x 35,5 cm Kunstmuseum, Bâle
L'Escola de nois i de noies 1670 (ca.) Oli sobre tela 81,7 x 108,6 cm Nacional Galleries of Scotland, Edimburg
Hornbook-Steen.JPG L'Escola del poble
L'Escola del poble 1663-1665 (ca.) Oli sobre tela 109 x 81 cm Nacional Gallery of Ireland, Dublín
Jan Steen Kinderu Katze.jpg Nens ensenyant a ballar a un gat.
Joan Miró va versionar aquesta obra en un dels seus Interiors holandesos.
1665-1668 Oli sobre taula 68,5 x 59 cm Museu Guggenheim (Venècia)
Faula del sàtir i del pagès
La Família amb gats La Família amb gats 1651-1675 (ca.) Oli sobre tela 150 × 148 cm Szépmvészeti Múzeum, Budapest
La Festa dels Reis La Festa dels Reis 1668 (ca.) Oli sobre tela 80 x 105 cm Staatliche Museen, Kassel
'El Promès enganyat o Casament al poble El Promès enganyat o Casament al poble 1670 (ca.) Oli sobre tela 57 x 68 cm Museu d'Història de l'Art de Viena
Noia amb ostres Noia amb ostres 1651-1675 (ca.) Oli sobre taula 20,5 × 14,5 cm Mauritshuis, La Haia
Jugadors de bitlles davant l'hostal Jugadors de bitlles davant l'hostal 1650 (ca.) Oli sobre taula 33,5 × 27 cm National Gallery de Londres
Dona tocant un cistre Dona tocant un cistre 1651-1675 (ca.) Oli sobre taula 31 × 27,5 cm Mauritshuis, La Haye
L'Alegre Família L'Alegre Família 1668 Oli sobre tela 110,5 x 141 cm Rijksmuseum, Amsterdam
El vi és un burlador El vi és un burlador 1663-1664 (ca.) Oli sobre tela 87,3 × 104,8 cm
El Mestre d'escola sever 1668 (ca.) Oli sobre plafó 57,5 x 57 cm Col·lecció privada
El Món a l'inrevés El Món a l'inrevés 1663 (ca.) Oli sobre tela 105 x 145 cm Kunsthistorisches Museum, Viena
Les Noces de Canaan 1670-72 Oli sobre taula National Gallery of Ireland, Dublín
La Nit de noces de Tobie i Sarah.[10]
L'Orador coronat L'Orador coronat 1651-1675 (ca.) Oli sobre tela 70 x 61 cm Alte Pinakothek, Munic
Pagesos davant un hostal Pagesos davant un hostal 1653 Oli sobre tela Toledo Museum of Art, Toledo - Ohio
Pagesos jugant a les bitlles Pagesos jugant a les bitlles 1655 (ca.) Oli sobre taula (roure) 68 x 87 cm Kunsthistorisches Museum, Viena
El petit Captaire d'almoina 1663-1665 (ca.) Oli sobre plafó 59 x 51 cm Museu del Petition Palais, París
La Saint-Nicolas La Saint-Nicolas 1665-1668 (ca.) Oli sobre tela 82 x 70,5 cm Rijksmuseum, Amsterdam
Berenador al jardí Berenador al jardí 1661-1663 (ca.) Oli sobre tela 68 x 58 cm Gemäldegalerie, Berlín
La Visita La Visita 1651-1675 (ca.) Oli sobre taula (roure) 61,6 x 46 cm Szépmvészeti Múzeum, Budapest
La Visita del doctor La Visita del doctor Oli sobre plafó 49 × 42 cm

Trivia[modifica | modifica el codi]

  • Un mateix petit gos juga bastant regularment un paper en els seus quadres ( Així cantaven..., Així guanyat..., Hostal, Nens ensenyant a ballar a un gat, L'Epifania...). Es tracta de fet d'una antiga raça canina neerlandesa: el kooikerhondje. Es pot suposar que el gos representat, en vista de la freqüència amb la qual apareix, pertanyia a Steen, o que, almenys, el pintor posseïa tal gos.
  • L'1 de novembre de 2008, va ser inaugurat un bust de bronze de Jan Steen davant el número 36 de la Jan Steenlaan («Avinguda Jan Steen») a Warmond, la casa on el pintor va passar prop de cinc anys de la seva vida. L'escultura és obra de Jeroen Spijker, de Leyde, qui també ha immortalitzat el cantant neerlandès Ramses Shaffy.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sutton 2003, pàg. 162-167
  2. The Illustrated magazine of art (en anglès). Alexander Montgomery, 1853, p. 163–171 [Consulta: 14 Novembre 2010]. 
  3. 3,0 3,1 Bruno 2008, pàg. 329
  4. 4,0 4,1 Lucas, Edward Verrall. A Wanderer in Holland (en anglès). BiblioBazaar, LLC, 18 Agost 2008, p. 125–126. ISBN 9780554344577 [Consulta: 14 Novembre 2010]. 
  5. El seu nom figura als registres d'inscripció de la universitat - S. Bruno (2008)
  6. Nens coneguts: Thadeus, batejat a l'església catòlic de l'antiga Molstraat a La Haye el 6 de febrer 1651, Eva, batejada a la mateixa església el 12 décember 1653, després Cornelis, Catherine i John del qual s'ignoren les dates de naixement.
  7. Vries, Lyckle de. Jan Steen "de kluchtschilder" (en holandès). Vries, 1977 [Consulta: 14 Novembre 2010]. 
  8. Per exemple «Het lijkt hier wel een huishouden van Jan Steen! », es podria traduir per: «Sembla una casa Jan Steen! »
  9. Rijksbureau voor Kunsthistorische Documentatie - Rkd.
  10. [1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]