Jesús Abel Montagut i Masip

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2018)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Infotaula de personaJesús Abel Montagut i Masip

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 abril 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Llardecans (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Ocupacióescriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaDaa-35 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Jesús Abel Montagut i Masip (Llardecans, 23 d'abril de 1953) és un escriptor i traductor català en llengua catalana i en esperanto. L'any 1993 publicà el Poemo de Utnoa (La gesta d'Utnoa),una epopeia de caràcter modern, amb rerefons de ciència-ficció, emmarcada dins la tradició d'obres clàssiques d'aquest gènere: L'Epopeia de Guilgameix, el Ramayana, la Bíblia, la Ilíada, l'Odissea, l'Eneida, etc.[1] Publicada el 1993, és considerada una de les obres cabdals de la literatura en esperanto.[2] El 1983 va guanyar un premi als Internaciaj Floraj Ludoj (Jocs Florals Internacionals) amb un poema procedent d'Amkantoj, una traducció de Cants d'Amor d'Ausiàs Marc.

Obres[modifica]

Català[modifica]

  • La gesta d'Utnoa, versió catalana del Poemo de Utnoa. Pagès Editors, Lleida, 1996, 215 p., ISBN 84-7935-384-8.
  • L'enigma de l'arany@. Pagès Editors, Lleida, 2000, 346 p.
  • Carnestoltes (novel·la disfressada) i altres relats, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2003, 86 p. Diversos relats d'aquesta obra van merèixer el reconeixement del Premi literari de les Garrigues, del Certamen literari vila d'Ondara i del Premi Vent de Port.
  • El manuscrit de Jules Verne. Editorial Barcanova, Barcelona, 2003, 110 p.
Comunicacions:
* ‘La interllengua esperanto: factor d'innovació a la Catalunya del tombant de segle (1898-1909)’, dins 1898: entre la crisi d'identitat i la modernització. Actes del Congrés Internacional celebrat a Barcelona, 20-24 d'abril de 1998, Volum I, Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, pàg. 497-500. ISBN 9788484152064.
* ‘Solitud / Soleco: traducció a l'esperanto’, dins II Jornades d'estudi “Vida i obra de Caterina Albert i Paradís (Víctor Català), 1869-1966", Biblioteca Abat Oliba, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, pàg. 331-336. ISBN 9788484153917.
* ‘La contribució de la llengua internacional esperanto a la supervivència de la diversitat lingüística’ pdf 1; pdf 2, Congrés Linguapax X, Barcelona, 2004.

Esperanto[modifica]

Originals[modifica]

  • Poemo de Utnoa. Pro Esperanto, Viena, 1993, 255 p., ISBN 3-85182-007-X.
  • Karnavale (maskita rakonto), versio en esperanto de Carnestoltes (novel·la disfressada) i altres relats. I.E.M., Viena, 1997, 65 p.
  • La enigmo de l'ar@neo, Versió en esperanto de L'enigma de l'arany@. I.E.M., Viena, 2003, 279 p.

Traduccions[modifica]

  • "Amkantoj. 60 poemoj" traducció en vers de "Cants d'amor. 60 poemes" d'Ausiàs Marc. Ed. Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1993, 145 p. ISBN 84-482-0230-9.

Castellà[modifica]

  • El enigma de Dulwig, trad. Joaquim Biendicho Vidal, Editorial Milenio, Lleida, 2007, 240 pàgines, ISBN 978-84-9743-221-4.
  • Tierranegra. El último viaje extraordinario, reescriptura, feta originalment en francès, de l'última novel·la de Jules Verne (refosa amb la versió que en va escriure el fill de Jules Verne, Michel Verne, La missió Barsac). Sociedad Hispánica Jules Verne, Editorial Paganel, 2016, 218 p. ISBN 978-84-608-6693-0,[3][4]
  • Utnoa. Poema épico, traducció al castellà del Poemo de Utnoa, La biblioteca del laberinto, Miraflores de la Sierra (Madrid), 2018, 255 p., ISBN 978-84-948-234-3-5.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Martín Rodríguez, Mariano «Dioses extraterrestres en la nueva epopeya. "La gesta d' Utnoa", de Abel Montagut, y la remitificación paeloastronáutica de Noé» (en castellà). Amaltea: revista de mitocrítica 7, Octubre 2015, pàg. 57-86.
  2. ↑ “Montagut’s epic Poemo de Utnoa [Utnoa’s Poem], consisting of seven cantos in over 7,000 lines, was called by William Auld (q.v.): “The first truly remarcable epic science-fiction poem in the world, and one of the very few modern epics.” Sutton, Geoffrey. Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007 (en anglès). Nova York: Mondial, 2008, p. 553. 
  3. ↑ Montagut, Abel. “Le dernier roman. Le manuscrit interrompu”, dins Bulletin de la Société Jules Verne, agost 2010, núm. 174, pp. 17-30.
  4. ↑ Montagut, Abel. “Une ville saharienne i l'última novel·la de Jules Verne », dins Bernat, P., et al. (coord.) Jules Verne. Ciencia, literatura e imaginación, Sociedad Hispánica Jules Verne, Ediciones Paganel, 2015, pàg. 167-178, ISBN 978-84-606-5890-0.

Bibliografia[modifica]

  • CAPPA, Giulio (ed.). La lingua fantastica, Keltia Editrice, Aosta, Itàlia, 1994, p. 265-275; ISBN 8886692072.
  • MARTÍN RODRÍGUEZ, Mariano. «Dioses extraterrestres en la nueva epopeya. "Utnoa", de Abel Montagut, y la remitificación paeloastronáutica de Noé». [Alien gods in the new epics: Noah remythologised through the ancient astronaut hypothesis in Abel's Montagut's "Utnoa"]. Introducció a: Montagut, Abel, Utnoa. Poema épico, versió en castellà del Poemo de Utnoa, La biblioteca del laberinto, Miraflores de la Sierra (Madrid), 2018, p. 7-38.
  • Probal Dasgupta [in English]: «Afterword to Poemo de Utnoa by Abel Montagut», in Revista Hélice, Reflexiones críticas sobre ficción especulativa 24, IV. n. 10, 2018, https://www.revistahelice.com/revista/Helice_24.pdf
  • PUIG, Eloi. “La Gesta d'Utnoa”. La Biblioteca del Kraken, n.p., 9 maig 2008. https://www.elkraken.com/Ressenyes_Cat/G/R-Gesta_Utnoa.html
  • SUTTON, Geoffrey. “Montagut (i Masip), (Jesús) Abel (b. 1953)” in Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, 1887-2007. New York: Mondial, 2008, p. 553-557. ISBN 978-1-59569-090-6.
  • TONKIN, H. (2012). “Esperanto Poetry”. The Princeton Encyclopedia of Poetry and Poetics. Eds. Roland Green et alii. Princeton, NJ: Princeton University Press. 457-58.
  • XI Festival de poesia de la Mediterrània. Teatre Principal de Palma, Ed. Produccions Estelroig (Sant Joan – Mallorca), 2009, p. 183-209, DL: PM 1.303-2009. https://docplayer.es/133659531-Xxi-festival-de-poesia-de-la-mediterrania.html[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jesús_Abel_Montagut_i_Masip&oldid=33216272»