Joan Baptista Guzmán i Martínez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 17:43, 30 jul 2016 amb l'última edició de Bocachete (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Joan Baptista Guzmán i Martínez (Aldaia, Horta Oest, 1846 - Montserrat, 18 de març de 1909) fou un monjo benedictí, compositor, mestre de capella de diverses catedrals i director de l'escolania de Montserrat. El seu nom en ingressar a Montserrat era Manuel Guzmán i Martínez.

Biografia

Ja abans de ser ordenat sacerdot, guanyà als vint-i-sis anys, per oposicions, el lloc d'organista segon de la catedral de Salamanca i posteriorment el de primer organista a la basílica de Covadonga (1872-75) i mestre de capella de les catedrals d'Àvila (1875), Valladolid (1876) i València (1877-88).[1]

Va iniciar els seus estudis musicals amb el pare Marià Vera, que treballava com a organista de Torrent de l'Horta, província de València. Va fer la carrera eclesiàstica alhora que estudiava harmonia i cant amb Josep Piqueres, mestre de capella de la Catedral de València. I va continuar els seus estudis musicals amb Josep Maria Úbeda.

Després d'una frustrada vocació jesuítica, decidí entrar de monjo a Montserrat el 24 de novembre del 1988. Al final del 1889 fou nomenat director de l'escolania, que reformà en profunditat, i establí les bases de l'escolania actual. Amplià el repertori montserratí amb els polifonistes del segle XVI i amb els compositors clàssics i contemporanis.

Va transcriure una sèrie de composicions de Joan Baptista Comes i va compondre música majoritàriament vocal religiosa, la qual una bona part d’ella es va editar i difondre. Els originals els podem trobar a l’Arxiu de Musica del Monestir de Montserrat. Va fer unes 300 composicions religioses, entre les quals un himne a la Mare de Déu de Montserrat i un altre a Sant Benet.[2]

Va compondre música majoritàriament vocal religiosa, la qual una bona part d'ella es va editar i difondre. Els originals estan conservats a l'Arxiu de Música del Monestir de Montserrat. També es conserven obres seves al fons musical de la Catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa (TerC).[3]

Catàleg d'obres

Catàleg d'obres ordenat cronològicament:[4]

  • Missa a tres veus i cor amb orquestra (1864).
  • Missa de Difunts a quatre veus i cor (1868).
  • "O quam suavis est" a tres veus i cor (1868).
  • Missa a tres veus i cor amb orquestra (1868).
  • "Salve regina" a set veus (1870).
  • "Missa Monacal" a dues veus alternes (1872).
  • Dos Trisagis marians, a tres veus (1872).
  • Himne a la mare de Déu de Covadonga, cor a una veu amb acompanyament de piano (1872).
  • "Tota pulchra" a cinc veus, tenor obligat (1873).
  • "O salutaris Hostia" a quatre veus i harmonium (1874).
  • "Ave maris stella" a tres veus, cor i orquestra (1875).
  • "O quam suavis est" a sis veus (1875).
  • Respons pels Difunts a quatre veus (1876)
  • "Te Deum" a tres veus (1876)
  • "Veni sponsa Christi" tiple obligat i cor a tres veus (1876)
  • "Ave Maria" baríton obligat i cor a quatre veus amb orquestra (1876)
  • Cant al S. Cor de Maria, a una veu i cor a tres (1876)
  • Missa de difunts a quatre veus (1876)
  • "Salve regina" a dues veus blanques (1876)
  • "Salve regina" a dues veus blanques (1876)
  • "O sacrum Convivium" a dues veus (1876)
  • "Miserere" (1876)
  • "Pange lingua" a sis veus (1877)
  • "Trisagi a la Sma. Trinitat" a tres veus (1877)
  • "Magnificat" a set veus amb dos cors (1877)
  • "Salve regina" a set veus i cor (1877)
  • "Miserere" a vuit veus en dos cors, violins, violoncel, contrabaix i piano (1878)

Enllaços externs

Referències

  1. «Joan Baptista Guzmán i Martínez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Massot i Muntaner, Josep. Els creadors del Montserrat modern: cent anys de servei a la cultura catalana. L'Abadia de Montserrat, 1979. ISBN 8472023370. 
  3. Gregori i Cifré. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007. 
  4. Escofet, Plàcid. Tribut de grata recordança a la memòria del R. P. Guçman, Restaurador de l'Escolania de Montserrat, 1931.