Joaquín Furriel
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Joaquín Alejandro Furriel 26 agost 1974 (49 anys)Adrogué (Argentina) |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de televisió |
| Activitat | 1994 – |
Premis
| |
  | |
Alejandro Joaquín Furriel[1] (Lomas de Zamora, província de Buenos Aires; 26 d'agost de 1974) més conegut com a Joaquín Furriel és un actor argentí de cinema, teatre i televisió.
Biografia[modifica]
Joaquín Furriel va néixer el 26 d'agost de 1974, a la ciutat de Lomas de Zamora,[2] Província de Buenos Aires, Argentina. No obstant això, la major part de la seva infància i joventut va transcórrer a la localitat d'Adrogué, també a la Zona Sud del Gran Buenos Aires.[3] Als tretze anys d'edat, va tenir el seu primer contacte amb el teatre a través d'un taller existent en el seu col·legi i a partir d'aquest moment es va unir a la Comedia de Almirante Brown.[4] Anys més tard, va estudiar en el Conservatori d'Art Dramàtic i això li va permetre participar en festivals internacionals.[5]
Carrera[modifica]
En 1994 va experimentar la seva primera participació com a estudiant en l'elenc d'estudiants de l' E.N.A.D, La historia de Juan Moreira, d'Eduardo Gutiérrez, Sobre crimen y castigo, de Fiódor Dostoievski, versions en mimoteatre de Roberto Escobar i Igón Lerchundi, va recórrer diversos Festivals internacionals per Brasil, França, Espanya i Geòrgia a més de fer una gira nacional. Les obres van ser premiades en festivals internacionals. L'any 1998, un any després de diplomar del Conservatori Nacional d'Art Dramàtic va representar l'obra Tenesy de Jorge Leyes dirigida per Daniel Marcove en el Teatre Cervantes, li va seguir El Puente de Gorostiza i Locos de verano de Gregorio de Laferrère, totes elles dirigides per Daniel Marcove al Teatro Cervantes i al Teatro Alvear. Va començar actuant en vuit capítols de la telenovel·la juvenil Montaña rusa, otra vuelta el 1996, després a La nocturna (1997), Calientes (2000), i va interpretar Joaquín López Echagüe en la reeixida sèrie juvenil Verano del 98 (2000). Continuà actuant a les ficcions El sodero de mi vida (2001), 099 Central (2002) i Soy gitano (2003). El 2004 obté el seu primer paper protagonista a la telenovel·la Jesús, el heredero, amb Malena Solda. En cinema va obtenir un paper a la pel·lícula El cóndor de oro i a 1420, la aventura de educar (2004) va narrar un documental. En 2005 va protagonitzar l'obra teatral titulada La malasangre, història d'amor que es desenvolupa durant el període de govern de Juan Manuel de Rosas, i on va compartir escenari amb artistes de la talla de Carolina Fal, Lorenzo Quinteros i Catalina Speroni.[6] I en televisió va coprotagonitzar l'unitari Ambiciones, al costat de Celeste Cid. El 2006 va interpretar al vilà de la telenovel·la Montecristo, un melodrama transmès per Telefe que va tenir una alta audiència.[5] En teatre va protagonitzar amb Paola Krum Sueño de una noche de verano, de William Shakespeare.[7] El 2008, Furriel va ser el protagonista de la telenovel·la Don Juan y su bella dama, amb Romina Gaetani, a les tardes de Telefe.[8] El 2010 va protagonitzar la telenovel·la Caín y Abel amb Fabián Vena i Julieta Cardinali. En teatre va actuar a El rey Lear amb Alfredo Alcón,[9] i després a La vida es sueño, de Calderón de la Barca.[10] i després al costat de Rodrigo de la Serna protagonitza Lluvia constante.[11] Despés d'haver donat vida a Segismundo[12] a La vida es sueño, representada al Teatro San Martín, el juliol de 2013 va preparar la seva composició com carnisser, ocupació que en un primer moment[13] pensaven assignar al seu personatge de Sres. Papis, i que finalment quedaria definit com un polit advocat. En 2012, Joaquín Furriel va participar de la telenovel·la emesa en Canal 13 Sos mi hombre amb Luciano Castro i Celeste Cid.[14] El 2013 estrena en cinema Un paraíso para los malditos, que va ser el darrer treball d'Alejandro Urdapilleta. També un dels protagonistes de Sres. Papis amb Luciano Castro, Peto Menahem i Luciano Cáceres emesa per Telefe.[15] El 2014 estrena en cinema El patrón: radiografía de un crimen i en televisió protagonitza la sèrie de Juan José Campanella Entre caníbales interpretant a un intendent amb aspiracions presidencials.
Vida personal[modifica]
Cap a 2005 va començar un festeig amb l'actriu Paola Krum, qui va ser la protagonista femenina de la telenovel·la Montecristo i a la qual va conèixer durant la seva participació en l'obra teatral Somni d'una nit d'estiu.[16] El 9 de febrer de 2008 van tenir una filla, Eloísa.[17][18][19][20][21][22] Després de sis anys de relació, van anunciar la seva separació en 2011.[23][24]
Filmografia[modifica]
Televisió[modifica]
| Any | Títol | Personatge | Canal |
|---|---|---|---|
| 1996 | Montaña rusa, otra vuelta | Judy Nail | Canal 13 |
| 1998 | La nocturna | Armando Esteban | |
| 1999-2000 | Calientes | Bruno | |
| 2000 | Verano del 98' | Joaquín López Echagüe | Telefe |
| 2001 | El sodero de mi vida | Daniel "Danny" | Canal 13 |
| 2002 | 099 Central | Lucas Morales | |
| Final de juego | Germán Torres | ||
| 2003 | Soy gitano | Rafael "El niño" Amaya | |
| 2004 | Jesús, el heredero | Jesús Reyes Sánchez Alé | |
| 2005 | Ambiciones | Johnny Estrada | Telefe |
| 2006 | Montecristo | Marcos Lombardo | |
| 2008-2009 | Don Juan y su bella dama | Juan Cané | |
| 2010 | Caín y Abel | Agustín Vedia | |
| 2011 | Historias de la primera vez | Agustín | América TV |
| Residentes | Conductor | Canal 13 | |
| 2012-2013 | Sos mi hombre | Ariel Yamil "Turco" Nasif | |
| 2014 | Señores papis | Ignacio Moreno | Telefe |
| 2015 | Entre caníbales | Rafael Valmora | |
| 2017-presente | El jardín de bronce | Fabián Danubio | HBO |
| 2021 | El reino | Rubén Osorio | Netflix |
| 2023 | Robo mundial | Luciano "Lucho" Buenaventura | Star+ |
Cinema[modifica]
| Any | Títol | Personatge | País |
|---|---|---|---|
| 2005 | 1420, la aventura de educar | Narrador |  Argentina
|
| 2010 | Ni dios, ni patrón, ni marido | Federico | Argentina
|
| 2011 | Verano maldito | Federico | Argentina  Itàlia
|
| 2013 | Un paraíso para los malditos | Marcial | Argentina
|
| 2014 | El patrón: radiografía de un crimen | Hermógenes Saldívar | Argentina
|
| 2016 | Cien años de perdón | "El loco" |  Espanya Argentina
|
| El faro de las orcas | Beto Bubas | Argentina Espanya
| |
| 2018 | Las grietas de Jara | Pablo Simó | Argentina Espanya
|
| La Quietud | Esteban | Argentina
| |
| El árbol de la sangre | Olmo Mendoza | Espanya Argentina
| |
| 2019 | Taxi a Gibraltar | Diego Manfredi | Espanya Argentina
|
| El hijo | Lorenzo Roy | Argentina
| |
| Enterrados | Diego | Espanya
| |
| 2020 | La corazonada | Francisco Juánez | Argentina
|
Teatre[modifica]
| Any | Obra | Director | Lloc |
|---|---|---|---|
| 1994-1997 | Juan Moreira/ Crimen y castigo | Igon Lerchumdi / Roberto Escobar | Argentina, Brasil, França, Espanya i Geòrgia |
| 1998 | Tenesy | Daniel Marcove | Teatro Nacional Cervantes |
| 1998 | El puente | ||
| 1999 | Locos de verano | ||
| 2004 | Don Chicho | Leonor Manso | |
| 2005 | El sueño de una noche de verano | Alicia Zanca | Teatro Municipal General San Martín |
| 2005 | La mala sangre | Laura Yusem | Teatro Regina I Gira nacional |
| 2008 | Un guapo del 900 | Eva Halac | Giras |
| 2009 | El reñidero | Eva Halac | Teatro Regio |
| 2009-2010 | El rey Lear | Rubén Szuchmacher | Teatro Apolo |
| 2010-2011 | La vida es sueño | Calixto Bieito | Teatro Municipal General San Martín |
| 2011-2012 | Lluvia constante | Javier Daulte | Teatro La Plaza |
| 2013 | Final de partida | Alfredo Alcón | Teatro Municipal General San Martín |
| 2019 | Hamlet | Rubén Szuchmacher | Teatro Municipal General San Martín |
Premis i nominacions[modifica]
| Any | Premis | Categoria | Programa | Resultat |
|---|---|---|---|---|
| 2003 | Premis Clarín | Revelació masculina en teatre | Don Chicho | Guanyador |
| Premis María Guerrero | Guanyador | |||
| Premis Florencio Sánchez | Guanyador | |||
| 2004 | Premis Martín Fierro | Millor actor de repartiment en novel·la i/o comèdia | Soy gitano | Nominat |
| 2007 | Premis Martín Fierro | Millor actor protagonista de novel·la | Montecristo | Nominat |
| 2009 | Premis Martín Fierro | Millor actor protagonista de novel·la | Don Juan y su bella dama | Nominat |
| 2010 | Premis Martín Fierro | Millor actor protagonista de novel·la | Don Juan y su bella dama | Nominat |
| 2011 | Premis Martín Fierro | Millor actor protagonista de novel·la | Caín y Abel | Nominat |
| 2011 | Premis ACE | Millor actor protagonista en drama | La vida es sueño | Guanyador |
| Premis María Guerrero | Guanyador | |||
| Premis Florencio Sánchez | Guanyador | |||
| 2013 | Premis Martín Fierro | Millor actor de repartiment | Sos mi hombre | Nominat |
| 2013 | Premis ACE | Millor actor protagonista en drama | Lluvia constante | Nominat |
| 2015 | Premis Martín Fierro | Millor actor protagonista de novel·la | Señores papis | Nominat |
| 2015 | Festival Internacional de Cinema a Guadalajara | Millor actor protagonista | El patrón: radiografía de un crimen | Guanyador |
| 2015 | Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva | Millor actor protagonista | El patrón: radiografía de un crimen | Guanyador |
| 2015 | Premis Sur[25] | Millor actor protagonista | El patrón: radiografía de un crimen | Guanyador |
| 2016 | Premis Martín Fierro | Millor actor protagonista de novel·la | Entre caníbales | Guanyador |
| 2016 | Premis Cóndor de Plata[26] | Millor actor protagonista | El patrón: radiografía de un crimen | Guanyador |
| 2019 | ACE | Actor protagonista drama i/o comèdia dramàtica | Hamlet | Nominat |
| 2021 | Premis Konex | Millor actor de cinema | Período 2011-2020 | Guanyador |
| 2021 | IX edició dels Premis Platino | Millor interpretació masculina de repartiment en minisèrie o telesèrie | 'El reino | Guanyador |
Referències[modifica]
- ↑ «Furriel Alejandro Joaquín» (en castellà). [Consulta: 18 desembre 2022].
- ↑ «Joaquín Furriel: “Ahora puedo mostrarme vulnerable” – CONVIVIMOS». Arxivat de l'original el 2020-09-30. [Consulta: 18 juny 2019].
- ↑ Fabiana Scherer. «Joaquín Furriel: dueño de su propio destino», 13-11-2005. [Consulta: 10 juny 2008].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Entrevista con Joaquín Furriel: “Si algo me molesta, prefiero no verlo"», septiembre 2006. Arxivat de l'original el 26 de juny de 2008. [Consulta: 10 juny 2008].
- ↑ 5,0 5,1 Olivera, Lucila. «Joaquín Furriel: "Hoy mi título es que voy a ser padre"» (en castellà). El Clarín, noviembre 2007. Arxivat de l'original el 2009-02-20. [Consulta: 10 juny 2008].
- ↑ Fontana, Juan Carlos. «"La Malasangre" actualiza un país» (en castellà). Diario La Prensa, agosto 2005. [Consulta: 10 juny 2008].
- ↑ http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/5-30441-2013-11-07.html
- ↑ http://www.primiciasya.com/primicias/Joaqu237n-Furriel-y-Romina-Gaetani-se-anticiparon-al-D237a-de-los-enamorados-20090213-8671.html[Enllaç no actiu]
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-07-13. [Consulta: 6 agost 2022].
- ↑ http://exitoina.com/2010-07-17-16056-la-vida-es-sueno-con-joaquin-furriel-y-muriel-santa-ana/
- ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 12 de novembre de 2014. [Consulta: 12 novembre 2014].
- ↑ UMA. «La vida es sueño, y los sueños, sueños son» (en castellà). Un Mundo Alterado, 05-03-2011. [Consulta: 18 desembre 2022].
- ↑ «Joaquín Furriel vuelve a la tele y ya se entrena para ser un carnicero» (en castellà), 19-07-2013. Arxivat de l'original el 24 setembre 2015. [Consulta: 18 desembre 2022].
- ↑ http://television.com.ar/diario-online/minuto-a-minuto/noticias/186298/continua-furriel-en-sos-mi-hombre/
- ↑ http://www.clarin.com/extrashow/Hora-despedidas_0_1223877662.html
- ↑ «Se separaron Paola Krum y Joaquín Furriel». Diario Uno, 23-05-2011. [Consulta: 24 maig 2011].
- ↑ «Joaquín Furriel “Hoy mi título es que voy a ser padre” (noviembre 2007)».
- ↑ «Se agrandó la familia de Krum y Furriel (febrero 2008)».
- ↑ «Fue papá por primera vez y asegura que su hija Eloísa le cambió la vida (Agosto 2008)». Arxivat de l'original el 12 d'octubre de 2016. [Consulta: 13 gener 2019].
- ↑ «Desde que llegó Eloísa nos predisponemos a aprender de ella (Octubre 2008)».
- ↑ «Persiguiendo a Eloísa! (septiembre 2010)».[Enllaç no actiu]
- ↑ «Furriel: “Antes me parecía cursi hablar del amor” (enero 2011)».
- ↑ «Se acabó el amor entre Furriel y Krum». La Razón, noviembre 2011. Arxivat de l'original el 28 de maig de 2011. [Consulta: 24 maig 2011].
- ↑ Montagna, Pablo. «Se separaron Paola Krum y Joaquín Furriel». Infobae.com, mayo 2011. [Consulta: 24 maig 2011].
- ↑ «Premis Sur 2015: todos los ganadores». www.lanacion.com, 25-11-2015. [Consulta: 9 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Cóndor de Plata 2016: conocé los ganadores de los Premis al cine argentino». www.diarioregistrado.com, 28-09-2015. [Consulta: 9 octubre 2016].